El dia 30 de gener de 1986, que era un dijous per ser més exactes, un temporal i una conjunció de diferents fenòmens meteorològics -neu, vent i humitat- van provocar una de les nevades més recordades de la segona part del segle XX.
 

Els gruixos de neu a Osona varen oscil-lar entre els 25 cms del fons de la Plana i el metre i mig de la zona del Collsacabra. El vent va provocar greus danys, caiguda de pals elèctrics, torres elèctriques d´alta tensió, antenes, teulades... Les fotografies de les torres doblegades van donar la volta al món per la seva espectacularitat. Es calcula que el vent va arribar en alguns moments als 120 km/h.
 

Al voltant de la plana de Vic els gruixos foren exagerats, amb un metre a l´Esquirol, 140 cms a Cantonigrós, 120 cm a Tavertet, un metre a St. Bartomeu del Grau, 80 cm a Seva, 70 cm a Taradell, 40 cm als Hostalets de Balenyà.... A Vidrà s´acumularen congestes de dos metres.
 

La civilització, tant avançada ella, va recular 40 anys...
 

L´excepcionalitat  del temporal de vent, conjuntat amb l´alta humitat que portava la nevada, va sembrar el caos fa 25 anys. La majoria de cases es varen quedar sense antenes, els arbres varen caure vençuts pels elements meteorològics, es van aixecar teulats, varen caure pals elèctrics i el més espectacular, gegantines torres elèctriques varen doblegar-se, deixant sense llum bastants dies a nombroses poblacions.

 

Els ajuntaments varen demanar la declaració de zona catastròfica, Torelló i la Vall del Ges varen ser les zones més perjudicades, però cap punt d´Osona es va escapar d´uns danys que ni els més grans recordaven.
 

 

Un tren amb 300 passatgers reposava fantasmagoricament aturat enmig del temporal.

 

Un dels problemes que degut a la incomunicació tenia la Renfe era saber on tenia dos trens que estaven sense localitzar, es sabia que un d´ells amb 300 passatgers havia passat amb dificultats per l´estació de Balenyà però no havia arribat a Vic, i un altre amb 65 passatgers es trobava entre Sant Quirze i Torelló, els dos lògicament sense calefacció, llum, enmig d´una tempesta de fils elèctric caiguts i incomunicació total.

Un destacament de la Guardia Civil de Vic, amb una decisió gairebé heroica, enfilaven el camí de la via del tren desde Vic en direcció a Balenyà, dues hores després de sortir i havent recorregut tant sols dos quilòmetres el tren era localitzat. Iniciant-se amb vehicles tot terreny ja a mitja nit els treballs de rescat dels passatgers.
 

 

Centres de recepció pels incomunicats

 

A Manlleu es varen improvisar centres d´acollida per a persones que al seu pas per la població havien quedat  impossibilitades de tornar a casa. Passatgers del tren, dels autobusos, alumnes de les escoles, treballadors... molts varen dormir a l´església de Sant pau i en d´altres punts habilitats.

 

A Vic es va crear una espècie de centre de recepció, a la Prefactura Municipal i al Jutjat es varen coordinar els treballs d´acollida. Unes 300 persones varen quedar incomunicades a la ciutat, que eren traslladades en grups cap a l´Hospital de la Santa Creu on els era servit un sopar d´emergència.
 

 

Rescats amb helicòpters

 

La situació catastròfica que presentava la comarca, amb una cinquantena de torres elèctriques de gran tamany aterrades, carreteres tallades i congestes de neu superiors al metre a les zones elevades, varen fer necessària la presència dels helicòpters dels bombers de la Generalitat i de la SAR, així com també del servei militar de rescat.

 

Varies dones en avançat estat de gestació varen requerir els serveis aeris, eren veïnes de Tavertet, Rupit, Vidrà i Sant Boi de Lluçanès. També en helicòpter varen ser traslladats 80 avis de Vidrà a Vic, en una experiència que no es pensaven a l´iniciar la seva estada de repòs a terres del vidranès.
 

 

Cues per al pa, com en temps de l´escassetat

 

El pa no va apareixer a molts forns fins el dissabte, alguns varen fer funcionar els forns amb generadors de gas-oil. Després de dos dies sense pa es varen formar llargues cues, havent-se de presentar les policies locals de Manlleu i Vic als forns de pa, per evitar aldarulls entre els qui feien cua, en alguns casos de cent metres o més. En alguns forns es servia un pa per família, a d´altres se´n donaven dos, en alguns solament es servia als clients habituals. Com en els temps de les penúries, el pa es convertia en un tresor preuat.

 

Semblants cues es produien a les benzineres i a les tendes d´electrodomèstics pels qui anaven a comprar piles, estufes de butà i altres artilugis, els ciris també es varen esgotar, els llumins.... una espècie de pànic col-lectiu es va fer palès a les poblacions osonenques.