Font de la Cadernera, a Manlleu. Foto: Lídia Arumí i Eva Torrescasana

L’estudi “Evolució dels nitrats analitzats a l’aigua de 30 fonts situades a tres àrees geogràfiques de la comarca d’Osona” demostra que  hi ha una tendència  a l’alça de la concentració de nitrats en les fonts sobretot en la zones de menys altitud, com la plana de Vic.  L’estudi, elaborat per Fortià Prat, farmacèutic expert en el coneixement de la contaminació per nitrats a l’aigua subterrània i professor col•laborador de la UVic, la Dra. Julita Oliveras, professora de l’Escola Politècnica Superior i Eva Torrescasana, estudiant de Ciència i Tecnologia dels Aliments de  la UVic,  fa un recull de les dades de concentració de nitrats de l’aigua per veure’n l’evolució des de 1988 a 2010 en 30  fonts de nou municipis de la comarca d’Osona, repartides en tres zones geogràfiques  estratègiques en funció de la seva altitud.

Segons l’estudi, els possibles orígens de la contaminació de l’aigua per nitrats poden ser diversos: 1) per la utilització excessiva o aplicació incorrecte d’adobs nitrogenats, ja de caràcter natural per adob amb purins o fems de porc i també d’adobs i fertilitzants de compra, 2) per abocaments incontrolats de dejeccions ramaderes, 3) en determinades situacions que les aigües residuals són vessades directament a un curs fluvial, fet que pot provocar que es contamini el riu i a la vegada es poden contaminar els aqüifers pròxims, 4) a causa d’abocaments procedents d’indústries que treballin amb grans volums de clorur amònic, i d’altres compostos nitrogenats, 5) altres factors. A la comarca, els dos primers factors són determinants, fruit de l’alta concentració de bestiar porcí.


A més alçada, menys contaminació

A l’àrea geogràfica 1, a més de 800 metres d’altitud, s’analitzen set fonts dels municipis de Vidrà i Sant Pere de Torelló. A l’àrea geogràfica 2,  a més de 500 metres d’altitud, s’analitzen 12 fonts dels municipis de Santa Maria de Corcó (L’Esquirol), Sant Vicenç de Torelló i Torelló; mentre que a la zona  geogràfica 3, a més de 400 metres d’altitud,  s’analitzen  11 punts dels municipis de Manlleu, Gurb, Vic i Masies de Roda.
Tot i que  de l’estudi no se’n pot extreure una conclusió generalista, ja que cada aqüífer presenta un comportament propi al llarg dels anys, sí que es pot confirmar que a més alçada la contaminació de nitrats és inferior i que la l’àrea geogràfica 3, que correspon a la Plana de Vic, ofereix més contaminació, difusa, amb oscil.lacions anuals, i amb una tendència sostinguda cap a l’empitjorament.  Cap de les fonts seleccionades  en aquesta àrea presenta  uns nivells de nitrats inferiors a 65mg/l, i en alguns casos es superen els 300 mg/l., quan la llei  posa el llindar de 50mg/l per ser apte per al consum humà. És per això que, en aquests casos, les fonts tenen penjat el cartell de “No potable” o utilitzen la xarxa de l’aigua potable provinent d’algun nucli urbà.

L’estudi recorda també que tot i que no hi ha proves concloents que estableixin una relació directa entre el càncer gàstric i el consum d’aigua amb més de 50mg/l,  sí que hi ha grups de població sensibles als  efectes adversos dels nitrats consumits: els lactants alimentats exclusivament amb llet artificial preparada amb aigua amb nitrats, les dones embarassades, les persones amb gastritis crònica atròfica i les persones amb dèficits hereditaris de metahemoglobina-reductasa o de NADH.

L’estudi ha estat presentat en el V Congrés d’Història Agrària dels Països Catalans, celebrat els dies 15, 16 i 17 de desembre a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Consultar l'informe dels autors de l'estudi