L'Ajuntament de Sant Pere es proposa ampliar el complex assistencial de Les Monges amb una llar-residència que ocuparia l'espai on fa mig any es va inaugurar el casal d'avis. El projecte es va presentar dissabte a la tarda, en un acte públic davant d'una seixantena de persones. Segons va avançar l'alcalde, Jordi Fàbrega, inicialment naixeria amb 10 places, per a persones amb dependència, i permetria atenció permanent les 24 hores del dia.

La presentació es va fer a la sala polivalent de Les Monges i va comptar, també, amb la presència de les regidores de Gent Gran i Benestar Social de l'Ajuntament, Dolors Rustarazo i Carme Sánchez, respectivament.

Fàbrega va admetre que podia causar sorpresa que "un casal d'avis que s'acaba d'inaugurar ja el convertim en una llar-residència". Va justificar-ho perquè la possibilitat de plantejar-ho "l'hem descobert fa un mes" i, també, perquè des que va obrir les portes el casal no ha acabat de funcionar com a espai atractiu per als jubilats. El compromís de l'Ajuntament és retornar-lo, en un nou espai adaptat, al casal municipal de cultura de la plaça del Dr. Monmany.

Inversió garantida

Durant l'acte també es van presentar els números de l'operació. Les obres d'acondicionament i equipament de la nova llar-residència costarien 123.000 euros, que sufragaria la fundació Les Alades gràcies als fons que ha anat acumulant els últims anys i, especialment, gràcies a una herència de 87.000 euros rebuda fa poc "amb la voluntat que els diners es destinessin, precisament, a aquesta finalitat", va dir Fàbrega.

Pel que fa al manteniment anual del servei, i un cop assegurades les 10 places mínimes per obrir-lo, el cost està calculat al voltant dels 169.000 euros, que es cobririen amb les aportacions dels propis usuaris amb el percentatge corresponent de la pensió, els diners corresponents a la llei de dependència, una aportació fixa de l'Ajuntament i l'estímul, a través de la fundació, per tal que els seus socis poguessin afegir-hi un total de 10.000 euros cada any.

La proposta va ser molt ben vista pels assistents, amb el benentès que una llar-residència no és una residència estricta, de manera que les habitacions serien de dos llits i els lavabos i dutxes serien espais compartits.

Fàbrega no va descartar que amb el anys, i en funció de l'ocupació dels pisos tutelats, tota la planta baixa s'anés destinant progressivament a llar-residència.