Nits Digitals és un cicle que acosta a Vic les propostes més interessants relacionades amb la creació d’art visual i sonor mitjançant les noves tecnologies i, des de l’any 2003, està descobrint artistes autòctons i desconeguts, com en el seu moment van ser els creadors de l’ara conegudíssima Reactable. També està portant figures de culte com Pierre Bastien o Lydia Lunch.
Després del concert inauguratiu de Cabo San Roque dijous passat a l’Auditori Joaquim Maideu de l’Atlàntida, la primera sessió de les Nits Digitals 2010 tindrà lloc aquest divendres a la Jazz Cava i comptarà amb la presència de l’importantíssim fotògraf Joan Fontcuberta.
----------------------------
5 de novembre, 2010
Jazz Cava (Vic)
22h
Entrada gratuïta
Joan Fontcuberta: Veritats excessives i ficcions profilàtiques . Fotografia Digital (en col•laboració amb ACVIC)
Barcelona, 1955. A part del seu treball artístic centrat en el camp de la fotografia, ha desenvolupat una activitat plural com a docent, crític, comissari d’exposicions i historiador.
És professor als Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i ho ha estat al Department of Visual & Environmental Studies de la Harvard University de Cambridge (Massachusetts, Estats Units), a la School of Art, Media & Design, University of Wales (Newport, Gran Bretanya) i a Le Fresnoy, Studio National des Arts Contemporains (Turcoing, França).
Ha estat cofundador i redactor en cap de la revista “Photovision” i cofundador el 1982 del festival “Primavera Fotogràfica”. Autor d’una dotzena de llibres d’història i assajos sobre la fotografia com “El beso de Judas. Fotografía y Verdad” (1997), “Ciencia y Fricción” (1998) i “La cámara de Pandora” (2010). Hi ha una trentena de monografies publicades sobre el seu treball de creació.
Ha realitzat exposicions individuals del seu treball a importants centres com el MoMA (Nova York, 1988), M.I.T. (Cambridge, 1988), Musée Cantini (Marsella, 1990), Art Institute (Chicago, 1990), IVAM (València, 1992), MNAC (Barcelona, 1999), Museum of Fine Arts (Fukui, Japan, 1999), Palazzo delle Esposizioni (Roma, 2001), ARTIUM (Vitòria/Gazteiz, 2003), Australian Center of Photography (Sydney, 2007), i Palau de la Virreina (Barcelona, 2008).
La seva obra ha estat adquirida per col•leccions públiques com les del Musée d’Art Moderne–Centre Georges Pompidou (Paris), Metropolitan Museum of Art (Nova York), Museum of Modern Art (Nova York), Art Institute (Chicago), San Francisco Museum of Modern Art (San Francisco), National Gallery of Art (Ottawa), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), i MACBA (Barcelona), entre altres.
El Canal 33 ha produït un documental sobre la seva obra, "F de Fontcuberta" (emès per primera vegada el 4 de novembre del 2005) i el programa “El detectiu: Falses veritats” (emès per primera vegada el 19 d’agost del 2007). El 2009 el canal cultural (cultura.es) de TVE li ha encarregat la realització d’una pel•lícula per inaugurar la sèrie “Archivo Sinapsis”: “Era rusa y se llamaba Laika”, que es va emetre el 19 de desembre del 2009.
En l’actualitat Joan Fontcuberta és el president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya.
Veritats excessives, ficcions profilàctiques
Nascuda d'un maridatge entre l'art i la ciència, la fotografia no ha cessat de sacsejar consciències fins a límits que molts han jutjat intolerables. Administrant una sobredosi de veritat, a la fotografia li ha calgut actuar com un termòmetre de les nostres vides allà on la construcció de l'esperit estava en joc. Allà on es dirimien llibertats, informació i sensibilitat. Algú tan lluny de la filosofia com a prop del poder, el magnat de la informàtica Bill Gates va afirmar: “Qui controli les imatges, controlarà els esperits”.
Què fer ara? Pot ser que el treball de l'artista funcioni en una direcció profilàctica de prevenció. La ficció en fotografia actuaria com una vacuna: inocula en un organisme uns virus afeblits per activar la producció d'anticossos. La vacuna pot funcionar o no, i si funciona, pot trigar a produir efectes palpables. Però almenys, tal com Sancho Panza va dir en un moment donat al Quixot: “Que no ens llevin la glòria de l'intent”.
Il•lustrant aquestes idees Fontcuberta presentarà exemples de projectes com “Miracles i Cia”, “Santa Inocencia”, “Orogènesi” i d’altres on la incorporació de la tecnologia digital a la fotografia ha estat cabdal.
Nikka & Alba G. Corral: The Space in Between . Live Cinema The space in between
The Space in Between neix a principis del 2009 i és una trobada de dues disciplines que volen i necessiten establir un diàleg. Nikka i Alba es troben i caminen per paisatges sonors d’IDM i retalls visuals abstractes. Construeixen sons interns que donen vida als colors. Visualitzen la música i sonoritzen la imatge. Caminen per narratives espacials. Es troben còmodes entre màquines analògiques i bits estètics. Volen treure el cap dels laptops. L’equilibri i el caos es mouen per silencis i espais en negre.
Dues trajectòries professionals que es troben a Barcelona. Amb molta intuïció i deixant pas a la improvisació, triomfen en el festival Sónar 2009 (Sónar Complex) inundant d’electrònica emocional el Convent dels Àngels.
Per a elles, la formació ha estat un dels seus camins. Pensen que amb els nous camps de desenvolupament, el públic necessita entendre i formar-se en els mitjans d’expressió actuals. Nikka ensenya Dj i producció musical. Alba, programació visual. Per a elles és una responsabilitat fomentar la cultura audiovisual.
Entenen la música electrònica fora del camp dels clubs i les visuals fora dels loops. El seu directe està basat en les emocions sensorials de la forma, el so, la sensibilitat i l’expressió, en l’art generatiu abstracte i en el so melancòlic amb una forta personalitat. Tenen molta cura de l’espai on actuen, per responsabilitat i per estètica. Se senten còmodes en convents, esglésies, galeries d’art, auditoris. Un dels seus objectius és fer arribar al públic una experiència audiovisual produïda amb màquines que transmeten emoció.
Anar al web d'Space in between
Nikka
Als seus inicis, el productor de hip hop Make-D va ser qui la va invitar per primera vegada a posar-se darrere d’uns plats. Aquesta sensació li va canviar la vida: des d’aquell moment no ha deixat mai el món de la música.
Durant un temps va estar vivint a Londres, on va treballar com a Dj resident al llegendari Café1001 al costat de la Dj Slauka. A Barcelona va continuar la seva aventura com a discjockey. Sales como Neón (Apolo), CityHall o Moog van poder disfrutar de la seva eclèctica i arriscada electrònica: ritmes trencats, electrònica de robot i abstracció màxima.
A partir del 2005 s’uneix al projecte de música electrònica "Metronique", amb el qual publica un 12" dins del segell grec Creative Space. Després comença a treballar en un projecte en solitari que dos anys més tard dóna el seu primer fruit: "Isotopos", un disc publicat pel segell barcelonès Lovethechaos.
Durant aquest últim any, Nikka s’ha anat consolidant dins de l’escena de la música electrònica i ha participat en reconeguts festivals com Femelek i Sónar, entre altres. També ha format part del projecte organizat per Gràcia Territori Sonor, amb una residència en un centre d’astronomia per compondre música per a un planetari tàctil per a invidents en col•laboració amb l’Observatori Astronòmic de Castelltallat i l’ONCE.
Madrid, 1977. Creadora de codi visual, afincada a Barcelona, utilitza la programació en temps real per crear paisatges digitals.
Desenvolupa programació visual, art generatiu i actuacions en directe en el context Live Cinema. Conjuga forma i tècnica, creant atmosferes narratives que expressen sensibilitat i gust pel color. Ha recorregut un camí sempre vinculat a les manipulacions visuals. La improvisació en diferents atmosferes sonores i el llenguatge digital convertit en sensacions abstractes orgàniques prenen forma en les seves creacions realitzades amb l'eina Processing.
Ha actuat dins de Primavera Sound, Miscelánea, Femelek, Festival Baff, Zentraus, LesFatales, Fellini, Mostra Sonora Visual, CaixaForum, Inside Festival, Niu… i col•labora habitualment amb músics de l’escena electrònica actual com Arbol, Nikka, Iris Aneas o Stendhal Syndrome.
Anar al web d'Alba G. Corral Vídeos d'Alba G. Corral Anar al mysapce d'Alba G. Corral
Actuació d'Alba G. Corral
---------------------- Galeries de fotos de les Nits Digitals
La convocatòria per la cohesió social i contra el racisme transcorre sense incidents i en un ambient festiu, pacífic i reivindicatiu, tal com havien demanat els organitzadors.