L’equip Jungle.cat guanya la duríssima Jungle Marathon

Els quatre integrants de la Jungle Marathon, a l’arribada de la cursa, no ocultaven la seva satisfacció. Foto: www.jungle.cat

L’equip del Jungle.cat ha guanyat la Jungle Marathon. Aquest equip, el primer integrament català que participa en aquesta prova, està format pel rodenc Jaume Tolosa, Albert Bosch, Xavier Marina i Cyrus Parvine. En la classificació individual, Tolosa s’ha classificat en segon lloc, a 3 hores i 45 minuts del guanyador, el nordamericà Andrew Bock.

Jaume Tolosa no ha amagat la seva satisfacció i ha dit que aquest resultat és “més del que podia somniar”. “Tot l'equip ha funcionat com un rellotge i no hem defallit en cap moment. Anar sempre junts amb el Xavi ha estat un gran encert, doncs la seva velocitat i la meva constància han servit per mantenir ritmes molt alts tots els dies i en qualsevol tipus de terreny”, ha afegit l’atleta osonenc.

La Jungle Marathon és una de les curses a peu més extremes del món amb 222 km a través de la selva amazònica brasilera. Les principals dificultats d’aquesta aventura, deixant de banda les distàncies, són les condicions especials de l’entorn on es desenvolupa: humitats del 100% amb temperatures entre els 25 i els 30 graus; petits però constants desnivells del terreny; estar mullats tot el dia per creuar contínuaments rius i basses; i els animals que els envolten: serps, aranyes, caimans, pumes, piranyes i mosquits agressius, entre d’altres especies. A sota, podeu llegir la darrera crònica enviada per l’equp Jungle.cat.


Classificació general

La posició de Jaume Tolosa, al minut

Web de l'equip Jungle.cat

Web de la prova Jungle Marathon

Anar al bloc de Jaume Tolosa

 (cròniques de la cursa)


-------------------
CRÒNICA DE L’EQUIP JUNGLE.CAT
HEM GUANYAT!

JUNGLE.CAT hem guanyat la categoria d'equips d'aquesta ultra marató; una de les més extremes i aventureres que es fan al món, i que ens ha tingut aïllats al mig de la selva amazònica de Brasil durant nou dies.

És la primera vegada que un equip català o espanyol guanya aquesta dura prova, i això ha estat possible per la solidesa de tots quatre components durant les sis etapes de les que constava la cursa. En Xavier i en Jaume van estar des del primer dia fins el darrer, corrent junts i dominant el segon lloc individual de la general; mentre que el Cyrus i l'Albert han anat escalant posicions a mesura que avançava la competició, situant-se a la cinquena i sisena posició final, a l'arribada a Alter do Chao, a la província de Parà, de Brasil.

Aquesta ultra-marató, comporta unes circumstàncies molt especials i complexes pels participants, que van molt més enllà de la pura capacitat atlètica: S'ha de ser totalment autosuficient durant la setmana que dura la prova; es corre sempre amb els peus molls i bruts de fang i sorra, amb els conseqüents problemes de butllofes i de mal als peus; es necessita una aclimatació i resistència especial a la forta calor i elevadíssima humitat de la zona; s'han de controlar els riscos que suposa la pròpia fauna de l'àrea, etc...  Tot això, ha possibilitat que anéssim superant altres equips teòricament més forts en la part purament atlètica.

El frec a frec amb un equip de l'armada britànica va durar fins a la quarta etapa; però a la cinquena especial, i etapa reina de la prova, de 89 Km. Non Stop, el Cyrus i l'Albert varen poder superar als dos millors britànics del grup perseguidor, i treure'ls-hi suficient avantatge per assegurar ja el primer lloc final d'Equips. Gairebé 18 hores sense parar aquell dia, i uns peus destruïts per les butllofes, van valer la pena per aconseguir un objectiu que ni ens havien plantejat al inici.

Val a dir que a la web oficial de la prova, ahir hi havia una errada que ja ens van dir que solucionarien, al posar la classificació d'equips, doncs sortim segons darrera un equip brasilè; i es tracta d'un equip de la zona de Parà (On es fa la cursa), que si bé feia el mateix recorregut, no puntuava en la nostra cursa, doncs ells, al ser tant coneixedors del terreny, sempre guanyarien per escurçar les rutes que coneixen perfectament, o per no portar tot el material necessari per ser autosuficients, al conèixer la gent local que els hi podia subministrar menjar, etc...

A les primeres posicions de la cursa només es van colar l'Americà Andrew Block, primer a nivell individual, i el Xilè Martín Chinchilla, quart a nivell individual, doncs el tercer lloc va quedar desert degut a que el Jaume i el Xavier varen compartir la segona posició conjuntament.

Els quatre components de l'equip estàvem exultants a l'arribada de la darrera etapa, que tenia 32Km. i remuntava la platja del riu Tapajos.

Algun comentari ràpid de cada un dels quatre gats de la selva (JUNGLE.CAT):

Xavier Marina: "És increïble. Havia entrenat molt i tinc ja molta experiència en curses de molt llarga distància i per etapes, però no pensava que podéssim assolir aquest magnífic resultat, tant a nivell individual com a nivell d'equip. I aquí hi corria gent molt forta, però la majoria ha anat de més a menys cada dia, mentre que nosaltres hem estat molt constants".

Jaume Tolosa:  "Fer segon a nivell individual, juntament amb el Xavi, i guanyar la cursa com equip és més del que podíem somiar a l'inici. Tot l'equip ha funcionat com un rellotge i no hem defallit en cap moment. Anar sempre junts amb el Xavi ha estat un gran encert, doncs la seva velocitat i la meva constància han servit per mantenir ritmes molt alts tots els dies i en qualsevol tipus de terreny. Vaig fer segon a la Transahariana el mes de març, ara segon aquí a nivell individual i primer com equip. Estic emocionat".

Cyrus Parvine: "Suposo que des de fora és difícil de valorar el què hem aconseguit. Però tinc el peu ple de butllofes obertes, i els muscles triturats. Per mi aquesta cursa no és la més dura físicament que he fet, però psicològicament, per la duresa de l'entorn i, en el meu cas particular, controlar la meva fòbia a les papallones, m'han suposat fer la meva cursa més dura.  Sense dubtes, la meva ja àmplia experiència en curses de molt llarga distància m'ha servit molt tant físicament com mentalment, per poder mantenir-me sempre en les posicions capdavanteres. No penso tornar a aquest infern, però estic molt orgullós d'haver-ne sortit amb aquest resultat, el millor que mai he assolit".

Albert Bosch: "Justament avui fa cinc mesos que vaig fer el Cim de l'Everest, i celebrar-ho amb aquesta victòria, i un 6è lloc a la classificació individual, és fantàstic. Els meus tres companys son corredors purs que només entrenen aquest esport, per això anaven a competir a fons, i això m'ha forçat a mi també a tirar el més fort que he pogut; a més, em va costar molt recuperar la forma física al tornar de l'Everest, i em preocupava arribar malament a aquesta cursa.  Estic molt content perquè, tot i tenir els peus destruïts, he anat reaccionant molt bé a les dures condicions de la selva".