L'exadministrador del Gurri Xic de Taradell, Genís Pladevall, i la persona que s'encarregava de la tirolina d'on va caure un noi el 2006 evitaran anar a la presó. Aquest és el resultat de la primera jornada d'un judici que ha començat aquest dimarts a Manresa, i en què l'acusació i la defensa han arribat a un acord de conformitat penal. Ara, però, s'examina la part de responsabilitat civil per dirimir qui i com ha de respondre per l'accident que va tenir la víctima i que l'ha deixat en una cadira de rodes. De fet, l'acusació particular s'ha centrat en ressaltar els perjudicis econòmics que això ha suposat a la família.

El judici ha començat gairebé dues hores més tard del previst perquè s'ha hagut de canviar la sala i perquè les parts han estat negociant un acord de conformitat penal que, finalment, s'ha assolit. D'aquesta manera, tant el llavors administrador del complex d'El Gurri Xic, Genís Pladevall, com la persona que s'encarregava de la tirolina evitaran anar a la presó.

Aquest procediment és força habitual en els casos on hi ha indemnitzacions pel mig, segons han explicat fonts jurídiques a Osona.com. La responsabilitat civil fixarà la indemnització que s'haurà de pagar a la víctima, però aquesta responsabilitat no es pot concretar fins que s'ha dedidit quina ha estat la responsabilitat penal. Per tant, les parts implicades arriben a un pacte: s'acorda una pena mínima, que eviti a l'acusat anar a la presó, i es passa ràpidament a la responsabilitat civil, on l'acusat ja ha reconegut la seva falta i, per tant, haurà de fer front a la indemnització, que la majoria d'ocasions també s'ha pactat. Tot aquest procés està beneit per la fiscalia, que ho veu amb bons ulls. La fiscalia només entraria a actuar en cas que el delicte fos major i fos obvi que l'acusat hagués d'entrar a la presó.

No és el cas de Taradell. Tot i això, els dos implicats queden acusats d'un delicte de lesions per imprudència greu i d'una falta de lesions respectivament, i se'ls demana l'assumpció de la responsabilitat civil de forma solidària. Fruit de l'acord entre les parts, l'acusació particular ha fet constar a l'acte que Pladevall ha ofert una finca d'una hectàrea a la família de la víctima com a compensació.

Majoria d'edat

Podria ser el mateix noi que va caure de la tirolina qui constés com a nou propietari de la finca oferta per Pladevall al final del judici perquè va assolir la majoria d'edat diumenge passat. Aquesta ha estat una de les primeres dades que han sorgit quan la víctima ha pujat a declarar.

El noi ha explicat la seva situació, destacant que necessita ajuda per fer “la majoria de coses normals, de la vida diària”, com ara llevar-se o vestir-se. Té una lesió medul•lar que li impedeix moure el cos per sota de les espatlles, i això li exigeix tenir algú sempre pendent per si ha d'anar al bany o té altres necessitats.

L'acusació particular ha centrat les preguntes a la víctima i al seu pare en els perjudicis que l'accident els ha comportat. Des de canviar la seva aspiració professional passant de voler ser cirurgià a estudiant d'enginyeria, fins a les reformes al bany, en la mida de les portes i a la seva segona residència. Una casa que van mantenir perquè, segons els professionals que els assessoraven, s'havien d'evitar canvis en el tipus de vida de la víctima.

Més testimonis

La sessió d'aquest dimarts s'ha centrat en els testimonis, mentre que la de dimecres abordarà les proves pericials. Serà llavors quan s'analitzarà l'estat dels components de la tirolina i la manera com es va subjectar a la víctima. De moment, el que ja s'ha fet és escoltar la versió dels responsables. La persona que estava a càrrec de la tirolina ha assegurat que la instal•lació s'utilitzava de forma continuada, i s'ha contradit amb Pladevall sobre la publicitat que se'n feia.

El responsable de la tirolina ha assegurat que al restaurant d'El Gurri Xic hi havia fulletons on s'anunciava la instal•lació, extrem que ha negat Pladevall. De fet, l'exadministrador s'ha esforçat per separar les activitats que es fan al complex. Pladevall ha explicat que la tirolina i el tir amb arc funcionaven abans que s'impulsés el restaurant, en el marc d'una aula d'entorn rural.

L'exadministrador ha assegurat que si la tirolina no tenia llicència és perquè “en el moment de muntar-la, no hi havia cap reglamentació específica”. Preguntat sobre si l'Ajuntament de Taradell en tenia coneixement, ha respost afirmativament subratllant que fins i tot “s’havia tirat la dona de l'alcalde”.

En el capítol de les possibles compensacions, Pladevall ha negat saber el que estipula la clàusula de la pòlissa de responsabilitat civil, on es fixa un límit d'indemnització per víctima a 120.000 euros tot i arribar als 300.000 en la capacitat indemnitzatòria, perquè no va llegir la totalitat de condicions de la pòlissa.

D'altra banda, l'acusació particular s'ha mostrat disconforme i ha fet constar a l'acte una protesta de cara a una futura impugnació perquè la jutgessa ha exclòs de la via penal la Generalitat i l'Ajuntament de Taradell. La magistrada ha considerat que els articles del Codi Penal citats per l'advocat de la víctima no legitimen que les administracions siguin part “perquè els acusats no són funcionaris”.