Miquel Cañelles amb el seu llibre «Vic: cròniques urbanes». Foto: Adrià Costa

Miquel S. Cañellas (Vic, 1952-) ha publicat la segona edició del llibre “Vic: Cròniques urbanes. De l'Antic raval d'Ausona a la ciutat del nou Mil•lenni”. Es tracta d’una reedició amb dos afegitons: els canvis produïts en els darrers deu anys, fins al 2009, i un pròleg de M. Dolors Farrés.

El fil conductor de l’obra és la història de Vic a partir del seu creixement urbà. El llibre ha estat editat per  Osona Comarca MItjans de Comunicació. Es pot adquirir a totes les llibreries de Vic.

------------
PRÒLEG DE MARIA DOLORS FARRÉS

Paraules de Maria Dolors Farrés en ocasió de  l’acte de presentació de la primera edició del llibre (Vic, desembre de 2002)

Per què els escriptors, els poetes, els escultors, els pintors tenen capacitat de fer les obres que fan? Què tenen ells d’especial que no tingui la resta de les persones? La mirada. 

 Des de petit, Miquel Cañellas, autor  de “Vic: cròniques urbanes”, va saber conrear la mirada especial que consisteix a observar atentament, reflexionar i analitzar.

Aquest llibre, a través de la seva mirada escrutadora i detallista, ens mostra la ciutat de Vic des de moltes perspectives: des de terra, com si caminéssim ajupits i amb el cap ben avall per veure les llambordes; des d’una posició intermèdia que permet observar els carrers amb els seus edificis; i des d’una posició enlairada, una perspectiva zenital. Vic des de dins, Vic des d’un tros lluny, Vic des del cel i, tot això, viatjant en el temps, tal com diu el subtítol, “Des de l’antic raval d’Ausona fins a la ciutat del nou mil•lenni”. 

“Vic: cròniques urbanes” relaciona el paisatge urbà amb els seus per què:

per què la ciutat de Vic té la forma que té i no una altra?; per què ha crescut de tal manera?; per què hi ha muralles?; per què hi ha ravals?; per què van desaparèixer determinats edificis?; per què aquell carrer porta aquell nom?  

El recorregut és sintètic però molt complet. Veiem la ciutat des que era un fetus gestant-se al claustre matern, assistim al seu naixement i a la lenta expansió que l’anirà convertint en una ciutat adulta. Partint de la Plaça del Mercadal, es compara el nucli de Vic a una mà humana amb els cinc dits estirats apuntant enllà, enfora.

En el llibre no tan sols descobrim arquitectures d’edificis, places, carrers i ponts, sinó també d’altres elements indispensables que imprimeixen personalitat, com per exemple l’evolució de la il•luminació de la ciutat en el temps, des de la tenebra en què devia estar submergida  durant les nits més pretèrites, fins a l’aparició de l’electricitat. Per cert, Miquel Cañellas ha realitzat un estudi sobre els fanals del Mercadal, un treball exhaustiu i encantador, amb il•lustracions i tot, i creguin-me que paga la pena veure.

Bé. Carrers, ponts, places, esglésies, convents, edificis civils,  fanals, tot plegat inserit en el corrent històric que justifica les diverses estructures i estils. Però hi ha, a més, un altre contingut importantíssim i essencial: els actors i artífexs, els homes que donaven forma a les construccions: en quin context vivien, en quines condicions polítiques i socials estaven encasellats, quines tendències de pensament caracteritzaven cada període, quines motivacions tenien per fer les obres tal com les feien. 

Alguns apartats comencen  amb unes breus línies introductòries per explicar el moment històric global. La primitiva Ausa, el posterior Vicus-Ausonae, la vila en expansió, la ciutat medieval, la discreta etapa renaixentista i, llavors, la irrupció del barroc, seguit del neoclassicisme i l’arribada dels grans progressos a partir del segle XIX... res no s’entendria fora del context universal. L’autor ho té en compte i per això eixampla la mirada, però en la mesura justa i sense abusar.

Una de les conclusions a què s’arriba després d’haver llegit el llibre és que amb els canvis vénen les queixes, però el temps gairebé sempre consolida els canvis que han de ser útils per al progrés, i destrueix el que s’hagi fet amb criteris capriciosos o  equivocats. La  llàstima és que, en massa ocasions, les rectificacions tarden, si més no, tarden massa des del punt de vista de l’ésser humà, que no sol viure més de cent anys. 

A la part final, l’autor introdueix reflexions i opinions pròpies. Per a ell, tot el que sigui tapar, anul•lar la perspectiva visual del nucli antic és un  crim. El Vic monumental s’ha de poder continuar veient  des de lluny, per tant, ell deplora qualsevol actuació urbanística que aixafi la panoràmica, que n’impedeixi la visió.

Miquel Cañellas mira des del passat i des del present, però també cap al futur. En els temps actuals, en què hi ha indiferència cap a les qüestions públiques, estem capficats en nosaltres mateixos, en les necessitats purament individuals. Per això hauríem de mimar els ciutadans que s’impliquen en els aspectes de la col•lectivitat on vivim. Els ciutadans com en Miquel són sentinelles que no es perden ni un detall. Que sotgen el voltant i ens el presenten per escrit.
Aquest és el llibre de Miquel Cañellas, un home fascinat per la ciutat de Vic. I el seu enamorament és de tal magnitud que s’encomana. Els garanteixo que quan hagin llegit la seva obra, vostès també hauran après a mirar d’una altra manera. 
 
Maria Dolors Farrés 

-------------
LA TRAJECTÒRIA DE MIQUEL S. CAÑELLAS

Miquel S.Cañellas (Vic 1952).- Des d’una heretada sensibilitat de ciutadania, s’ha implicat regularment en iniciatives d’àmbit cívic i urbanístic: campanya per a la implantació dels primers carrils bici (any 1981), conservació dels antics empedrats del centre històric (1985), millora de l’enllumenat a la torre del rellotge de Plaça (1996) o la proposta de conservació i manteniment dels antics fanals forjats de l’enllumenat públic (any 2001). Miquel Cañellas és l’autor d’un estudi sobre els Fanals del Mercadal editat en forma de làmina gràfica l’any 2003 per l’Ajuntament de Vic.

Com a articulista publicà amb assiduïtat al setmanari local Ausona (1986-1993) en la secció de Cultura i Religió al mateix temps que exercia de cronista i crític musical. Des del naixement del setmanari a Osona Comarca (abril de 2005)  col•labora setmanalment des de la seva secció: La Imatge, on comenta temes de patrimoni, urbanisme i civisme. Des d’aquest mitjà de premsa gràfica ha publicat sengles treballs de divulgació sobre els Rellotges de Campanar, els Fanals d’en Gaudí o la Sèquia dels Molins de Vic. És contertulià de Ràdio Vic, on participa habitualment amb aportacions sobre temes  d’història i patrimoni de la ciutat.  Puntualment  també ha signat treballs a la Revista Vic i articles d’opinió sobre patrimoni i civilitat a les planes de El 9 Nou. També és col.laborador  habitual de la  revista de les Festes del Remei on hi presenta cada any  un personatge del barri.

A banda del llibre “Vic: Cròniques Urbanes”, editat per primera vegada per Josep Costa llibreter, l’any 2002, també són obra seva dos petits llibres en que comparteix l’autoria: el primer La carta de l’Eloi (BCN.1988) és un conte sobre Drets Humans il.lustrat per Pilarin Bayés; el segon “El Portal de Sant Joan” (VIC 2000)  és un  recull  sobre la formació de Vic, i en especial d’aquest històric raval de ponent. Finalment, al costat d’altres autors i historiadors també va col.laborar en la redacció del volum: Orfeó Vigatà Història d’una Entitat Centenària, publicat a Vic l’any 2004.  

Realitzador del muntatge fotogràfic sobre Vic exposat en una una cèntrica cafeteria propera al Museu Episcopal, és també l’autor de diverses lletres “vigatanes” destinades al grup musical V.I.C.U.S

En l’actualitat Miquel Cañellas es secretari i coordinador del  Grup de Defensa del Patrimoni, que es va presentar a Vic el mes de juny de 2008.