La construcció, un dels sectors més afectats per la crisi econòmica a Osona. Foto: Adrià Costa

La Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona han presentat l’Informe territorial de la província de Barcelona 2010, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la demarcació i de les 11 comarques que la componen; i que completa l’anàlisi amb monografies i estudis especials que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals. L’informe arriba enguany a la vuitena edició.

La crisi econòmica que va esclatar completament durant l’any 2008 a l’economia real es va tornar més intensa al llarg del 2009 al conjunt de Catalunya. Una de les conseqüències va ser les caigudes, per segon any consecutiu, del nombre d’empreses i ocupats i més elevades que les de l’any precedent.

A Osona, el nombre d’empreses  va disminuir un 5,7% durant el 2009 (–4,2%), mentre que el nombre d’ocupats es reduïa a una taxa del 5,2% (–2,7% l’any precedent). L’evolució d’empreses i ocupats, respectivament, en el darrer lustre, es pot diferenciar clarament el període 2005-2007 d’expansió econòmica. Així, a finals del 2009, a Osona hi havia menys de 6.000 empreses, mentre que dos anys abans superava la xifra de 6.500. La intensa crisi econòmica també ha fet que la comarca augmentés considerablement el nombre d’aturats: gairebé 5.000 en els darrers dos anys

Exactament igual que passa al conjunt de la província de Barcelona i Catalunya, durant 2009 a Osona els sectors productius que van patir més la intensificació de la crisi econòmica, han estat la construcció, en primer lloc, amb una reducció del nombre de treballadors del 15,1% i, en segon terme, la indústria (–9,4%). En sentit contrari, la conjuntura no va ser tan negativa per al sector primari (–1,7%) i per als serveis, amb un descens d’ocupats de l’1%.

- Nota de premsa de la presentació de l’informe
- Llegir informe sencer (PDF) A més del redactat dedicat a Osona (a sota), hi trobareu gràfics, una article sobre l’impacte econòmic de la Universitat de Vic i un informe del benestar i la qualitat de vida a la comarca. Llegiu a partir de la pàgina 145.

-------------------
OSONA
REDACTAT LITERAL DE L’INFORME

El creixement real del producte interior brut (PIB) d’Osona l’any 2008 va ser similar al que van registrar la província de Barcelona i Catalunya (entorn al 0,8%), encara que, respecte del 2007, la pèrdua del dinamisme econòmic va ser més intensa a la comarca (aleshores el PIB creixia a una taxa del 5% davant del 3,7% de la província de Barcelona i el 4% català). Durant el període 2004-2008, el PIB real de la comarca d’Osona va créixer, de mitjana, un 2,7% anual, igual que el registre assolit pel conjunt provincial barceloní i tres dècimes per sota del català.

La forta caiguda del ritme de creixement econòmic a Osona, la tercera més important de totes les comarques barcelonines el 2008, va ser deguda, en primer terme, a la construcció, amb una reducció del 6,3%, que contrasta amb l’increment del 4,9% del 2007. La indústria també va patir un decreixement del producte interior brut a la comarca, encara que aquest, de l’1,7%, fou inferior al registrat per la província de Barcelona (–3,2%) i Catalunya (–2,6%). Per la seva banda, el PIB del sector serveis va incrementar a Osona un 3,9%, la major taxa de creixement de totes les comarques de la província de Barcelona, però que implica respecte del 2007 una reducció d’un punt i mig. Finalment, el sector primari, amb un escassa participació a l’estructura productiva comarcal, va registrar el 2008 una reducció del seu producte interior brut de l’1,3%.

L’any 2009 el nombre d’habitants a la comarca d’Osona ascendia a 152.411 persones, fet que implica un creixement de l’1,5% respecte de l’any anterior. De tota manera, i igual que passa a la majoria de les comarques barcelonines, l’increment poblacional va ser inferior al del 2008 (2%) i al que experimentà Osona com a mitjana anual durant el període 2005-2009 (1,9%). La densitat de població comarcal era el 2009 de 121 habitants per quilòmetre quadrat, clarament inferior a la del conjunt de la província de Barcelona (710) i Catalunya (233). Osona es troba, en aquest sentit, darrere del Bages, la segona comarca amb més superfície de tota la província de Barcelona. Durant el 2009, el nombre d’habitants estrangers a Osona augmentà un 7,8%, mentre que els nacionals ho feien a una taxa del 0,5%.

Aquesta evolució s’emmarca en una tendència de ja fa una dècada, per la qual el creixement de la població es deu bàsicament a l’arribada d’immigrants estrangers. Tot i que el dinamisme del volum de residents estrangers ha minvat en els darrers anys, el percentatge que representen sobre el total no ha deixat de créixer. A Osona, el 2009, el 14,7% de la població era de nacionalitat estrangera, pes similar al del conjunt provincial barceloní i inferior entorn a un punt al català. Per país d’origen, aquests estrangers provenen bàsicament d’Àfrica (prop de sis de cada deu), i principalment del Marroc (pes del 47,3% en el total d’estrangers). Més enllà d’Àfrica, per països, destaca també els originaris de Polònia, Romania, Colòmbia i Equador.

El percentatge de població osonenca de 65 anys o més era el 2009 del 16,3%, pes similar al del conjunt provincial barceloní i català, mentre que la participació dels joves de 15 i menys anys era superior a la comarca (17,3%). Amb relació al 2008, la participació dels més joves ha crescut a la comarca, mentre que la dels habitants de més edat s’ha reduït. Aquest rejoveniment relatiu de la població segueix la tendència de la darrera dècada i es deu, en bona part, a l’arribada de població estrangera en edat de treballar. De fet, el 25,6% dels immigrants estrangers a la comarca tenien 15 anys o menys el 2009 i només l’1,6%, 65 anys o més.

La crisi econòmica que va esclatar completament durant l’any 2008 a l’economia real es va tornar més intensa al llarg del 2009 al conjunt de Catalunya. Una de les conseqüències va ser les caigudes, per segon any consecutiu, del nombre d’empreses i ocupats i més elevades que les de l’any precedent.

El nombre d’empreses a Osona va disminuir un 5,7% durant el 2009 (–4,2% el 2008), mentre que el nombre d’ocupats es reduïa a una taxa del 5,2% (–2,7% l’any precedent). L’evolució d’empreses i ocupats, respectivament, en el darrer lustre, es pot diferenciar clarament el període 2005-2007 d’expansió econòmica, amb increments tant en una com en l’altra variable, tot i que cada cop menors, amb el bienni 2008-2009, ja de crisi, amb disminucions ràpides del nombre d’empreses i d’ocupats. A finals del 2009, a Osona hi havia menys de 6.000 empreses, mentre que dos anys abans superava la xifra de 6.500.

En el cas dels ocupats, en termes comparats amb la província de Barcelona i Catalunya, que l’evolució a la comarca ha estat pràcticament sempre en el darrer lustre més positiva o menys negativa. Així, de fet, si es calcula la taxa mitjana anual de variació, mentre que a Osona encara s’observa un resultat positiu (increment del 0,5%), el conjunt provincial barceloní i català presenta una variació pràcticament nul•la. En qualsevol cas, la intensa crisi econòmica ha fet que també la comarca perdés molts afiliats: gairebé 5.000 en els darrers dos anys (entorn al 8% dels treballadors que hi havia aleshores). Per altra banda, es pot remarcar que el nombre d’ocupats per empresa a Osona l’any 2009 quedà en 7,3, lluny de la dada per al conjunt de la província de Barcelona (10,3 treballadors per empresa) i Catalunya (9,6).

Exactament igual que passa al conjunt de la província de Barcelona i Catalunya, durant 2009 a Osona els sectors productius que van patir més la intensificació de la crisi econòmica, si atenem a la variació percentual del volum d’ocupats, han estat la construcció, en primer lloc, amb una reducció del nombre de treballadors del 15,1% i, en segon terme, la indústria (–9,4%). En sentit contrari, la conjuntura no va ser tan negativa per al sector primari (–1,7%) i per als serveis, amb un descens d’ocupats de l’1%, més suau que els del conjunt provincial barceloní (–2,6%) i català (–2,4%). Dins del sector industrial, la pitjor conjuntura la va presentar a la comarca osonenca les manufactures de tecnologia mitjana (tant mitjanaalta, amb un descens de l’11,7%, com mitjana-baixa, –13,1%). Les indústries més avançades tecnològicament van registrar una disminució del nombre d’ocupats del 6,1%, i les de tecnologia baixa una caiguda del 7,3%. La reducció menys pronunciada en termes percentuals tingué lloc a la resta d’indústries (–4,3%). Finalment, pel que fa als serveis, l’evolució durant el 2009 ha estat totalment oposada en el cas dels sectors de serveis basats en el coneixement i del sectors més tradicionals.

Efectivament, mentre que els segons han experimentat a Osona una reducció en el nombre d’ocupats del 3,1%, el nombre de treballadors a sectors de serveis avançats va créixer també a una taxa del 3,1%. El subconjunt de sectors de tecnologia punta mereix un esment especial dins dels serveis basats en el coneixement, que serien aquells més estretament lligats a la recerca i a les noves tecnologies de la informació i comunicació, ja que Osona ha estat la comarca barcelonina amb un creixement més elevat de les persones que hi treballaven (60%).

Quant a l’estructura productiva, Osona s’assembla a comarques com l’Alt Penedès o l’Anoia, en el sentit que els serveis tenen un menor pes relatiu que el que s’observa al conjunt provincial barceloní, i amb la indústria ocorre el contrari.

Efectivament, a finals del 2009, el 56,8% dels ocupats comarcals estaven treballant als serveis (uns 20 punts per sota de la dada per a la província de Barcelona i Catalunya), mentre que pràcticament el 33% estaven ocupats a la indústria (16,6% tant al conjunt provincial barceloní com català). També és superior la participació relativa de la construcció i el sector primari al total d’ocupats osonencs. A la indústria, el 18,4% dels ocupats a Osona es dedicaven el 2009 a manufactures o bé de tecnologia alta o bé de tecnologia mitjana-alta. Aquest percentatge és molt inferior al que s’observa a la província de Barcelona (36,7%) i a Catalunya (33,4%). En sentit contrari, el 57,1% dels ocupats industrials osonencs desenvolupaven les seves tasques productives a les manufactures d’intensitat tecnològica baixa (pes inferior al 40% al conjunt provincial barceloní). A les manufactures de tecnologia mitjana-baixa estaven ocupats el 22,9% del total de treballadors industrials a Osona, mentre que, finalment, l’1,6% restant es dedicaven a la resta d’indústries. En el cas dels serveis, el 65,4% dels ocupats osonencs es dedicaven a serveis tradicionals i el 35,6% restant a serveis basats en el coneixement, entre 6 i 8 punts per sota de la dada per a la província de Barcelona i Catalunya. L’1,5% dels ocupats de serveis es dedicaven a la comarca a serveis de tecnologia punta, percentatge clarament inferior als del conjunt provincial barceloní i català.

Els cinc sectors industrials més importants a la comarca d’Osona, atenent al nombre de treballadors que ocupen, van patir durant 2009 disminucions en les seves xifres d’afiliats a la Seguretat Social. Aquesta disminució va ser poc intensa per a les indústries alimentàries (–1,8%), que és el sector industrial més important, amb diferència, a la comarca, atès que ocupa, en solitari, prop del 40% del total de treballadors sectorials; mentre que la resta de sectors considerats han presentat disminucions molt notables en el volum d’ocupació, amb taxes de decreixement de dos dígits.

Pel que fa als serveis, dos dels cinc sectors amb més pes relatiu a l’estructura productiva d’Osona, en termes d’ocupació, van poder incrementar durant l’any 2009 el nombre de treballadors. Aquests sectors són l’educació i les activitats sanitàries, dos serveis de nomercat. En canvi, el comerç (tant en detall com a l’engròs) i els serveis de menjar i begudes van experimentar descensos del volum d’ocupació, especialment intens en el cas del comerç a l’engròs (–5,6%, caiguda més forta que la registrada pel conjunt de serveis osonencs el 2009: –1%).

L’evolució del nombre d’aturats registrats a la comarca d’Osona el 2009 ha estat similar a la del conjunt de la província de Barcelona i Catalunya. A causa de la crisi econòmica actual, que començà el 2008 i s’intensificà el 2009, s’ha produït un augment percentual molt notable del nombre d’aturats registrats durant el 2009 (33,7%), que se suma a l’increment encara més fort que ja s’havia experimentat l’any precedent. Els registres de la comarca osonenca han estat pitjors que els del conjunt provincial barceloní i català, no tan sols el 2009 sinó també l’any precedent, de manera que des de finals del 2007 al desembre del 2009 el nombre d’aturats a Osona s’ha multiplicat per un factor de 2,2, superior a la dada per al conjunt provincial barceloní i català.

El nombre d’aturats registrats ha incrementat més a Osona el 2009 entre els estrangers que entre els nacionals (60,3% i 26,2%, respectivament), i, per sexe, més entre els homes (42,3%) que entre les dones (26%). El mateix ha succeït al conjunt de la província de Barcelona i Catalunya, encara que les diferències relatives a la comarca són superiors.

Per altra banda, hi ha hagut un increment percentual més elevat del nombre d’aturats entre els grups de més edat (34,7% per als de 45 anys o més) i, per nivell formatiu, i a diferència del que ocorre al conjunt de la província de Barcelona i Catalunya, la pitjor conjuntura a Osona el 2009 va tenir lloc per als que o bé no tenen estudis o bé tenen estudis primaris (augment del 41%).

Per sector econòmic, finalment, el major creixement del nombre d’aturats, a banda de l’agricultura i d’aquells que no tenien ocupació anterior, es va produir a Osona a la construcció (increment del 42,1%).

La crisi econòmica que va començar el 2008 i s’aguditzà el 2009 a la comarca i al conjunt del país va tenir també com a conseqüència un nou descens del volum de contractació laboral a Osona i que va ser més intens, en termes percentuals, que el de l’any precedent. Efectivament, la reducció fou del 26,1% a la comarca (–18% el 2008), la tercera pitjor de totes les comarques de la província de Barcelona, darrere de les del Vallès Oriental i el Bages. Per nacionalitat, igual que va succeir el 2008 i d’una manera similar al que passa a la província de Barcelona i Catalunya, van ser els estrangers els que més van patir la reducció del nombre de contractes de treball subscrits a la comarca.

Per sexe, en canvi, a diferència del conjunt provincial barceloní i català, la reducció produïda entre les dones va ser lleugerament superior a la que es va donar entre els homes. Per edat, s’observa una correlació bastant clara: com més jove, més disminució percentual del volum de contractes de treball signats. Això succeeix tant a la comarca com a la província de Barcelona i a Catalunya. I el mateix succeeix en el cas del nivell formatiu: com menys formació, també major descens de la contractació laboral.

Per sectors, el major decreixement del nombre de contractes de treball subscrits a Osona el 2009 va produir-se a la indústria (reducció superior al 40%) i, finalment, per modalitat de contractació, igual que passa al conjunt provincial barceloní i català, es registra una reducció percentual més intensa del nombre de contractes de treball indefinits que dels temporals.

Per altra banda, el 26,1% de la població de la comarca d’Osona vivia l’any 2009 a la capital, Vic, una dècima més que l’any precedent, mentre que entre Manlleu i Torelló es concentrava un 22,6% addicional dels residents (un 13,5% a la primera i un 9,1% a la segona). Com passa a la major part de les comarques de la província de Barcelona, la concentració municipal de l’ocupació és relativament més elevada que la de la població. Així, la capital, Vic, concentrava el 2009 un 34,6% dels ocupats comarcals, i entre aquesta localitat i els altres dos municipis anteriorment esmentats es donava feina al 51,9% dels ocupats osonencs. Amb relació a l’any precedent, la concentració dels ocupats ha augmentat entorn a un punt, íntegrament degut a la influència de la capital, Vic.

Com passa també a bona part de les comarques barcelonines, per grans sectors productius, el major nivell de concentració dels treballadors comarcals té lloc als serveis i el menor és al sector primari;la indústria i la construcció queden en una situació intermèdia. Així, entre Vic, Manlleu i les Masies de Voltregà s’ocupen a més de sis de cada deu treballadors del sector serveis a Osona (pes del 40,8% per a Vic), mentre que, en sentit contrari, entre Vic, les Masies de Voltregà i Gurb, els tres municipis amb més treballadors del sector agrari, es dóna feina a menys del 32% del total d’ocupats sectorials osonencs. La concentració als tres municipis amb més treballadors pel que fa a la construcció era del 45,2% el 2009 (entre Vic, Manlleu i Torelló), mentre que el percentatge corresponent a la indústria era de tot just el 50% (en aquest cas, entre Vic, Gurb i Torelló). Tots els sectors, sense excepció, han observat un increment del grau de concentració a Osona durant l’any 2009.

L’any 2009, 10 dels 51 municipis dels quals es composa la comarca assolien un valor de l’indicador de la densitat econòmica municipal, entesa com la ràtio entre ocupats i població, superior al 40%, mentre que uns altres 15 observaven una densitat inferior al 25%. Respecte del 2008, el primer valor s’ha reduït i el segon ha augmentat, pel fet que, com passa a la majoria de comarques barcelonines, hi ha hagut un retrocés bastant generalitzat de la densitat econòmica municipal, ja que el nombre d’ocupats ha experimentat una evolució més negativa que la població. A Osona, de fet, només un 20% dels municipis han experimentat un increment de la densitat econòmica, i la resta han registrat una disminució.

Per altra banda, cal destacar els municipis de Gurb, les Masies de Voltregà i Malla per haver superat un valor del 100% en l’indicador de la densitat econòmica municipal, el que implica que hi havia més ocupats que habitants, mentre que en sentit contrari, Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Santa Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola i Sant Sadurní d’Osormort es caracteritzen per haver presentat a finals del 2009 una densitat econòmica per sota del 20%.