Literal. Escoltat amb les meves pròpies oïdes just quan començava a Manresa el debat de la "proposició del burca" i la platea del saló de sessions era buida. Una jove s'ha acostat a Josep Anglada per dir-li que no era benvingut amb un to mesurat i sense fer servir cap adjectiu qualificatiu –també he escoltat l'expressió de la noia- i el líder de PxC s'ha revoltat i sense cap mena de moderació li ha etzibat un "doncs marxaré quan vulgui" i un "guarra" final. L'expressió ha sorprès no tan per qui l'ha pronunciat sinó per la gratuïtat de l'adjectiu que ha coronat la frase. El to, com de tertúlia, l'ha escoltat tota la sala excepte els regidors que anaven estirant artificialment un debat que s'hauria d'haver mort votant directament en contra després de l'exposició de Pericas.