La nova Coordinadora Antifeixista d’Osona es va presentar públicament aquest dimarts a la tarda. Davant de l’Ajuntament de Vic, aquest grup de joves de la comarca explicava les raons que els han motivat a la creació d’aquesta Plataforma fent una clara crítica a l’equip de govern de Vic. “Els partits tradicionals com CiU, PSC i ERC s’han deixat seduir pel discurs fàcil i populista que l’extrema dreta introdueix a través de partits polítics com PxC i que consisteix en culpar les capes més desprotegides del sistema dels seus errors, fomentant l’odi i el racisme per amagar el veritable problema”, explicava Guinard Riera.

En el Manifest repartit als assistents a l’acte, la Coordinadora Antifeixista d’Osona exposa el seu ferm compromís amb la defensa dels Drets Humans i exigeixen als partits polítics que tinguin present la pluralitat amb la qual es conforma la Catalunya del segle XXI. També afirmen que denunciaran activament qualsevol actitud denigrant, manifestació o agressió que es pugui produir cap a les persones sense distinció de raça, credo o nacionalitat.

A banda de la denúncia activa, la Coordinadora pretén dur a terme diverses activitats lúdiques i reivindicatives per tal de “fer una crida a la consciència col•lectiva per acabar amb la passivitat en la qual es veu sotmesa bona part de la nostra societat”, comentava Xevi Vilar. Ells són els impulsors de la presentació del llibre “La Huella de la Bota”, que Joan Cantarero juntament amb Esteban Ibarra, president del Moviment Contra la Intolerància, presentaran a Vic el proper divendres. Altres activitats com un concert i un campionat de futbol sala contra el racisme també formaran part de la seva agenda d’activitats.

La presentació en societat de la Coordinadora Antifeixista d’Osona va concloure amb una crida a tots els antifeixistes de la comarca a participar activament en aquest projecte.

La primera activitat

El proper divendres, dia 7 de maig, a les 7 de la tarda a l'Auditori de Caixa Manlleu de Vic es presentarà el llibre “La Huella de la Bota: de los nazis del franquismo a la nueva ultraderecha”, un llibre del periodista i escriptor valencià Joan Cantarero que desvetlla la relació dels nazis refugiats a l'Estat espanyol i les formacions legals actuals de l'extrema dreta populista. Aquest document en forma de llibre desgrana les organitzacions més actives, les estratègies dels partits neofeixistes i els personatges clau en la reorganització nazi a l'Estat durant el franquisme i fins a l'actualitat.

La presentació del llibre anirà seguida d'un debat en el que, a més de participar-hi Joan Cantarero i Esteban Ibarra del Moviment contra la Intolerància, el públic podrà debatre sobre l’origen de la nova extrema dreta i com han calat les seves idees xenòfobes en els partits polítics amb tradició democràtica.

Aquest és el primer acte que la recent creada Coordinadora Antifeixista d'Osona organitza amb el suport d'ICV Vic, l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat, el Casal Independentista Manel Viusà, el Casal Independentista Boira Baixa, els Maulets i la Torratxa.

SOBRE “LA HUELLA DE LA BOTA”

Dels nazis refugiats per Franco a l'Estat espanyol, fins a la nova extrema dreta. Aquest llibre relata com personatges importants del III Reich van trobar a l'Estat espanyol no només un refugi, sinó un trampolí per continuar difonent l'ideari nazi un cop acabada la II Guerra Mundial. Des de les costes valencianes, nazis com Otto Skorzeny o Aribert Heim (el Carnisser de Mauthausen), organitzaven la fugida a altres països d'alguns dels homes més perseguits i més sanguinaris de Hitler.

Els qui es van establir a l'Estat espanyol no passarien desapercebuts; molts d'aquests  realitzarien una important tasca de proselitisme i difusió del nazisme que perdura fins avui dia, formant dirigents com Pedro Varela, Christian Ruíz i altres líders del neonazisme espanyol. CEDADE fou la marca més visible, impulsada per antics nazis, i que fou la principal xarxa de difusió nazi a Europa. Actualment, els neonazis i neofeixistes han adaptat el seu discurs a la democràcia, han estat disposats a renunciar a determinades senyes d'identitat per guanyar-se la gent, formant partits amb façana democràtica. “La Huella de La Bota” identifica un a un els principals líders de l'extrema dreta actual, els seus partits i organitzacions, així com les diferents operacions policials contra grups neonazis armats com Hammerskin, Blood & Honour o Frente Anti Sistema.

El llibre també recull les sigles legals que, obertament o de manera camuflada, inciten a l'odi contra els immigrants i professen un ideari marcadament ultradretà com és el cas de Plataforma per Catalunya i Josep Anglada.

El llibre apunta també la tasca de diferents col•lectius i grups antifeixistes que combaten els grups nazi-feixistes. Relata diferents estratègies i anècdotes sobre infiltracions, delacions i apenedits, i ofereix algunes claus per saber com es combat de manera més efectiva els discursos i les accions nazi-feixistes.

JOAN CANTARERO

Joan Cantarero (gener de 1964) és periodista i escriptor. Inicià la carrera a la Universitat Complutense de Madrid però l' acabà i es llicencià en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Prèviament realitzà estudis d'investigació privada a l' Institut de Criminologia de València. Especialitzat en investigació periodística, inicia la seua carrera professional al desaparegut diari valencià Noticias al Día (1983) i, posteriorment, al diari Levante-EMV, on al gener de 1985 publica un dels seus treballs periodístics més destacats: “Prostitución de niñas en Valencia”, la investigació que portà a presó a mig centenar de persones, entre elles polítics i empresaris espanyols.

El 1988 és nomenat Delegat d'Ediciones Tiempo del Grupo Zeta al País Valencià, dirigint vàries edicions especials del grup editorial. En 1989 comença a treballar també per a la revista Interviú, realitzant també algunes investigacions pel programa   “Diario de...” en Telecinco. Entre els reportatges més destacats publicats a Interviú destaquen “Los planes de Fuga de Rafi Escobedo”, sobre el crim dels Urquijo; “Así funciona la secta CEIS”; infiltrats en aquesta organització criminal els líders de la qual serien condemnats a penes de 10 anys de presó; “Buscados por Fidel” (1998), empresaris espanyols traficants que utilitzaven Cuba pels seus negocis amb Colòmbia, localitzats al'Estat espanyol per l' autor del reportaje; “Los ultras españoles a la conquista de las instituciones” (2002); “Tamayo del ladrillo al Caudillo”, el cas del trànsfuga de Madrid que buscà militants de l' ultradreta per presentar-se a l' Asamblea de Madrid després d' impedir un govern del PSOE, donant el triomf a Esperanza Aguirre; “Bestialidad en el ring” (2004), reportatge infiltrats en l' ultradreta valenciana, sobre els combats clandestins de Vale-Tudo.

Ha sigut cap de secció de tribunals de Canal 9-TVV, en 1992. Ha format part dels equips d' “Esta Noche Cruzamos el Mississippi” (Telecinco) i “La Sonrisa del Pelícano” (Antena3TV); ha col•laborat en “Informe Semanal” (TVE); en Onda Cero, al setmanari alemany Der Spiegel i al diari rus Izvestia. Ha sigut enviat especial a l' URSS en 1987, amb la retirada de les tropes soviètiques de l'Afganistan. Ha cobert per a la revista Tiempo les eleccions generals d' Algèria en 1990 i la reanudació del conflicte bèl•lic entre Marroc i la resistència sahrauí refugiada a Tindouf. Aquests reportatges van ser publicats en diversos mitjans, entre altres en el suplement del diari AVUI en 1988.

Actualment dirigeix l' agència d' investigació periodística AIP-DocumentosTV, que treballa per a mitjans d' Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units. Entre altres per al setmanari El Temps, dins de l' “Equip d’Investigació AIP”,  que desgranà  l'ultradreta als Països Catalans o, més recentment la localització de l' assassí de Miquel Grau. És membre de la Federació Internacional de Periodistes (FIP), de Reporters sense Fronteres i de la Unió de Periodistes Valencians-FAPE. És autor de diversos llibres, entre ells “Los amos de la prostitución en España” (2007), on posa al descobert les trames político-mafioses del món de la trata de blanques, amb noms i cognoms. 

ESTEBAN IBARRA

President del Moviment Contra la Intolerància, dirigeix l'Oficina d'atenció i solidaritat amb la víctima de delictes d'odi, presentant-se inclús com acusació popular en judicis com els d'Aitor Zabaleta (jove seguidor de la Reial Societat assassinat per un neonazi), Miwa Bwene (congoleny que quedà tetraplégic per una agressió racista) o Carlos Palomino (menor antifeixista assassinat per un neonazi). Exerceix també l'acusació popular als judicis contra les principals organitzacions neonazis desarticulades a l'Estat espanyol, com Hammerskin, Blood & Honour o Frente Anti Sistema. Coordina l'Informe Raxen, que recull els delictes d'odi coneguts ocorreguts cada any a l'Estat espanyol (racisme, xenofòbia, islamofòbia, antisemitisme, catalanofòbia i totes les diferents manifestacions d'odi), avalat pel Ministeri d'Afers Socials i el Consell d'Europa. Dirigeix els programes de sensibilització que l'ONG Moviment Contra la Intolerància imparteix en nombrosos col•legis i instituts arreu de l'Estat.

Lluitador antifranquista i actiu militant ecopacifista durant els anys '80, fou membre fundador d'Onda Verde, una de les primeres ràdios lliures de l'Estat, sent també fundador, representant i vice-president de la Federació Europea de Ràdios Lliures i de l' Assemblea Mundial de Ràdios Comunitàries.

Actualment, participa al recentment creat Consell per la Promoció de la Igualtat de Tracte, i com assessor en la creació de la Llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport.

Ha sigut tertulià durant deu anys a la Cadena Ser i participa habitualment en tertúlies radiofòniques i programes de televisió.També ha publicat diversos articles en premsa i una sèrie de llibres al voltant de la solidaritat i la lluita contra el nazi-feixisme, la discriminació i la violència: Tiempos de Solidaridad, Los Crímenes del Odio, Intolerancia, no gracias i Stop, violència.