Foto: Adrià Costa

L’escriptor, sociòleg i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociología de la UAB , Salvador Cardús, ha dit aquest dimarts a Vic que l’única alternativa per a Catalunya és la independència. En una conferència organitzada per Reagrupament Osona en la que hi ha assistit una cinquantena de persones, Cardús ha afirmat que Catalunya té un potencial enorme però ara mateix no té els instruments polítics que necessita i, per tant, la independència d’Espanya és l’alternativa necessària per esdevenir un país sòlid i normalitzat. Salvador Cardús ha parlat de la decepció  dels ciutadans envers la situació actual i la sensació de que “el país es desfà”. Per Cardús aquest fet ha portat a l’evidència de la gent que tot això s’ha d’acabar i que “el país és massa país per conformar-se amb tant poca cosa”.

Per Cardús les avantatges de la independència són nombroses. Per començar “és la única alternativa que depèn de nosaltres mateixos, no depèn de ningú més”. Segons el sociòleg, “la independència no te la poden donar, te l’agafes perquè no és de ningú”. Per això Cardús afirma que li sembla equivocada la frase del “dret a decidir” perquè pressuposa que això depèn d’un altre.

Per altra banda la independència és la única alternativa que, segons Cardús, s’entén quan l’expliques a l’estranger. La situació actual és complicada d’entendre des de fora per algú que no sap quina és la realitat catalana.

Una altra avantatge de la independència és que també servirà per tenir una bona relació amb els espanyols perquè només d’igual a igual, de país a país, aquesta relació pot ser bona.

Finalment, Cardús ha afirmat que la independència també és positiva en el sentit de que quan un mateix pensa en com arribar-hi, es treu un pes de sobre. “En comptes d’estar malhumorat, et sents bé. Deixes d’estar en la cultura resistencial i et poses a pensar en com aconseguir-la”. “Hem de pensar en quin país volem i anar dibuixant els fonaments de radicalitat democràtica tal i com molt encertadament proposa Reagrupament”.

Per Salvador Cardús l’independentisme que ens portarà de manera ràpida a la independència “ha de ser madur, emocionalment estable, feliç, serè, sense nervis, ben educat”. Com més madur més confiança generarà. També ha de ser un independentisme rigorós. “O fem molt bé les coses o farem el ridícul”. Finalment ha de ser un  independentisme generós, ser capaços de sumar, “des de les posicions més covardes fins a les més generoses”.

Per Salvador Cardús tenim un obstacle per aconseguir la independència que és la resistència emocional que poden tenir algunes persones. Des de les pors irracionals amb frases com “i si ens envien els tancs?” fins a altres actituds que poden sabotejar la possibilitat de ser independents com “ja m’agradaria la independència, però no és possible”. Segons Salvador Cardús s’ha de fer veure “l’estupidesa” d’aquestes pors de la gent i ensenyar també que si que és possible proclamar la independència des del Parlament de Catalunya.

- Currículum Salvador Cardús

----------------------
SALVADOR CARDÚS, "LA ÚNICA SORTIDA AL MOMENT ACTUAL AL NOSTRE PAÍS ÉS LA INDEPENDÈNCIA" 
Toni Carrasco

Foto: Adrià Costa

Vic- Presentat pel coordinador comarcal de Reagrupament ahir dimarts una cinquantena de persones i durant quasi bé tres hores es van arribar fins a la casa Galadies de Vic (lluitant contra el partir del Barça a Milà) per escoltar al sociòleg i economista Salvador Cardús sobre un tema de tanta actualitat com és la independència de Catalunya.

Cardús va començar fer una foto del moment actual de Catalunya on va destacar que "ara ja no som els primers d'Espanya i fins i tot diuen que el semen de menys qualitat és el dels catalans; això no és seriós, no pot ser que el semen també es determini per comunitats autònomes".

Amb un to àcid però incisiu va esmentar un reguitzell de greuges i realitats "durant un temps uns dèiem que volien ser sobiranistes i ara aquesta paraula ja no hi és enlloc, i ara han passat a dir-se que son nacionalistes, tot plegat ha portat a una baixa autoestima". Es per això que el pensador creu que cal endreçar idees i ordenar els missatges. Cardús creu que "segons fem l'anàlisi del passat, podrem veure el futur".

Vam passar d'una dictadura a una democràcia en una situació d'excepció, no hi va haver ruptura, únicament transició. Vaja segons el conferenciant "van continuar manant els mateixos com molt bé esmenta el llibre de Gregorio Morán, amb el preu de l'oblit". Com anècdota el sociòleg destaca la seva etapa de subdirector del diari Avui i com l'any 91, 15 anys desprès del fi de la dictadura no li van deixar publicar una foto de Joan Antoni Samaranch en el seu passat franquista.

En aquells anys ja ho deia el president Pujol en quan al tema de l'Estatut "no ho veia clar ja que es podia obrir la caixa dels trons i sortiríem tots desplomats", i segons Cardús "em van sortir esquitxats".

L'actual Estatut que està al Tribunal Constitucional és el reflex del "fracàs personal de Pasqual Maragall quan en principi el nou estatut havia de resoldre el victimisme tradicional dels catalans". ERC va votar en contra i CiU es va vendre per un plat de llenties.

Tot plegat, pel ponent "un fracàs col•lectiu ja que el procés de discussió de l'Estatut al Parlament va ser un desgast de tots els partits, es van dir de tot, fins i tot traidors a la pàtria i al país; tots plegats es van dedicar a erosionar-se els uns als altres, l'Estatut del 30 de setembre tothom sabia que no s'aprovaria i Maragall es va saltar la norma, va parar la sessió i el van aprovar pels pèls i a l'últim minut". José Montilla l'endemà mateix va dir que ja el retallaríem a Madrid. "Crec que el nostre Parlament no es va respectar a ell mateix, només cal veure que més de 3.500 economistes del Banc d'Espanya van estar treballant a favor de l'Estat durant sis mesos i només deu a favor nostre".

Tot plegat és el resultat "d'un estatut misèrrim i mostra de debilitat política, cal un horitzó pels propers 25 anys i cal que tinguem més sentit del ridícul, hem demostrat que no tenim horitzó i continuem tenint problemes amb Madrid". Es tan esperpèntic que "hem fet un estatut que els mateixos creadors no l'entenen i no el saben interpretar, és un estatut antiautonomista".
 
Curiosament a Espanya 17 de les 20 comunitat autònomes volen tornar al centralisme de Madrid,  nomes catalans i bascos volen l'actual organització, segons Salvador Cardús.

"Crec que el país és massa país per conformar-se amb tan poca cosa, el 30% de les exportacions d'Espanya surten de Catalunya amb tan sols un 16% de la població". Però "tenim  un país extraordinari, Catalunya és la regió europea que rep més beques de tota Europa, en temes com la immigració a poblacions com Vic, Guissona, Aitona amb índex elevats no hi ha conflictes, hi ha una gran cohesió social.

Un cop fet un anàlisi detallat ara cal veure la situació i les solucions: d'una banda insistir en la Espanya federal "no m'enredin més i la sentència del TC se m'hen fot" o una segona que és l`'independentisme amb totes les seves conseqüències.

Un exemple de les agressions espanyoles a Catalunya és la recent distribució de canals de televisió sense tenir en compte les característiques lingüístiques de cada territori.

Per tenir èxit amb l’assoliment de la independència "que no ens la dona ningú sinó que l'hem de proclamar des de l’òrgan sobirà del Parlament de Catalunya". Segons Cardús cal dues opcions: una la tradicional de anar tirant, anar fent, tant si vas molt bé com si vas molt malament mai ho diem o "anar tirant que també distreu". És la opció de Jordi Pujol, "em esguerrat els trajos, que ens queda per fer? només esperar que els espanyols baixin del burro".

Per Salvador Cardús tot plegat és un joc de disbarats i curiosament "el que no va aconseguit la dictadura en 40 anys de fer desaparèixer el país, potser amb 40 anys de democràcia desapareixerà del tot". En dictadura l'enemic era clar, una "bèstia grossa" ara "no hi és". El  risc d'anar tirant és "diluir la voluntat nacional".

I l'altra alternativa és lluitar activament per la independència, "la única solució possible". La independència té un avantatge "no l'hem provada encara i les altres avantatges són: és la única que depèn de nosaltres, la independència te l'agafes no te la donen; és la única alternativa que quan l'expliques s’entén; és un deure patriòtic, però no un dret; farà millorar les relacions amb les espanyols perquè clarificarà objectius i propostes; et treus un pes de sobre, penses més positiu i menys negatiu". Com deia un altre pensador "les idees no valen res, l'important són les lleis". Un magistrat de Madrid cobra al mes uns 12.000 euros per defensar la integritat d'Espanya i nosaltres "defensem la independència, gratis, per res".

En quan a la sentència del TC Cardús creu que "cal la màxima indiferència al respecte, nosaltres hem de dibuixar el fonament de la radicalitat democràtica, cal estudiar una estructura lleugera d'estat pel segle XXI, cal destriar el que és fonamental i el que no, cal inventar un nou model d'estat; l'hem de dibuixar de nou, ara tot és interí i cal fer noves propostes estratégics  i de futur en àmbits com la Universitat, el sistema energètic (cal recordar que tenir els residur nuclears a França ens consta uns 50 millions d'euros diaris".

Catalunya pot millorar els índex de C02 perquè està per sota d'Espanya i d'Europa (Europa, 16; Catalunya, 8; Espanya, 40).

Les dificultats més evidents en aquest procés seran "les pors irracionals i la invasió dels tancs per part d'Espanya "bastant improbable dins la CEE i perquè ens farien un favor en un estat democràtic i sense exèrcit per poder respondre".

Per Cardús el procés cap a l'independentisme ha de ser "madur, serè, tranquil, ben educat, rigorós ,ambiciós , amb confiança i adhesió de tothom, generós i radicalment generós, ha de parlar anglès.

Parlant d'altres forces polítiques i en relació amb l'independentisme el conferenciant creu "que ERC i els seus diputats hauran de sortir de l'armari en aquest tema, tot i que no saben que encara estan a dins.

Caldria analitzar també els moviments alternatius i el seu espanyolisme "com els que s'enfronten a la MAT o grups com Greenpeace ja que el que fan sempre és en clau espanyola".

En acabar és va obrir un debat amb el públic i diverses persones van manifestar les seves opinions, caldria destacar la intervenció d'un pagès que va aixecar els ànims del públic present: "El nostre error és haver treballat massa, ja ho deia aquella sèrie de TV3 La memòria dels cargols on es deia que els catalans en perdre la llibertat ja ens podem dedicar a fer calés; cal deixar de treballar, fer la viu-viu, apuntar-se a l'atur, fer una feria d'abril de 15 dies, i ja veureu que després de tot plegat i quan vegin que aquí no hi ha diners l'endemà mateix de demanar-la ens donen la independència sense dir res".

A Euskadi, segons Cardús "detenen 30 joves nacionalistes abertzales i no passa res; en canvi si a Catalunya detinguessin sis joves independentistes ja podeu imaginar les repercussions".

A preguntes del públic, Cardús va dir que "Laporta no és el perfil del meu candidat que ha de liderar aquest procés, ja que és exuberant, festiu, imprevisible i la premsa no li tapa ni una com succeeix amb els democratacristians".

Salvador Cardús va acabar un xic pessimista esmentant que "moltes vegades els nostres pitjors enemics els tenim a dins com les grans corporacions de l'estil de la Caixa o Esade".

Foto: Adrià Costa