Josep Maria Guix, bisbe emèrit de Vic, i Romà Casanova, bisbe actual, a l'ofici de festa major de Vic Foto: Adrià Costa 

Avui divendres, dia 19 de març (20:00 h), l’Ajuntament de Vic lliurarà la medalla d’or de la ciutat,a títol pòstum, al que va ser bisbe de Vic durant 20 anys, Josep M. Guix i Ferreras.

L’acte solemne tindrà lloc a la Sala de Columna de l’Ajuntament de Vic i estarà presidit per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal. Hi intervindrà el bisbe de Vic, Romà Casanova; l’historiador Jordi Figuerola; el senador i exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajona; i l’exvicari general del Bisbat de Vic, Fèlix Guàrdia.  Al final de l’acte es farà una lectura de poemes escrits pel mateix homenatjat a càrrec de Jacob Valltramunt.

Mons. Josep M. Guix i Ferreras, va exercir com a bisbe de Vic del 1983 al 2003 i va deixar una gran empremta a la ciutat i a Catalunya, exemplificada amb l’impuls que va donar a la construcció del nou Museu Episcopal de Vic, una de les joies de la ciutat que li donen valor i personalitat. El bisbe Guix va ser un intel•lectual amb clara vocació social i, des del seu estament, sempre va saber donar suport els més desfavorits.

Va ser l’any 1995 quan, per iniciativa del bisbe Guix, el bisbat de Vic, l’Ajuntament de Vic i la Generalitat de Catalunya, es va signar un conveni de col•laboració que tenia com a objectiu emprendre una nova etapa del Museu Episcopal que comportés la seva modernització. L’any 2002 es va inaugurar l’edifici que acull una extraordinària col•lecció de pintura d’èpoques romàniques i gòtiques que el converteix en un dels més importants a nivell internacional sobre aquesta temàtica.

D’orígens humils, el bisbe Guix sempre va tenir una gran dedicació pels temes socials i una especial sensibilitat vers les persones més necessitades. Va destacar en el camp social treballant a Càritas Espanyola, Càritas Interdiocesana i a la fundació Sense Cadenes per a la rehabilitació de drogoaddictes.

El bisbe Guix va ser una de les figures més destacades de l’església catalana del seu temps, estudiós i impulsor de la doctrina social de l’església i defensor del nostre país i de la nostra llengua.  

Mons. Josep M. Guix, nascut a La Coromina (Cardona) l’any 1927, va cursar els seus estudis als seminaris de Solsona i Barcelona. Es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la Universitat de Madrid. Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid (1953-1957), del qual va ser el primer doctor (1965), subdirector (1962-1967), catedràtic i primer degà (1965-1967) des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a Facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca. El Dr. Guix es va especialitzar en doctrina social de l’Església.
 
Fou ordenat prevere a Barcelona l’any 1952. Va exercir diferents ministeris pastorals i va ser professor de l’Escola de Periodisme de l’Església. L’any 1967, va renunciar a la càtedra i al deganat de la Facultat Lleó XIII, perquè l’arquebisbe de Barcelona el nomenà vicari general. El 14 de desembre de 1968 fou ordenat bisbe auxiliar de Barcelona.
 
El Dr. Guix  sempre va tenir una marcada vocació  d’escriptor, encara que la tasca pastoral no li va permetre de dedicar-s’hi com hauria desitjat. La llista de les seves publicacions és extensa i hi destaquen set cartes pastorals. També foren nombroses les conferències que impartí, sobretot en temes relacionats amb la doctrina social de l’Església. En el Butlletí Oficial del Bisbat de Vic hi ha publicada una infinitat d’homilies i escrits ocasionals. Seguint el camí encetat pel Dr. Ramon Masnou, es va adreçar als fidels amb escrits setmanals en el Full Diocesà.

El bisbe Guix va morir el passat mes de juliol.

- Més informació del bisbe Josep Maria Guix

Darreres medalles d’or de la ciutat de Vic

5 de maig de 2006. A Miquel Martí i Pol, escriptor i poeta. A títol pòstum.
2 de març de 2007. Al Dr. Ramon Masnou, bisbe de Vic. A títol pòstum.
3 d’octubre de 2008. A Ramon Montanyà, primer alcalde de Vic de la democràcia. A títol pòstum.
20 de març de 2009. A Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic.