Osona.com ha tingut accés a l'informe emès per l'Advocacia de l'Estat demanat per l'Ajuntament de Vic per aclarir la legalitat dels canvis del padró municipal. Segons fonts jurídiques consultades per Osona.com, el dictamen, de deu planes, parteix de dues premisses clares. La primera és que el padró és un fet fàctic ordenat administrativament, no un fet jurídic.

L'Advocacia de l'Estat deixa clar que empadronar-se és una obligació, però que no acredita cap residència legal, sinó que acredita una residencia "habitual".  Per tant, si empadronar-se no genera cap legalitat de residència i és una obligació es tingui o no el visat en vigor, el cos jurídic interpreta que s'ha de procedir a la inscripció siguin estrangers amb residència legal o no.
 
El principi jurídic aplicat és evident: on existeixi una mateixa raó legal, s'ha d'aplicar la mateixa regla de dret i on la llei no distingeix, no es pot distingir.

En segon terme, el cos jurídic de l'Estat emet un avís a navegants i alerta als Ajuntaments que no es posin en llibres de cavalleries. En el punt cinquè de l'informe deixa clar que els Ajuntaments no són ningú per controlar la legalitat o no de la residència i fins i tot de l'habitatge.

El dictamen aclareix: "L'obligació dels ajuntaments és reflectir en un registre, el padró,el domicili i les circumstàncies de totes les persones que habiten al seu terme municipal, i de la mateixa manera que no ha de controlar a través del padró la legalitat o il·legalitat de l'ocupació de l'habitatge, tampoc ha de realitzar cap control sobre la legalitat o il·legalitat de la residència en territori espanyol de cap dels seus veïns".

"La missió del padró és constatar el fet de la residència, i no controlar els drets dels residents" insisteix l'informe.

Sobre la necessitat del visat: llei específica s'imposa a la general

L'Advocacia de l'Estat despatxa en un sol punt el cos de la pregunta principal de l'Ajuntament sobre la rellevància o no del visat per residir a l'Estat espanyol. Segons els serveis jurídics de l'Estat aquest argument no "enerva" el fet de no empadronar algú que no resideixi a l'Estat en els termes de la Llei d'Estrangeria. El motiu clar: una cosa és la normativa d'estrangeria -norma genèrica- i una altra la del padró - matèria específica- i en dret , l'específica s'aplica abans que la genèrica.