ACN | Actualitzat el 17/01/2010 a les 07:42h

Un informe del Síndic de Greuges va alertar fa dos anys que els 70 municipis consultats aplicaven mesures per dificultar l'empadronament per evitar els “pisos pastera”. Segons aquest estudi, el padró municipal es desvirtua quan s'hi limita l'accés als immigrants irregulars i priva el col•lectiu de drets fonamentals com l'assistència sanitària. Les mesures més habituals són la limitació de l'empadronament en funció dels metres quadrats de l'habitatge, una pràctica que apliquen el 65% dels consistoris consultats.

L'informe que el Síndic assegura que tots els ajuntaments enquestats han posat en marxa, com a mínim, alguns dels mecanismes que dificulten l'empadronament dels immigrants que no han regularitzat la seva situació.

Una "estratègia" com la impulsada per l'Ajuntament de Vic, que ha fet un pas més amb la pretensió de negar l'empadronament als immigrants que no tinguin permís de treball o de residència i comunicar la seva situació a la policia estatal en cas que no la regularitzin en un termini de tres mesos. És per això que, en aquest cas, el Síndic va anunciar que actuaria d'ofici.

Limitació per metres quadrats

Amb el pretext de la lluita contra els pisos pastera, el 65% dels municipis han limitat l'empadronament en funció dels metres quadrats de cada habitatge. A banda d'aquesta mesura, el 10% municipis han optat per un límit d'empadronaments igual per a tots els habitatges. També destaca que un 5% dels consistoris determina el màxim d'empadronaments en funció de la relació de parentiu.

La resta, un 20%, té en marxa altres mesures. En canvi, la legislació vigent no contempla cap restricció per a l'empadronament. Només l'impedeix quan es tracta de llocs com un habitatge en construcció o una nau industrial. Tret d'aquests casos, la Llei diu que “s'ha d'acceptar qualsevol sol•licitud d'inscripció al padró”. La legislació també preveu que “és possible donar d'alta en el padró municipal en habitatges ocupats per estrangers no comunitaris en número superior a les condicions d'habitabilitat”', però no especifica que sigui una obligació.

"Contra els drets dels immigrants"

L'informe del Síndic destaca que els immigrants són un col•lectiu que necessita especial protecció per part de l'administració i constata que el padró és més que un instrument per a saber el lloc de residència dels estrangers. El padró és una condició indispensable per a l'accés dels immigrants a una part dels seus drets. Primer, perquè un padró actualitzat és fonamental per a una bona planificació dels serveis municipals.

I segon, perquè d'aquesta informació en depenen els mapes escolars, els plans d'acollida als ciutadans nouvinguts, la distribució i accés als centres d'atenció primària i el dret de participació en l'àmbit local. El dret de participació i l'assistència sanitària no urgent queden recollits a la Llei orgànica d'estrangeria. És per això que el Síndic recorda el paper clau dels ajuntaments en la integració dels immigrants, tinguin o no papers.

Tot i això, l'informe també constata que la presència dels immigrants al padró té inconvenients per a la seva protecció jurídica. Les últimes modificacions introduïdes a la normativa d'estrangeria –Llei orgànica 14/2003- preveu que la Direcció General de la Policia tingui accés al padró.

La policia però, només ho pot fer en cas que estigui investigant algun delicte i amb previ coneixement de l'ajuntament. Els agents no poden demanar tot el padró per buscar-hi immigrants irregulars. Només tenen accés a dades concretes dels empadronats en un determinat domicili si sospita que pot estar relacionat amb una investigació en curs.

L'estudi

El Síndic va publicar aquest estudi el gener de 2008. Es titula “La gestió municipal de l'empadronament dels immigrants”. És un informe circumscrit als municipis de Catalunya que tenen més de 5.000 habitants i les capitals de comarca que no arriben a aquest tall de població. Va fer-se sobre una mostra representativa de 70 municipis a partir d'una tècnica de mostreig aleatòria estratificada. L'estudi es va fer en col•laboració amb la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals.