L'alcalde Pere Prat explicant els pressupostos. Foto: Adrià Costa

Un ple de pressupostos amb aclaparadora majoria absoluta de govern és com aquell anunci rònec  enganxat als fanals: “Se pintan casas a domicilio”. Absurd, però és així. És celebrar una cosa que se sap perfectament com acabarà. L'única sorpresa és poder escoltar com els insistents opositors aprofiten els minuts de glòria per obrir alguna escletxa. Si fa o no fa així ha estat el ple de pressupostos de Manlleu d'aquest dimarts a la tarda.

L'estrella de la tarda era debatre els comptes municipals de la capital del Ter pel 2010. Uns comptes de 22.123.023 euros, un augment del 9,61% respecte els números de l'exercici anterior.  El pressupost s'ha aprovat amb la solitud d'ERC i el vot en contra del PSC, PxC i CiU.  Pere Prat s'ha quedat només amb els seus i la seva estimada màxima de Churchill: “és època d'arriscar i resistir”.

L'oposició ha utilitzat tres discursos per argüir el seu vot contrari. Un mar de fons que no es dissimulava: algun membre de l'oposició busca fer números per mantenir l'escó, altres que posen la seva fina ironia al servei de futurs candidats i altres que confonen un debat de pressupostos amb una discussió tavernària de quinto de cervesa amb Telecinco de fons.

Pere Prat: “Pressupostos vius, dinàmics  i  àgils”

L'alcalde Prat sap que tot estar per fer i que no tot és possible. Prat ha presentat els números insistit que l'augment del 9,61% respecte l'exercici del 2009 té truc. La inversió de la biblioteca nova -projecte estrella del mandat- que serà cofinançada per la Generalitat i la Diputació, és de 2.019.000 euros.

Si aquesta inversió no es compatibilitzés els números municipals caurien un 0,69%. Segons els càlculs de l'alcalde, els números, preveuen un tancament d'endeutament d'inversions del 116,69% - la Generalitat permet fins un 120%- , però la ratio d'estalvi net queda en un lloable 6,20%. La despesa corrent augmenta d'un 0,40%. 

L'alcalde ha detallat la reducció en un any del 50% dels ingressos dels permisos d'obres, de les transferències de l'Estat i la congelació de d'impostos i taxes una situació que obliga a passar les tisores pel pressupost destinat a la celebració de fires i events com la Festa del Porc i la Cervesa o la Cavalcada de Reis d'entre el 10 i el 15%.

En la banda contrària, és a dir, qui augmenta la despesa és el departament de serveis socials que calcula una factura de 1,59 milions d'euros, això és, un 14% més que l'exercici 2009. També augmentaran la partida Promoció Econòmica, la reparació de l'entorn de l'estació de tren (54.000 euros) i la gestió del "dia a dia" amb reducció de personal a través de no contractació de substituts.
Prat ha definit els números com “vius, dinàmics i àgils”. “Són realistes, toquen de peus a terra i ajudaran a sortir de la crisi; cal deixar les pors i assumir riscos"  ha reblat  Prat .


Intervenció de David Bosch al ple de l'Ajuntament de Manlleu. Foto: Adrià Costa

Pep Colomer (PSC): “És un pressupost comptable”

El viperí Colomer no tenia la tarda. Més aviat es pot afirmar que no s'havia preparat la intervenció. El portaveu socialista ha despatxat les qüestions més tècniques del cartipàs pressupostari amb un genèric “és un pressupost comptable”. Expressions perilloses per algú que evangelitza sobre el que és democràcia. Ja ho deia Josep Pla, “l'espècie dels obvis, que tendeix a l'obvietat definitiva, és una espècie perillossísima”. Colomer ha dissertat llarga estona sobre la reorientació del model d'administració manlleuenca amb la crisi. “Hem de redreçar la política de l'ajuntament, perquè la ciutat no avança, no té pes, és una ciutat dormitori, això no va" ha sentenciat Colomer.

El regidor socialista ha insistit per activa i per passiva per “animar a l'ajuntament aprofitar la crisi per reorientar el model de l'Ajuntament”. Colomer ha acabat la seva al·locució exigint “un pla de xoc per treure Manlleu del forat”.  “Aquest pressupost, ara no toca” ha sentenciat.

Discurs magre  amb certa dosi de vehemència  gratuïta, que fins i tot ha aixecat les crítiques de l'oposició que demanaven que “profunditzés les seves propostes”.

Antoni Sánchez (PxC): “Manlleu està en fallida tècnica”

El físic Werner Heisenberg afirmava que “no coneixem la realitat, només coneixem la nostra manera d'interrogar-la”. El regidor de Plataforma n'és un exemple. Els dos regidors tenen una realitat que ells mateixos se la fan. Inclòs desenvolupen un dialecte propi només apte per audaços neurolingüistes.

Sobre els pressupostos han demanat “demorar la construcció de la biblioteca” i que “segons han dit per la tele la morositat dels bancs puja molt i això vol dir que estem en crisi”. Sánchez, impetuós, ha proclamat la “fallida técnica” de l'ajuntament de Manlleu”.  Pobre Heisenberg i la seva realitat.



Marta Alsina (CiU): “Si els números els tortures prou, diuen el que vols”

La perspicaç Alsina, abans de començar la seva punxant intervenció, s'ha fregat les mans. La meva àvia de Badalona aconsellava sempre fugir de les dones que es freguen les mans. Pere Prat ho sap i ha estat hàbil: li ha donat la raó.

Alsina ha cuinat el seu vot contrari al pressupost amb sal i pebre. D'entrada ha recordat a Pere Prat que “si els números es torturen prou, diuen el que vols”. A partir d'aquí ha criticat un pressupost de 400.000 euros pels 50 alumnes de l'escola bressol i utilitzant la lògica aritmètica- justa o no, però lògica- ha recordat que el 80% del pressupost de Manlleu és inamovible. 

A més, ha pronunciat fina retòrica en assenyalar que “no hi  ha res més efímer que un treballador temporal a l'Ajuntament de Manlleu”. “Bauman no hagués descobert la societat líquida si hagués treballat al consistori” ha ironitzat.

Alsina ha acabat una treballada, però gens forçada, intervenció, recordant Konrad Adenauer: “La història és la suma de coses que s'haurien pogut evitar”. Prat ha contestat, “tens part de raó”.

Rèpliques, dúpliques i Teatre Centre

El torn de rèpliques i dúpliques ha acabat amb el recorrent Teatre Centre de Manlleu. Curiosament ha obert el foc Marta Alsina, que davant la possibilitat de construir una biblioteca nova ha recordat que ja n'hi dos. “Amb dues biblioteques, si s'ha d'escollir fer-ne una altra o un teatre, agafo el teatre”. Pep Colomer ha entrat en la brega i ha furgat en la ferida. Prat ha sortit per la tangent preguntant “si calia tenir un teatre a cada poble”. Patinada de Badanadal. 

La resta del torn de rèpliques ha estat xerrameca política sobre la necessitat de finançar tots els serveis i la Catalunya en xarxa. Fins i tot, Colomer ha destapat la seva arrel més Sarkozy, quan encès ha demanat acabar amb la política de “més serveis socials més vots”. Ai si el senten  al carrer Nicaragua, el think thank del patriotisme social. ..

Votacions, precs i preguntes que es respondran per escrit i tres ciutadans que han fet ús del seu dret a paraula clamant per les jardineres del carrer del pont, el túnel de l'Avinguda Roma i una altre que volia aturar el Pla de Barris. Pressupostos i plantilla aprovats. Arriscats i resistents. 
 
La contracrònica de Quico Sallés: Bauman, Churchill, Adenauer,Amstrong, Montilla i les jardineres del carrer del Pont

La tarda ha estat horrible. La sòrdida música de fons del Badanadal feia l'efecte que el plenari es celebrava en una ronyosa pista d'autos de xoc d'una festa major de qualsevol descampat de l'àrea metropolitana de Barcelona. I una mena de calor estranya envermellia les orelles dels assistents al ple. Gràcia Poblet es refrescava a cop de ventall i els regidors amagaven estratègicament les ampolles d'aigua.

La combinació ha provocat el deliri i per la funcional sala de plens s'hi han passejat un bon grapat de personalitats històriques. Prat ha tirat de beta i ha citat Winston Churchill i el ciclista Lance Amstrong. Alsina ha recordat Bauman i Adenauer. Colomer a ell mateix. I en Sánchez ha pronunciat el franciscà “fets, no paraules” de  Montilla. Un membre del públic s'ha preguntat si jugaven al Trivial Pursuit.

Però la realitat, la tossuda realitat, ha despertat a tots del somni. Un ciutadà socialment compromès ha reclamat que les forces policials protegeixin les jardineres del carrer del Pont. “Tothom aparca, ...allò és una falsa zona peatonal!”  ha cridat amb una fogosa i apassionada set de justícia. Ja ho diuen, en època de crisi valen més les jardineres que un teatre. Que dura i poc agraïda és la democràcia!





- Notícia presentació pressupostos