L'històric dirigent d'Herri Batasuna (HB) i portaveu de l'esquerra abertzale, Tasio Erkizia, considera que les consultes sobre la independència que es faran el 13 de desembre en molts municipis catalans no s'han de traslladar “mimèticament” a Euskadi però sí que són una “bona lliçó” que en un futur es podria extrapolar a municipis bascos.

Erkizia va participar aquest dijous en un acte del casal independentista Manel Viusà de Vic, on va denunciar-se la “cacera de bruixes” contra l'independentisme basc que està practicant l'estat espanyol. A la xerrada, que es va fer a l'auditori de Caixa de Manlleu, de Vic, hi van assistir una seixantena de persones.

Les consultes, segons Erkizia, poden ser un procés “molt encertat per marcar un nord” per superar l'Estat de les autonomies i plantejar un procés sobiranista. Erkizia, que és de visita a Catalunya, troba les consultes “interessants” perquè obren noves expectatives en organismes populars, fet que fa que la iniciativa “no només estigui en mans dels partits”.

Erkizia diu que les consultes són “extrapolables” com a element per generar “il•lusió i renovació” però que cal saber-les contextualitzar en dues nacions que tenen una realitat sociopolítica i històrica “diferent”. Aquest tipus de processos que ajuden a superar el marc actual serveixen però, segons el portaveu de l'esquerra abertzale, per crear “formes d'ajuda mútua” perquè si bé els camins són diferents “hi ha vasos comunicants”.

El procés que viuen Catalunya i Euskadi representa el final d'una via política i jurídica que es diuen estatuts d'autonomia i estat de les autonomies que “no creen cap tipus d'il•lusió”. Els dos pobles presenten, segons Erkizia, “símptomes clars de voler aspirar a més i de trencar definitivament el recorregut d'aquests 30 anys”.

La nova proposta de l'esquerra basca

Erkizia considera que l'última proposta política presentada des de l'esquerra abertzale és una iniciativa “important i valenta” perquè en un moment de molta repressió per part de l'Estat es porta la confrontació a termes polítics i democràtics. Aquests moviments, fets amb aquesta proposta des de l'esquerra abertzale, provocaran efectes a llarg termini perquè Erkizia admet que inicialment no es noten grans moviments. El dirigent de l'esquerra abertzale diu que l'estratègia basada en l'argumentació política portarà un estat “repressor” a un espai on “no es troba tant còmode”. “A l'Estat li sobra força i li falta argumentació”, sentència Erkizia.

El dirigent de l'esquerra abertzale no tenia coneixement aquesta tarda de la carta signada pels històrics ex militants d'ETA Joseba Urrosolo Sistiaga i Carmen Gisasola on consideren que el final de la lluita armada ha de ser el “primer pas a plantejar” per obrir una nova etapa i criticaven que la proposta de l'esquerra abertzale no sigui més clara.

Erkizia, però, assegura que el camí emprés és una aposta decidida “no pas d'una minoria” sinó d'una esquerra abertzale que vol anar sumant nous agents en un procés que serà llarg però que ha de suposar “caminar amb seguretat” perquè obrir una “gran escletxa” electoral a Euskadi que suposi un canvi de cicle. Erkizia va denunciar que el Ministeri de l'Interior espanyol actua només per “silenciar i aïllar” les proposta polítiques de l'esquerra basca.