La veu de Sílvia Pérez Cruz acompanyada per la música de Refree va obrir aquest divendres, dia23 d’octubre, el cicle de concerts de l'Associació Cultural Pro Ateneu de Manlleu. El concert es va fer a la sala d'exposicions de Can Puget i va començar a les 10 de la nit.

Un conegut rotatiu barceloní no s'equivocava quan el mes de juny publicava que amb Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 1983) havia “nascut una estrella”. Pel concert d'aquest divendres, Pérez Cruz s'acompanyarà d'un dels músics amb qui té més complicitat i afinitat. Un valor afegit per la dificultat de fer coincidir les agendes d'aquests dos músics catalans.

Aquesta “estrella” que, ara s'ha fet més clara, s'intuïa des de fa anys. La seva participació al festival de Cap Roig d'aquest estiu, i en molts altres festivals del país, no deixa de ser una evidència més de que aquesta veu jove i privilegiada disposa d'una llum pròpia i una versatilitat difícil d'aconseguir programada, fins i tot, en certàmens que van a l'aposta segura. Una altre mostra de la seva potencialitat són alguns premis obtinguts. Pérez Cruz han merescut un dels premis del Festival Altaveu de Sant Boi i finalista del premi Puig Porret de la crítica.

La seva veu és polivalència artística. Cantant de Las Migas on hi mostra les seves veus a les esferes del flamenc més fresc; acompanyant melodiosa d'excel•lents peces de jazz o energia al servei de la revisió de velles tonades de la immigració com a “Immigrasons”.

Aquest projecte està liderat per Raül Fernández, conegut com a Refree, que la va acompanyar en el concert de Manlleu. Refree, és una de les personalitats musicals més interessants de l’actual panorama musical. Fins ara, ha editat discs molt celebrats com “Nones”, “La Matrona” o “Els invertebrats”. Refree es caracteritza, a part de per la rigorositat del seu treball, per la capacitat que té de barrejar sàviament estils i textures musicals per extreure’n el millor profit. En aquest cas hi trobem el gust dels escenaris tradicionals acústics i alhora els ambients jazzístics més atraients. També, però, l’expressivitat de la cançó com a concepte, que convida i permet, endinsar-se en el món de certeses i dubtes, mentre ens ofereix camins musicals altament enriquidors.