Interessant de continguts i formes el ple de Manlleu celebrat aquest dimarts al vespre. Un plenari amb 13 punts de l’ordre del dia i sis annexes de control al govern que van allargar dues hores una sessió amb tants moments venerables, com tristos, com tècnics i com polítics.

És la gràcia dels plens, aprovar unes ordenances fiscals pot esdevenir un debat d’allegro ma non tropo i discutir donar suport a una consulta sobiranista es pot convertir en el joc dels disbarats.  En tot cas, moció i ordenances aprovades. Pere Prat agafa visos d’Helenio Herrera: guanyar plens (i eleccions) sense baixar de l’autocar.

La moció en suport de la consulta sobiranista, aprovada

Estava cantada, però malgrat tot, escoltar les argumentacions dels grups municipals té el seu morbo.  Per una banda, els que hi voten a favor, que gaudeixen com els alumnes aplicats que es presenten a un examen sabent la lliçó. I per l’altre, els que hi voten en contra, que articulen uns discursos esfilagarsats entre la legalitat vigent i el gran avanç dels darrers 30 anys de democràcia en l’autogovern. La moció aprovada amb els vots d’ERC i CiU, i els vots en contra del PSC, i PxC que va marxar de la sala per no emetre cap vot.

ERC , austeritat argumental

David Bosch per part d’ERC va ser l’encarregat de defensar la moció. Amb sobrietat franciscana va argumentar el vot afirmatiu a la moció en l’essència de la democràcia, la sobirania individual i el moviment cívic que acompanya el dret a decidir.

PSC, la consigna del carrer Nicaragua

Un sorneguer membre del públic comentava que si algú escoltava els motius del no a la moció del PSC explicats pel regidor Pep Colomer es podia interpretar que el plenari era el culpable de l’assassinat de John Fitzeralt Kennedy.

Colomer, amb veu d’home de teatre, va emetre un veredicte contundent “a una iniciativa popular no li cal el vist i plau de cap Ajuntament, i més quan pot vulnerar la legalitat vigent”.  El portaveu socialista va reblar el clau afirmant que aquestes consultes “dividien la societat i trencaven la grandesa dels catalans del respecte d’uns cap els altres”. “No és feina de l’Ajuntament i en qualsevol cas aquestes coses les està debatent el Parlament”, va rematar per justificar el vot en contra a la moció.

CiU, “qüestió epidèrmica”

Lluís Mundet va estar fi en la seva intervenció. I amb finura de Fred Astaire amb un discurs amb el que es trobava còmode va ballar amb les argumentacions dels socialistes. Mundet va defensar el vot afirmatiu de la federació nacionalista “per una qüestió més epidèrmica que no pas jurídica”, i seguint el fil argumental, va tocar el crostó a en Colomer, titllant el seu discurs de “desproporcionat miting”.

PXC, la pantomima

“Aquesta moció està buida de contingut i és una pantomima i,  per tant, marxem de la sala”. Així va acabar una llarga, entortolligada i desorientada  intervenció del portaveu de la PxC, Àngel Sánchez. Una al•locució decorada pel seu company d’entremaliadures amb quatre banderetes sobre la taula, la senyera, la de Manlleu, l’europea i l’espanyola. Pere Prat, que es fregava els braços pensant si ho estava somiant, va tancar la polèmica dient que “la pantomima la feien ells”.

Congelació de les ordenances fiscals

“Els imports de les ordenances, impostos i taxes no es toquen”. Aquesta va ser la consigna exposada per Pere Prat.  Ara bé, amb honrades excepcions, com són aquelles que serveixen per fer pedagogia, com la de retirada de vehicles, o bé aquelles que cobreixen el seu cost. Val a dir, ni deixalles, ni escombraries o prestació de serveis es modifiquen.



Qüestió a part és l’Impost de Bens Immobles, l’IBI, que si bé en un principi es manté igual, es pot veure incrementat per la revisió cadastral que coincideix enguany. Ara bé, la puja tampoc és per tirar-se el cabells . El 86 % dels rebuts (7.366) pujaran sis euros, 5343 rebuts patiran una reducció i només 15 rebuts s’incrementaran en més de cent euros.

El PSC va votar a favor de les noves ordenances argüint que l’equip de govern s’hauria quedat just, ja que podria haver reduït l’IPC de setembre, negatiu, per abaixar els impostos.

Per CiU, Marta Alsina, riallera sense deixar aquell to cartesià que sempre acompanya les seves intervencions, es va congratular que “la taxa  de les escombraries no pugi pel seu nivell de simbologia popular, la que més preocupa als ciutadans”.  “Una reclamació històrica”, va insistir i també va votar a favor.

PxC va votar en contra per una estranya combinació de raons que ni l’hermètica oratòria ni l’enteniment mitjà dels mortals va poder arribar a copsar. 

Crèdits i cartipàs municipal

El ple va aprovar amb l’abstenció del PSC, CiU i un regidor de PxC així com amb el vot en contra de l’altre regidor de PXC, un suplement de crèdit de 79.981 euros. Tanmateix el ple també va formalitzar la designa de membres corporatius a òrgans col•legiats i institucions de les quals forma part l'Ajuntament, en substitució de la regidora M. Rosa Collell i la modificació del cartipàs municipal.



---------------
La Contracrònica de Quico Sallés: El llenguatge i la política gore

El llenguatge té tres virtuts necessàries: la sintàctica, la morfològica i la semàntica. Les tres s’han de combinar. Et pot fallar una. Pots combinar malament dues. Però no respectar cap de les tres és per participar en aquell programa de tele “Usted que sabe hacer”.
 
Però no cal. Només cal acostar-se als plenaris de Manlleu per viure-ho. El duet que conforma el grup municipal de Plataforma per Catalunya han creat la política gore i un idioma propi indistingible per la resta de conciutadans.

El ple de dilluns va ser un espectacle de llum i de color. Vam veure posar banderetes a la taula, ens  van informar que menjaven llom i no vedella per construir una casa, que el sometent sortia de passeig per l’estatut de Núria, i que els nens de Manlleu van  a les papereres i agafen les caques de gos per menjar-se-les.

Un panorama realment sòrdid. I més quan en torn de precs i preguntes amb posat de Luca Abrassi, - qui hagi vist el Padrino ja sap de qui parlo-, van amenaçar inquirint a l’alcalde que posi la bandera espanyola a la balconada de l’Ajuntament. Després s’estranyen que amb aquest representants d’Espanya el poble treballador català vulgui celebrar consultes per la independència. Gore, gore (fotos: Adrià Costa).