Després que el passat setembre la Comissió Nacional de la Competència autoritzés al grup Bon Preu la compra d'ITM Ibèrica, la societat capital dels 53 supermercats Intermarché a Espanya, ara es decideix com el grup de distribució osonenc absorbirà una plantilla d'uns 1.200 treballadors.

El futur de 200 treballadors, en mans de Bon Preu

En un principi, en l’operació de compra no estaven inclosos els magatzems que Intermarché té a Santa Oliva, (Baix Penedès), i a Almansa, (Albacete), el que implicaria que Bon Preu només es faria càrrec de la plantilla de les botigues.

Però segons ha pogut saber Osona.com,  la negociació no és ben bé així. Existeixen serioses possibilitats que desapareguin 200 llocs de treball -ubicats a Santa Oliva-, depenent de si Bon Preu es queda o no la xarxa de distribució i dipòsit d’Intermarché, o se la ven. Un extrem sobre el qual Bon Preu no ha volgut fer cap tipus de declaració.

Segons ha explicat a Osona.com Josep Lluís Rius, secretari general de Comerç d'UGT a Tarragona,  la xarxa comercial de la societat capital ITM ja va ser liquidada. Però el departament de distribució d’aquesta, és a dir, el magatzem i dipòsit de Bases de Santa Oliva, a Tarragona, va quedar al marge a l’espera de si Bon Preu es decidia a assumir aquesta part del negoci.

Segons Rius, el Grup Bon Preu va signar un “acord marc” el passat 2 de juliol amb els representants del Comitè, format per cinc delegats d’UGT, tres de la CGT i un de CCOO, on es comprometia a si que si no es quedava Base de Santa Oliva “pagaria 45 dies per any d’antiguitat amb un màxim de 42 mensualitats, la màxima indemnització prevista legalment, als treballadors que hauria d’acomiadar”.

A més l’acord signat, que té una durada temporal de 18 mesos, preveu que “Comercial Bon Preu posarà a disposició dels treballadors una empresa de recol•locació que buscarà llocs de treball adients a la formació dels treballadors”. Per altra banda, Bon Preu també es compromet a “respectar les condicions més beneficioses pels treballadors  previstes al Conveni Col•lectiu del sector de Barcelona”

És a dir, un reconeixement més que tàcit d’allò que en dret laboral es defineix com a subrogació empresarial. Això és, l’adquisició d’una empresa per continuar l’activitat encara que sigui amb un altre nom obliga a responsabilitzar-se dels drets que ostentaven els treballadors de l’empresa adquirida. Per tant, Bon Preu contempla la possibilitat d’acomiadar la nòmina dels treballadors, si no tots, en part. Però els sindicats, malgrat reconeixen altres opcions, no són gaire optimistes i preveuen acomiadaments.

Tant és així que el mateix acord-marc, la representació dels treballadors reconeixen que s’estimarien una durada més reduïda, de 12 mesos, i que un reconeixement més explícit que “allò primordial és salvar els llocs de treball, amb obligacions de venda dels magatzems com a contrapunt”.

Tres arguments perquè Bon Preu no es quedaria la Base de Santa Oliva

Segons fonts coneixedores de la negociació han explicat aquest dijous a osona.com, la possibilitat que Bon Preu no es quedi el magatzem logístic és més que probable per tres motius.

En primer terme, l'objectiu primari de Bon Preu és quedar-se només amb la xarxa de 53 establiments que la firma francesa té actualment en el mercat espanyol, ubicats a Catalunya, Andalusia, Aragó, Múrcia, País Valencià i Castilla-La Mancha.

A més, tot apunta que Bon Preu es quedaria amb les situades a Catalunya, que són 32, i les més properes, mentre que la resta les vendria a d’altres distribuïdors o cadenes. Val a dir que aquest procés es podria tancar abans de final d’any, o a tot estirar a principis de gener.

En segon lloc, la possibilitat que Base de Santa Oliva es vengui a algun altre grup de distribució. El que alliberaria Bon Preu, tècnicament, de les seves obligacions patronals amb els treballadors.  De moment, cal afegir que els establiments adherits,- els punts de venda franquiciats d’Intermarché -, hauran de canviar el nom per “Immomerca”, com un nom de trànsit fins a la venda final, que facilitaria l’adquisició per part de tercers.

En tercer terme, si bé Bon Preu no ha descartat del tot continuar treballant amb aquest centre logístic, la caiguda del consum faria replantejar les coses. Existeix una profunda sospita que la demanda pot caure i, per tant, es frenarien inversions i es reduiria plantilla. Per tant, el cercle es tancaria optimitzant els recursos propis de Bon Preu per servir  les botigues adquirides.

“Serrells per tancar”

La negociació, però encara no està tancada. I ni sindicats, ni fonts properes a l’empresa, gosen donar un pronòstic. A una banda i altra afirmen que queden molts serrells per tancar. L’única cosa, segura és que la compra convertiria Bon Preu en el segon grup català de distribució independent per davant de Condis, però per darrere de Miquel Alimentació.

Ara bé, l’ambient entre els treballadors no és gaire optimista. Una de les afectades, que ha volgut mantenir l’anonimat, es queixava a Osona.com “que els únics que surten guanyant són els propietaris de la firma francesa, i que els treballadors han quedat en certa indefensió, ara només queda confiar que si som acomiadats cobrarem el pactat”.