"No captem el dret de viure, dret que no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure, si no l'hi donen s'ho pren". Amb aquesta encesa proclama, Imma Bellafont, la testaferro de Reagrupament.cat a Osona, va donar la benvinguda a les més de 250 persones que van omplir l’auditori Marià Vila d’Abadal de Vic, aquest dijous al vespre, per escoltar la proposta del nou moviment independentista. 

El líder del corrent, Joan Carretero, acompanyat de l’economista Emili Valdero, va anar per feina i va detallar els dos eixos del seu programa: “Assolir la independència i la regeneració política del país”. Entre els organitzadors, la sensació que ja es pot dir que a Osona, tot allò que existeix políticament, com a l’univers, està situat. 

“Segar cadenes” L’acte, lluny de caure amb el plany i brama, es va encetar amb una encoratjadora crida i benvinguda d’Imma Bellafont, responsable de Reagrupament a la comarca,  a construir una nova artilleria per "segar les cadenes", "perdre la por" i així assolir la independència. Paraula que va definir, amb cert toc calvinista,  com a "simplement, un estat propi.".

Emili Valdero, arrissa l’acord de finançament La tanda la va agafar l’economista Emili Valdero, exsecretari de Comerç i Turisme de la Generalitat, a qui li va tocar ballar amb la més lletja. Explicar de manera lleugera el nou acord de finançament.

Valdero, ajudat d’una traçuda ironia, va intentar trencar alguns mites recents del finançament acabat de sortir del forn com ara la xifra pactada final o el sistema de la cistella d’impostos. Acabada l’explicació, aplaudiments i llaurar per alguns,- regar per a la majoria-, la llavor del dubte raonable del nou sistema de finançament. 

Carretero, diagnosi i tractament El plat fort de la vetllada el va servir el cap visible de la formació, Joan Carretero. L’exconseller , durant poc més de 20 minuts i amb un acusat sentit del tempo i el to, va plantejar, com a metge , el signe diagnòstic: “Sense capacitat normativa ni capacitat econòmica, no hi ha política”. La resta és conversa, i per tant, la teràpia és aconseguir l’instrument que ens les atorgui ,“la independència” .  A partir d’aquí Carretero va explicar els motius que l’han portat a prioritzar l’eix nacional a l’eix ideològic, amb un únic argument, “som gent normal que no volem que el nostre poble es mori”.

El líder de Reagrupament va detallar els efectes i les contraindicacions que, segons ell, socialment té l’actual sistema polític i la dependència mediata d’Espanya per desenvolupar l’activitat d’un país normal" alhora "vivim en un país on hem de demanar permís a Madrid per tot, llevat d’una cosa, la independència." En la febre explicativa, per si algú recordava que a Espanya tenen els tancs, l'exconseller va tranquilitzar el personal advertint que Europa no ho permetria. La consigna, doncs, és clara, "els miratges a Catalunya s’han acabat", va reblar Carretero.

Cant dels Segadors, preguntes, aclariments i molts aplaudiments. Un dels assistents, que com la majoria no acabaven de marxar, tornava a estar convençut, i cridava: “Independència! La resta és xerrameca”, els altres assentien amb forts cops de cap i els ulls ben oberts. Ara si, podríem dir, que a Osona tot allò que políticament existeix, està situat.

-------------
La matança del porc i el psiquiatra (contracrònica) per Quico Sallés

Les nits de dijous tenen alguna cosa especial. Jo tenia un amic que només s’emborratxava els dimecres per poder gaudir de les nits de dijous. Deia que sempre passaven sorpreses. I ahir li hagués donat tota la raó. Reunir a Vic 300 persones fora de campanya per escoltar un acte polític de dues hores i mitja és una sorpresa. Fer-ho amb un públic heterodox i heterogeni és més sorpresa. I el que encara sorprèn més és que hi hagi torn obert de paraules. Un arma de doble fil. La veu del poble menestral català és perillosa de mena. No saps mai si sortirà rotllo "marató de Tv3" o rotllo "Setmana Tràgica". I ahir en va ser un exemple.

Curiosa va ser una pregunta d’un home indignat que criticava el govern perquè considerava els  “empresaris com delinqüents en llibertat provisional”. Sucosa va ser la requisitòria d’un altre que tirava en cara a la classe política el ferotge intervencionisme: “Van començar prohibint la matança del porc i hem acabat rodejats de ràdars”. I magistral va ser un altra que reconeixent que “no era home de fe, Reagrupament era una religió”.

Carretero, va deixar aquell cert toc desmenjat, per recordar que ell explica alternatives no dogmes de fe. L’exconseller no es va quedar curt i, animat, va reconèixer "aquell català que vulgui ser espanyol en aquestes condicions, ha d’anar al psiquiatra". Tan maca que era la matança del porc i tan car que resulta anar al psiquiatra!