El 17 de maig de 1705 tingué lloc una reunió a la capella de Sant Sebastià, prop de Vic. Un grup de prohoms vigatans encetà la revolta contra el borbó Felip V d'Espanya.
300 anys després d’aquella fita i 300 anys després de la derrota a la Batalla d'Almansa, els vigatans del 2009 fan una crida perquè surtin de cada vila i ciutat dels Països Catalans columnes de vigatans i maulets per a unir-se a la Marxa dels Vigatans, que té lloc des de fa 6 anys a Vic -Osona-, la nit del 10 de setembre.
La Marxa dels Vigatans vol ser un acte de compromís amb la nostra història, cultura i país. Una marxa que enllaça el passat amb el present, i que s’obre al futur. Tot un poble que marxa cap a la llibertat.
El cartell i el lema de l’edició, la d’enguany, és “L’Autodeterminació. L’única sortida”.
Actes previs a quatre municipis
Vic, El Brull, Taradell i Manlleu, han acollit un seguit d´actes previs els primers dies de setembre, amb conferències sobre la Guerra de Successió, els Vigatans, o fins i tot l´exposició del centenari de l´estelada que es podrà visitar al Brull la primera quinzena de setembre. Entre els historiadors de renom que les han pronunciat, s´hi troba el personatge homenatjat d´aquest any, Antoni Pladevall que està preparant una monografia sobre Francesc Sans, Miquel i de Mont-rodon.
Enguany, amb l’ajuda dels grups impulsors de les diferents columnes de la Marxa dels Vigatans, s’han preparat quatre conferències prèvies a l’acte central del dia 10 de setembre i una exposició sobre el centenari de la senyera estelada.
Així doncs, el dijous 3 de setembre a La Central de Vic, (seu d’Òmnium Cultural d’Osona), es va poder presenciar la conferència: "Com es destruí una sobirania (1624-1714)". Va anar a càrrec dels historiadors Josep Catà i Antoni Muñoz.
Just l’endemà, el divendres 4 de setembre, van ser els Miquelets del Brull, que van acollir la conferència i presentació de la reedició del llibre de Joan Creixell “Origen de la bandera independentista” a càrrec de l´historiador Rafael Català i d´Oriol Falguera de la Comissió del Centenari de l´Estelada. A més, ja des de l´1 i fins al 15 de setembre, s’hi podrà visitar l´exposició del Centenari de l´Estelada.
La setmana de la Marxa dels Vigatans, ha viscut dos actes previs més. El primer, ben especial, ha estat a Taradell, el dimarts dia 8 de setembre. I és que el personatge homenatjat d’aquest any, l’eminent historiador taradellenc Antoni Pladevall va oferir una conferència sobre un personatge històric de la Guerra de Successió: “Persones o herois de la Guerra de Successió que no hem d´oblidar: Francesc Sans,Miquel i de Mont-rodon”. Serà a partir de 2/4 de 8 a la Plaça de la Torre de Don Carles (en cas de mal temps es farà a la sala de plens de l´Ajuntament). Pladevall està a punt de treure una monografia sobre aquest oblidat personatge, heroi de les nostres contrades durant el conflicte.
I per últim, el dia abans de la Marxa dels Vigatans, el dimecres 9 de setembre va ser Manlleu on es s'ha fet la darrera de les conferències prèvies d’enguany. Va anar a càrrec de la historiadora Neus Ballbé i Sans i porta per títol: “Els vigatans i l’alternativa a Felip V”. A les 8 del vespre a la Biblioteca Municipal de Manlleu.
PROGRAMA D’ACTES BÀSIC
MARXA DELS VIGATANS / 10.9.2009
- 18:45 h, plaça de la Rectoria, Santa Eulàlia de Riuprimer. Lliurament de la Flama dels Vigatans.
- Entre les 18 i les 20 h. Sortida de totes les columnes cap a Vic (Veure poblacions a l’apartat Les Columnes).
- 21:30 h, Monument a Bac de Roda, Vic. Lectura del Romanço del Bac de Roda. Ofrena i entrada de les columnes. Encesa de les torxes de la Marxa dels Vigatans amb la Flama.
- 22:00 h, plaça de la Catedral, Vic. Arribada de la Marxa dels Vigatans. Acte d'homenatge a Antoni Pladevall. Crema del Decret de Nova Planta. Himnes.
- 22:30 h. Gegants i castells. Botifarrada i begudes de la terra. Concert del Belda i el conjunt Badabadoc + PDCAT.
Columnes de fora de la comarca
L’any passat va ser el primer en el qual les columnes passaren a representar realment un gruix important de pobles de la comarca (14 columnes de més de 20 pobles), i en què la Marxa dels Vigatans assolí una dimensió comarcal. Aquest any no només es manté aquesta dinàmica, sinó que s’incorporen columnes noves, i fins i tot de fora de lacomarca d’Osona.
Aquest any, com a novetat, els caminadors (uns 300 l’any passat), portaran tots la mateixa samarreta unitària amb el nou logotip de la Marxa dels Vigatans. Aquesta samarreta també es posarà a la venda en una parada per al públic de la Marxa en general.
També es canviarà el lloc de concentració dels caminadors abans de fer l’entrada a Bac de Roda; es trobaran al parc de la Bassa dels Hermanos, on se’ls rebrà amb begudes, música i jocs tradicionals de la terra. Allà rebran una torxa i un llibret commemoratiu i es prepararan per fer l’entrada a Bac de Roda en formació dels penons (vestits amb roba d’època barroca) de cadascuna de les columnes al capdavant, i emprendre la Marxa de Torxes.
Relació de Columnes 2009:
I – COLUMNA BAC DE RODA
RODA I MASIES DE RODA
(III Any)
II - COLUMNA DE LA FLAMA DELS VIGATANS.
VIC, RIUPRIMER, MUNTANYOLA.
( V Any)
III – ESCAMOT D’EN FRANCESC PARACOLLS DE MALLA
(IV Any)
IV – COLUMNA FRANCESC SANS MIQUEL DE MONT-RODON.
TARADELL
(II Any)
V – COLUMNA DELS MIQUELETS DEL BRULL
(II Any)
VI- COMPANYIA JOSEP VILA DE LA VALL DEL GES
(II Any)
VII- COLUMNA JACINT VERDAGUER DE FOLGUEROLES
(III Any)
VIII – COLUMNA DEL BARBALLÓ, RAMON PUIG I SORRIBES, DE TONA
(II Any)
IX- COLUMNA DEL 28 DE FEBRER DE 1714 DE CENTELLES
(II Any)
X - COLUMNA DE L’ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. SENTFORES - LA
GUIXA
(II Any)
XI- COLUMNA REIALS GUARDIES CATALANES DE SANTA EUGÈNIA
DE BERGA
(II Any)
XII - COLUMNA DELS DIABLES CATALANS. CALLDETENES
(II Any)
NOVETATS D’ENGUANY:
XIII – COLUMNA RAFAEL DE CASANOVA
MOIÀ
XIV – COLUMNA DE SANT JULIÀ DE VILATORTA
XV – COLUMNA JOAN SALA I FERRER. SERRALLONGA. VILADRAU
XVI – COLUMNA GENERAL JOSEP MORAGUES. SANT HILARI SACALM
ELS PERSONATGES
Els protagonistes dels actes són els personatges. Són tres:
• La persona homenatjada, una persona gran, osonenca o establerta a Osona, que s'hagi distingit per la seva tasca en pro de la nostra cultura i país; enguany, l’historiador taradellenc Antoni Pladevall.
• La persona nouvinguda, qui, amb un curt període d'estada entre nosaltres, té la ferma voluntat d'integrar-se plena i activament en la nostra societat; el 2003 ho va ser una noia mexicana; el 2004, una noia brasilera, el 2005 un noi amazic, el 2006 un noi ghanès, el 2007 una noia nord americana, l’any passat una noia xinesa. I aquest any el senegalès Tidiane Mballo.
• L'infant, com a símbol que el nostre poble encara el futur amb fe, des de la continuació de la tasca iniciada per persones com l’homenatjada. Enguany ho serà el tonenc Jordi Pagès, de 8 anys.
La persona homenatjada: Antoni Pladevall i Font
ANTONI PLADEVALL i FONT va néixer a Taradell (Osona) el 1934. Després de fer carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, s’ordenà sacerdot el 1958 i es graduà en Ciències Històriques i Història Eclesiàstica a la Universitat de Lovaina el 1963. Des de l’any 1950 treballà als Arxius Diocesans de Vic com a col•laborador de l’arqueòleg i historiador Eduard Junyent, amb el qual va estar estretament vinculat fins a la seva mort (1978).
És autor de molts treballs sobre la història comarcal i local d’Osona publicats a la revista Ausa del Patronat d’Estudis Osonencs, a la revista Taradell i a totes les publicacions periòdiques o ocasionals de la comarca. Ha presentat ponències i comunicacions a diferents congressos i col•loquis. La seva bibliografia compta amb més de 500 títols entre llibres i articles. Destaquen entre ells “Els monestirs catalans” (1968) amb la col•laboració fotogràfica de Francesc Català Roca; “Osona i el Ripollès” (1981), volum 1 de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya i moltes altres parts de la mateixa obra, de la que fou assessor general; ha publicat molts articles a la Gran Enciclopèdia Catalana, de la que fou assessor d’Història Eclesiàstica, així com estudis monogràfics dels monestirs de Santa Maria de l’Estany (1978), Sant Llorenç del Munt (1980), Sant Pau del Camp (1974), Sant Llorenç del Munt (1980) Sant Sebastià dels Gorgs (1982), de la col•lecció Artestudi; monografies de Lluçà (1969), del Far (1980 i 2005, 2 edic.), del Coll (1974), La Gleva (1988) i de moltes poblacions com Vidrà, Centelles, Tona, Balenyà- Hostalets, Taradell, Santa Eugènia de Berga, Castellterçol, El Brull, Seva i ha col•laborat en altres monografies col•lectives sobre Sant Martí de Tous, Santa Maria d’Oló, Manlleu, Gurb, Santa Eulàlia de Riuprimer etc. Té altres llibres notables d’història comarcal com “Mont-rodon” (2001), “Sant Pere Casserres o la presència de Cluny a Catalunya” (2005), biografies del General Moragues, de Bac de Roda, deGerbert o Silvestre II, i altres llibres i treballs d’història, temes relacionats amb elromànic i època medieval.
Ha estat el primer president dels Amics de l’Art Romànic, director general del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya i és membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres (1994) i de la de Belles Arts de Sant Jordi, (1998). El 1964 va entrar com assessor artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des del 1980 va treballar a la Generalitat de Catalunya com a responsable de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic i fou director general del Patrimoni Artístic i Cultural entre 1984 i 1986, continuà treballant a la Generalitat fins el 1999 i col•laborà amb la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana on ha dirigit la gran obra o col•lecció “Catalunya Romànica” de 27 volums(1984-1998); des del 2001 dirigeix de la mateixa editorial “l’Art Gòtic a Catalunya”, de la que han aparegut ja(2005) cinc volums. És director de la col•lecció Monografies del Montseny, publicació anual que té publicats 20 volums des del 2005. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Té la Creu de sant Jordi des del 1994 i el 2003 se li concedí la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Actualment és rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja i professor d’Història Eclesiàstica de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic.
En el camp de la història religiosa ha escrit també “La història de l’Església a Catalunya”(edit. Claret 1989, 2ª ed.), els “Orígens de l’Església a Catalunya de l’època romana” (Discurs d’entrada a la Real Acadèmia de Bones Lletres, 1994). I molts treballs sobre elsorígens dels monestirs benedictins i canonicals. Redactor i assessor del “Diccionari d’Història de l’Església a Catalunya”, també ha col•laborat en la revista Foc Nou i sovint en el Full Diocesà i ha fet molts altres estudis sobre temes eclesiàstics.
Una altra faceta de la seva actuació és la de donar conferències en cercles d’ estudiosos, poblacions, pregons de festes majors, inauguracions de cursos, trobades o congressos d’historiadors, efemèrides diverses, cercles culturals de gent gran etc.
La persona nouvinguda: Tidiane Mballo
"Em dic Tidiane Mballo. Tinc 22 anys i sóc del Senegal. Tinc dos germans grans i dues germanes petites que viuen al meu país. Abans d’arribar a Catalunya estudiava a l’institut de Kolda, la capital de la província Kolda, al sud del Senegal. Allà estudiava literatura. Vaig deixar aquests estudis just un any abans de la universitat.
Ara fa dos anys i sis mesos que visc a Vic, on estic aprenent la llengua catalana, que és un idioma que m’estimo molt. He seguit uns quants cursos, he tingut una parella lingüística i penso que el català és important per poder trobar una bona feina, per poder comunicar-se amb la gent: per poder viure bé.
La meva llengua materna és el pular i també parlo francès, mandinga i una mica d’anglès. Crec que sabent francès és més fàcil arribar a parlar català.
M’agrada l’esport, sobretot el futbol. Formo part d’un equip de futbol, La nova generació, en què juguen nois del Senegal i de Guinea Bissau. Tots tenim en comú que estudiem català a Vic, al Consorci per a la Normalització Lingüística. A més, col•laboro amb l’Associació de Veïns del barri del Remei, on ara ajudo a organitzar un torneig de futbol per a la festa major.
Estic content de viure a Vic!"
L’infant : Jordi Pagès Sardà
"Hola!!
Sóc en Jordi Pagès Sardà, tinc 8 anys i sóc de Tona. Sóc del Barça però jugo al Tona de futbol. També m'agraden el tennis, el bàsquet i el tennis-taula. Ara a l'estiu passo moltes estones a la piscina amb els meus amics o al jardí de casa els meus avis jugant amb la meva germana Martina i amb els meus cosins Oriol i Biel.
Bona diada a tothom !!"
ACTUACIONS I CONCERT
Un cop acabats els actes d’homenatge i hagin sonat els himnes, hi haurà actuació per part dels castellers, Sagals d’Osona i dels Geganters de la ciutat de Vic.
Gresca catalana amb un concert del Belda i el conjunt Badabadoc:
Blog oficial: http://blogs.ccrtvi.com/beldabadabadoc
Jeroni Vinyet, president d´Òmnium Cultural d´Osona i Txevi Rovira, tècnic de la Demarcació de l´Alt Ter d´Òmnium van presentar fa uns dies la VII edició de la Marxa dels Vigatans (foto, a sota).
- Dossier de premsa
- Anar al web de la Marxa dels Vigatans
Galeries de fotos d'edicions anteriors
La Marxa dels Vigatans a Roda de Ter, 2008
La Marxa dels Vigatans, 2008 (2)
La Marxa dels Vigatans, 2008 (1)
Onze de Setembre de 2007 a Vic
La Marxa dels Vigatans, 2006