La federació comarcal de CiU ha explicat aquest dimarts, en roda de premsa, el posicionament del seu partit davant l’acord de finançament que ha subscrit el Govern de la Generalitat. Els nacionalistes creuen que és un mal acord de país i que conté “molts punts foscos”.

La compareixença davant de la premsa ha anat a càrrec de Francesc Homs, diputat de CIU i responsable del finançament de CDC. L’han acompanyat a la taula Josep M. Matas, president de CDC d’Osona; Josep Salom, vicepresident de CDC d’Osona; i Lluís Vila, vicepresident del Consell Comarcal d’Osona. Després de l’acte, la federació comarcal ha celebrat la seva assemblea.

La renúncia de CiU al finançament es basa en dos grans puntals: l’acord no compleix l’Estatut i les xifres reals no incrementen el diners que rebrà Catalunya. A més, CiU creu que no el pot ratificar per tal de poder tenir les mans lliures per renegociar-lo quan torni a tenir “la responsabilitat de governar Catalunya”.

L’Estatut, una llei interpretable?

“L’acord de finançament que ha acceptat el tripartit no compleix l’Estatut. Que diguin el que vulguin. Les lleis són interpretables, però hi ha fets que són evidents”, afirma amb contundència Homs. Per rubricar-ho, el diputat osonenc posa alguns quants exemples: el model no esmenta la creació d’un Consorci Tributari, i també ignora les comissions mixtes que haurien de revisar el sistema de fiançament i mantenir el principi de bilateralitat, tal com es contempla a l’Estatut.

En un dels punts on incideix més Homs és el sistema que s’utilitza per calcular la quantitat que rebrà Catalunya del Fons de Garantia (els diners que aporta l’estat i que surten dels impostos dels catalans), que vulnera molts dels criteris establerts a l’Estatut. “La famosa cistella dels impostos, el 75% del que recaptem, s’ho emporta Madrid i ens ho retorna basant-se en el càlcul de la població ajustada. ¡I això és el negoci del Robert de les cabres!, explica el diputat. “El problema està en que els criteris de ponderació que es fixen per calcular aquesta població ajustada no són els que es preveien a l’Estatut, si no que s’assumeixen els que volia Andalusia”, continua. Així, queden oblidats els criteris tan reclamats d’immigració, el del cost de la vida o el de la densitat de població, reclamats per Catalunya, i se’n fixen d’altres com la dispersió o els alumnes en edat escolar. El resultat per al país, segons CiU, és nefast, i se’ns reconeixen 319.000 persones menys de les que hi ha realment, amb la conseqüent retallada d’ingressos que això representa.

Els números no surten

Amb aquestes dades, els números no surten per enlloc, segons Homs. “Catalunya té una despesa de 2.300 euros per habitant i només ens en donen 1.400”, diu el diputat convergent.

“Extrapolant aquestes xifres a la comarca d’Osona, els diners rebuts només servirien per pagar les despeses del Consorci Hospitalari de Vic, els equipaments escolars que es tenen previst fer, els mestres, una residència d’avis que hi ha en marxa i poca cosa més. Quedarien sense diners altres àmbits com les despeses corrents dels ajuntaments o les ajudes a la dependència”, afegeix.
Davant de la conjuntura, CiU creu que té “l’obligació de país” de rebutjar l’acord per “no quedar entrampats de cara al futur”.  L’objectiu final passa per renegociar el finançament, en el cas que els convergents accedissin al Govern de la Generalitat.

La reformulació del finançament local

Josep Maria Matas, que també és el secretari general de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), va aprofitar l’ocasió per parlar de la necessitat de reformular el finançament local. Amb la crisi econòmica i la davallada de la construcció, els Ajuntaments arrosseguen un greu  problema de finançament, agreujat per l’augment de competències i demandes de serveis des de l’àmbit local. A més, els Ajuntaments tenen prohibit endeutar-se per fer front a les despeses corrents.



“Cal trobar la manera per reformular el finançament local”, apunta Matas. “Aquest és un debat que s’ha d’obrir. No es pot esperar més”, continua.  Segons el polític centellenc, un possible model passaria per la creació de noves figures impositives (fotos: Adrià Costa).

-----------
NOTA DE PREMSA
CIU D’OSONA

EL NO D’ARA ÉS UN SÍ PEL FUTUR
Per què CiU rebutja l’acord de finançament del tripartit?

L’acord de finançament que ha acceptat el tripartit és el mateix model i les mateixes xifres que va proposar Solbes i que llavors el Govern va rebutjar:

Ø De les 11 insuficiències que va detectar el tripartit en la proposta Solbes, 9 es mantenen en l’acord acceptat ara. El model és el mateix que va proposar Solbes fa mig any.

Ø Per justificar els 4.028 M€ (2012), el tripartit preveu una hipòtesi de creixement dels ingressos tributaris de l’Estat que en cap cas són creïbles. En concret, es preveu un ITE (evolució dels ingressos tributaris de l’Estat) del 3% anual. Paral•lelament, el Govern espanyol preveu un ITE per aquest any del -3%. I les previsions de creixement econòmic que fa l’Estat són: -3,6% (2009); -0,3% (2010); 1,8% (2011). Molt lluny de les previsions del tripartit.

Ø Els recursos vinculats al model de finançament són 1.595 M€ el 1r any i 2.863 M€ el 4t any. La resta són recursos no consolidats en el model (transferències que cada any s’haurà de negociar en els PGE) i increment d’impostos.

Ø Pel que fa a les xifres, el tripartit n’ha acceptat unes molt similars a les que va rebutjar el gener:
Proposta Solbes: 1.200 M€ el 1r any i 2.000 M€ el 3r any.
Proposta acceptada ara: 1.595 M€ 3l 1r any i 2.229 M€ el 3r any.

Ø Per sanitat, ensenyament i serveis socials ens reconeixen 319.000 persones menys de les que hi ha al país. Concretament, ens reconeixen 7.291.992 habitants, quan la població real de Catalunya (padró 2009) és de 7.467.423 persones, i el total de targetes sanitàries distribuïdes és de 7.611.711. Això vol dir que Catalunya haurà d’assumir 458 M€ per aquests conceptes. No s’han aplicat els criteris que marca l’Estatut i, per contra, s’han assumit els criteris que volia Andalusia.

Ø Catalunya rebrà del Fons de Garantia dels serveis bàsics 6.200 M€ de menys dels que representen la suma dels pressupostos d’Educació, Sanitat i Acció Social per aquest any.

Ø El model acceptat pel tripartit ni tan sols esmenta l’establiment del Consorci Tributari, com estableix l’Estatut.

Ø Falta de garanties del compliment del principi de lleialtat institucional. Ara la ministra Salgado diu que es posa el comptador a zero; és a dir, tot el que ha deixat de pagar l’Estat a Catalunya per noves lleis i mesures que ha adoptat, s’oblida.



Ø Falta de reconeixement de la bilateralitat entre l’Estat i la Generalitat prevista per l’Estatut. L’acord acceptat pel tripartit ignora la bilateralitat i planeja, literalment, que “no será precisa la reunión de la comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.
Ø No és un model clar i explícit. Tot són estimacions, el Govern espanyol no ha confirmat cap xifra, i si sumem les quantitats que diuen que rebran totes les comunitats autònomes ens dóna 14.000 M€, mentre que l’Estat diu que només hi posarà 11 M€.

Des de Convergència i Unió considerem que es tracta d’un acord de renúncies, en què els partits del govern han preferit acceptar un mal acord per salvar el tripartit en lloc de primar els interessos generals del país. Per això, per responsabilitat i sentit de país, Convergència i Unió ha dit no a un mal finançament, ha dit no a una renúncia que ens hipoteca el futur com a país. I ha dit no perquè volem tenir les mans lliures per negociar una millora d’aquest acord quan tornem a tenir la responsabilitat de governar Catalunya.

Agrupació comarcal de Convergència Democràtica de Catalunya d’Osona
Vic (Osona), 28 de juliol de 2009

---------------
NOTA DE PREMSA
ASSEMBLEA COMARCAL DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Aquest dimarts, 28 de juliol, ha tingut lloc la sessió ordinària de l’assemblea comarcal de Convergència Democràtica de Catalunya a Osona.

Durant la sessió, el vicepresident i responsable d’Organització, Josep Salom, ha fet una valoració molt positiva dels resultats de les eleccions europees, en que CiU va guanyar clarament a Osona, augmentant en vots i percentatge respecte al 2004. Només en dos municipis no va ser la primera força: Manlleu, per 22 vots, i Lluçà, per 2 vots. Segons Salom, aquests resultats reflecteixen la bona feina feta per l’Agrupació a Osona i posen la federació de Convergència i Unió a les portes d’una victòria encara més gran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Seguint l’argumentació del vicepresident, el president comarcal, Josep M. Matas, ha fet una valoració de la situació política general i comarcal, i ha animat a preparar-se per afrontar amb garanties les properes eleccions, que l’Agrupació començarà a preparar a partir del mes de setembre.

Ha tancat les intervencions el diputat Francesc Homs, que ha explicat el posicionament negatiu de Convergència i Unió a l’acord de finançament que ha acceptat el tripartit, un acord de renúncies pensat més per salvar el govern actual que en els interessos generals. Prèviament, durant una roda de premsa amb els mitjants de comunicació comarcals, el diputat convergent va donar a conèixer amb detall els arguments del no de CiU al nou finançament.

La sessió s’ha tancat amb la intervenció de diversos militants que han fet preguntes referents a la política comarcal, al nou finançament i al futur de l’Estatut després de passar pel Tribunal Constitucional.

Vic (Osona), 29 de juliol de 2009