Hi ha misteris difícils de resoldre. Un exemple és per què quan una conversa telefònica es talla, mirem de manera insistent l’auricular. Un altre exemple són les referències dels regidors de Vic en un ple. Avui, el joc de paraules i modismes l’ha encetat el peix roig d’en Tornafoch. Per ajudar al portaveu socialista en la defensa del Parc Tecnològic, l’ecosocialista, en ple fervor rapsode, ha demanat als pares del municipi que “se’n vagin al Google, teclegin Einstein i crisi”.

Amb aquest algoritme, descobririen que si fa o no fa, el gran físic afirmava que les crisis són una oportunitat. “Manà del cel”, han pensat alguns. Els mateixos que avui han redescobert les bondats del Bisbe Guix, i lluny, de les noves TIC, han clamat com l’il·lustre Canonge Collell tot enunciant “el bé no fa soroll, i el soroll no fa bé”. Però en tots dos casos, ningú sap per què les han pronunciades. Misteris de la casa.

La CUP, que poc a poc, van aprenent de què va això de la política local, ha estat sagaç i ha cercat en la seva infantesa la referència. La sempre tendra Laia Jurado ha rememorat els dibuixos de Pilarin Bayés que pintava en les classes d’ètica de la seva infantesa.

Personatges il·lustres que a més de medalla d’or, tindran carrer. Bisbe Guix i Pere Casaldàliga tindran placa de marbre al mapa de la ciutat. Algú ha demanat però, que Michael Jackson també n’hauria de tenir un. Almenys per recordar que la política local no ha de ser sempre un “thriller”. Malgrat que molts s’afanyin per ballar com a monstres.