David Alonso M, el presumpte cap de la banda que el setembre de 2006 va planejar el segrest exprés de la filla d’un empresari d’Osona ha aprofitat que estava en llibertat provisional per fugir, just uns dies abans de la celebració del judici. La vista al jutjat, prevista per avui, s’ha hagut d’ajornar.

El fugitiu tenia que ser jutjat aquest dimarts, junt amb dos homes més i una dona. Les peticions de condemnes arriben fins als cinc anys i mig de presó. El judici s’ha ajornat a petició de la defensa, ja que Alonso està en lloc desconegut, segons han informat fonts judicials.

El passat 23 d’abril, l’Audiència va dictar una ordre de busca i captura del processat i va declarar un termini de 10 dies per la seva localització, abans de ser declarat en rebel•lia.

Tres dels quatre acusats es troben en llibertat provisional (un d’ells està a la presó per una altra causa), després d’haver estat en presó preventiva durant set mesos.

El jutjat de Vic, que va investigà el cas, va acordar deixar-els en llibertat provisional el setembre de 2007, en contra del criteri del fiscal i l’acusació particular de la família, per entendre que no hi havia cap risc de fugida ni de destrucció de proves incriminatòries, en una resolució que posteriorment va confirma l’Audiència de Barcelona.

Segrest frustrat

El grup, format per tres colombians i una colombiana, que havien treballat per l’empresari Ramon BM , va planejar segrestar la seva filla el novembre de 2006, Noemí BT, amagar-la durant 48 hores en un bosc de la zona i demanar a canvi un milió i mig d’euros.

El 22 de febrero de 2007, unes hores abans de perpetrar el segrest, Alonso i un dels seus companys van intentar fugir d’una patrulla dels Mossos d’Esquadra i van patir un accident de trànsit en una rotonda de Vic. Els Mossos van veure l’accident i van detectar que Alonso va donar positiu en el test d’alcoholèmia.

Davant d’una actitud sospitosa, els agents van registrar el vehicle i van trobar una pistola d’aire comprimit, cinta adhesiva, un collar colombià simulat (argolla per al coll, amb un explosiu accionat a distància), guants, passamuntanyes, telèfons mòbils, un GPS, una grabadora, albarans de la constructora, objectes per al “zulo”, a més d’anotacions sobre la preparació del segrest, que es va frustrar.