Prèviament a l'entrega de la medalla quatre personalitats del món universitari han glossat la figura de Torrents. El poeta i lingüista Carles Duarte ha destacat que Torrents ha estat dels qui 'més i més seriosament' han reflexionat a Catalunya sobre 'el sentit i la responsabilitat' de les universitats. Duarte era secretari general de la Presidència quan el Parlament va fer el reconeixement de la UVic.
La professora de la UVic i membre de la Societat Verdaguer, Maica Bernal, ha destacat en la seva intervenció que l'homenatjat manté una actitud 'permanent' de civilitat universal que està a les 'antípodes d'un localisme resclosit'. Bernal considera Torrents 'el paradigma' de la resistència intel·lectual al 'servei de les idees' en l'àmbit cultural.
L'antic rector de la Universitat de Lleida i membre com Torrents de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Jaume Porta, ha assegurat que el sistema semipúblic de la Uvic ha acabat donant un model 'molt més flexible' que no pas el de la universitat pública, que pot ensopegar amb la voluntat de certs sectors de crear una 'reglamentació uniformitzadora'.
El director de la càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras, ha destacat de Torrents la seva implicació per defensar una societat 'moderna, justa, laica, dialogant, culta i lliure' en defensa d'un país que ha d'arribar 'a la plena sobirania nacional'.
Tot i que no estava anunciat, la filla de Ricard Torrents, Carlota Torrents, ha repassat el perfil com a editor del seu pare, indicant que l'edició va ser la seva autèntica passió i assegura que si el seu pare tingués una altre vida 'aixecaria abans una editorial que una universitat'.
Ricard Torrents va estudiar humanitats, filosofia, teologia i magisteri al seminari de Vic. Va ampliar els estudis en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i en ciències bíbliques a l'Institut Bíblic de Roma (1959-1963). Va estudiar literatura alemanya (1963-1967) a la Universitat de Tübingen (Alemanya). Posteriorment va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en filologia catalana (1977-1980). La seva activitat professional ha estat l'ensenyament i la gestió de centres d'educació superior, la traducció i l'edició. Ha publicat llibres, assaigs i articles sobre educació i la investigació i crítica literàries. És traductor de l'hebreu (Eclesiastès i Proverbis, de la Bíblia), del grec (IV Evangeli) i de l'alemany (Kafka, Hölderlin, Hesse, Schlegel).
Els mèrits de Torrents abasten la creació de l'Escola de Mestres d'Osona l'any 1977 amb seu al Col·legi Sant Miquel dels Sants, del qual n'era director; dels Estudis Universitaris de Vic l'any 1986, amb seu a l'actual campus de Miramarges i que culminaren finalment en l'actual Universitat de Vic, aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el maig de 1997 i de la qual en va ser el primer rector fins l'any 2002.
Entre els nombrosos reconeixements que ha rebut per la seva extensa trajectòria destaca la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 2007 i el Premi Crítica Serra d'Or els anys 1996 i 1997.
------
NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE VIC
L’Ajuntament de Vic lliura la medalla d’or de la ciutat a Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic
Durant l’acte, es va posar de manifest la importància de la seva figura en la creació d’un dels elements més importants i vertebradors de la ciutat de Vic, la universitat
Les diverses intervencions varen oferir una visió completa de Ricard Torrents, com a impulsor de la universitat, com a intel•lectual i com a editor des de la coneixença professional i personal per part dels ponents
L’Ajuntament de Vic va lliurar la medalla d’or de la ciutat a Ricard Torrents, en un acte solemne a la Sala de la Columna. Durant els parlaments, es va destacar la figura de Torrents com un intel•lectual amb una llarga trajectòria literària i docent i amb un evident sentiment de país, elements que van confluir en el que ara és un projecte de ciutat: la creació de la universitat de Vic, del qual en va ser el primer rector.
L’alcalde de Vic,Josep M. Vila d’Abadal, va presidir l’acte, que va tenir lloc el passat divendres, dia 20 de març. També hi varen participar el poeta, lingüista i president de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, el catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater i Mora de Pensament Contemporani a la UdG, Josep M. Terricabras, la professora de la Facultat d’Educació de la Uvic i membre de la Societat Verdaguer, Maica Bernal i el catedràtic d’edafologia a la UdL i exrector d’aquesta universitat, Jaume Porta.
El lingüista i president de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, va destacar en el seu parlament el vincle que uneix Ricard Torrents, figura cabdal del nostre país amb la història d’aquesta ciutat. “A l’alegria a la concessió d’una distinció merescuda i oportuna s’hi unia el goig de poder expressar el meu entusiasme pel que representa la Universitat de Vic en la vida cultural del nostre país”, va expressar. Duarte va parlar dels fets històrics que van fer de Vic “com a centre prestigiós per a l’adquisició de coneixements aprofundits sobre disciplines científiques, com a punt de partença per evocar la història sòlida dels qui varen posar els fonaments de la realitat esplèndida que avui és la Universitat de Vic”. Va definir Ricard Torrents com “un exponent emblemàtic de tot un seguit de persones que varen fer el gran gest de coratge de posar-se al capdavant de grans projectes durant la dècada dels setanta, amb la recuperació de Vic com a ciutat universitària”. Duarte va destacar “la intel•ligentíssima ambició i del compromís ferm de Ricard Torrents amb una clara concepció del nostre país i del paper trascendent que Vic podia i havia d’excercir-hi”i que feien d’ell “una persona que ja formava part de la història del nostre país”.
La professora de la Facultat d’Educació de la Uvic i membre de la Societat Verdaguer, Maica Bernal, va destacar la trajectòria de Ricard Torrents des del punt de vista de la seva extensa obra i de l’amistat que els uneix. La trajectòria de Torrents des dels seus escrits, encabeix “ iniciatives culturals, editorials, pedagògiques, literàries i una acció sempre abocada al territori”. Bernal va explicar que Ricard Torrents “s’ha dedicat anys a irradiar, formant regions de cultura, com a mestre i com a verdaguerista, traductor i assagista, periodista i editor. Tot, amb l’objectiu de situar una cultura en el gruix del mapa del nord i guiar un projecte col•lectiu”. Parafrasejant una biografia de Ricard Torrents escrita per Ramon Cotrina, Bernal va destacar que “la gestació d’una universitat –una tasca de generacions- es va fer amb 25 anys, tot repassant-ne els antecedents i les estructures que la van precedir”. Segons Bernal, la vida de Torrents ha tingut una dimensió pública que “no ha ofegat la seva dimensió literària” i el va definir com “el millor verdaguerista del país”.
El catedràtic d’edafologia a la UdL i exrector d’aquesta universitat, Jaume Porta, va glossar el seu encomi des de la coneixença personal i professional, tot destacant de Ricard Torrents “la visió àmplia de Catalunya, amb un catalanisme militant i la seva inquietud intel•lectual”, conceptes fruit dels seus viatges i del coneixement d’altres realitats, amb nous models d’universitats com la de Humboldt, a Berlín, en la qual “Ricard Torrents pensa quan reflexiona sobre la universitat catalana que voldria, enfocada a l’ensenyança i bolcada al servei del país”. Porta va destacar també la capacitat de lideratge de Ricard Torrents com a “imprescindible per aglutinar esforços al voltant d’aquest projecte” i va cloure amb la idea que “Ricard Torrents i uns quants més, han fet el cim a Vic, han posat una primera pedra i uns quants carreus més de la Universitat de Vic”, i també va expressar que “Vic, com altres ciutats catalanes, no seria el que és sense universitat”.
El catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater i Mora de Pensament Contemporani a la UdG, Josep M. Terricabras, va destacar que Ricard Torrents “és un intel•lectual atípic”, en el sentit que ho és “en el millor sentit de la paraula”, que “ha realitzat una gran feinada al servei de la cultura i de la ciència catalanes”, gràcies a la seva obra, la seva docència, l’ensenyament secundari i universitari “culminat en la direcció i consolidació de la Universitat de Vic, que sense ell no hauria existit”. Terricabras va definir Ricard Torrents com una persona amb una gran capacitat intel•lectual, tot basant-se en la seva obra “conreant la llengua catalana a molt alt nivell” i les seves traduccions, fent èmfasi en el domini del llenguatge propi i d’altres , que en paraules de Goethe, “comporta el domini del pensament”.
Carlota Torrents, editora i filla de Ricard Torrents, va fer un emotiu repàs de la trajectòria de Torrents des del punt de vista editorial, tot lligant-ho amb la seva relació personal com a pare i filla, i destacant de Ricard Torrents “la gran passió pels llibres” i les seves incacabables idees com a editor. Carlota Torrents va expressar que “si tinguessis una altra vida per viure, aixecaries abans una editorial que una universitat” en el sentir de destacar el seu paper d’editor.
Per la seva banda, Ricard Torrents, va expressar la seva emoció i va agrair aquest homenatge “als actors i promotors d’aquest acte, els ponents que han participat a l’acte, els membres del consistorir presidit per l’alcalde de Vic, que varen aprovar el lliurament d’aquesta medalla amb el valor afegit de la unanimitat”. Torrents va agrair la tasca dels membres actuals i de les persones que varen formar part del projecte de la Universitat de Vic i va destacar que “va néixer en una terra abonada”, pel suport institucional i l’entusiasme des de la societat civil que va rebre. Així doncs, va expressar que “és la ciutat que ha de rebre una medalla perquè va saber assumir el projecte universitari i ha reeixit a impulsar-lo”.
Com a cloenda de l’acte, l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va destacar que “tenir una universitat a Vic és un projecte terriblement valent, un objectiu difícil”. L’alcalde de Vic va explicar que “aquest projectes s’aconsegueixen gràcies a persones idealistes que estimen el seu país, amb imaginació i perseverança”, “Una ciutat universitària no és qualsevol cosa, és tenir una ciutat universal”, va expressar Vila d’Abadal, tot afegint que “en l’era del coneixement, és una eina primordial per donar servei a la societat”. Com a eina vertebradora del territori, Vila d’Abadal va explicar que “es necessita un repartiment més territorial, eines que permetin que Catalunya sigui plena, amb ciutats en xarxa que expliquin Catalunya des d’un altre punt de vista, a partir de la nostra universitat”. Tot fent referència al Pla de Bolonya, l’alcalde de Vic va explicar que suposa “un pas definitiu per ser una universitat reconeguda a nivell europeu”. Vila d’Abadal va definir la universitat com a motor econòmic i científic en l’època de crisi actual, gràcies també al Parc Tecnològic “que complementarà aquest projecte universitaris”. L’alcalde de Vic va explicar que“estudiar a Vic és estudiar a Catalunya, un projecte de la Catalunya interior, amb personalitat pròpia”. Per acabar, va agrair a Ricard Torrents la seva tasca, tot afirmant que “seguirem realitzant aquest projecte”.
Finalment, l’actriu Dolors Rusiñol, va realitzar una breu lectura de textos triats per Ricard Torrents.