![]() |
"Vic, de l'opulència a la crisi" |
Miquel Macià |
1a edició: desembre de 2008 - 368 pàg. |
Disseny de la coberta: Xavier Cucurella |
C/ Guinardó, 25 . 08530 La Garriga (Vallès Oriental) |
ISBN: 13:978-84936897-4-2 |
>> Anar al Fòrum del llibre a Osona.com |
"Josep Terradellas, de pagès, a multimilionari. A base de fabricar pizzes, protagonitza un dels ascensos més fulgurants de l'empresariat osonenc del tombant de segle " |
De pagès a multimilionari, Josep Terradellas i Arcarons protagonitza un dels ascensos més fulgurants de l’empresariat osonenc del tombant de segle. A base de fabricar fuets i pizzes italianes ha escalat fins als primers llocs del rànquing alimentari de l’Estat espanyol. En menys de trenta anys, ha fet el salt de pagès de Gurb amb un petit obrador de carretera, fins a disposar d’un impressionant complex industrial edificat a tocar de la seva masia de tota la vida, on encara resideix. (Pàg. 98) |
"...mai no havia vist tant diner negre |
"Jo penso que el nivell empresarial de la comarca d’Osona avança bé. Aquelles empreses d’abans en què l’amo, posava una ratlla a la taula i deia “això és casa meva i d’aquí no passareu” no són gaire abundants. Ja no hi ha el despotisme d’abans. Tenim una segona generació de bons professionals que estan superant el clàssic “amo” empresari que ho feia tot, bé que encara en queda algun. Cada vegada hi ha més empreses amb el seu cap de recursos humans, que ha estudiat, que sap que el comitè es una bona eina de gestió de l’empresa, que té clar que s’ha de motivar la gent; que el fill d’aquell amo ha estudiat Empresarials, i per tant la gestió ha variat en positiu. En l’àmbit que no hem avançat és en l’ús del diner negre, sembla l’Oest americà, en general hi ha molt sobre negre, se’n fa un excés, del diner negre no ens n’hem sortit. No sé si em renyaran per dir això: algun gerent vingut de fora m’ha confessat que mai no havia vist tan diner negre com el que volta per aquesta comarca". d’Osona (Entrevista a Cesc Poch, secretari general d'UGT d'Osona. Pàg. 164) |
![]() ...fins a quin punt Anglada es va aprofitar de Jacint Codina per guanyar vots...? |
Connectava Jacint Codina –catòlic i practicant convençut- amb la faramalla ideològica d’Anglada pel costat de “defensar el que és nostru”? Les nostres tradicions i la santa religió? El Nen Jesús i la processó de Corpus renascuda? Si en el primer Jacint Codina pesava més la responsabilitat social d’estar al costat del desvalgut, podríem pensar que en la seva fase final a l’alcaldia li havia entrat la por a l’amenaça de les religions “estranyes”? Confessarem que aquesta és una sospita que ens hauria agradat plantejar a Codina, però el seu tancament rotund a col·laborar amb aquest llibre ho va impedir. La sospita ens va assaltar aquell tarda de Corpus de 2005, no perquè passés res en concret, només per l’estampa d’ells dos, al mig de la comitiva, entrant a la plaça de la Catedral pel carrer de Santa Maria. Codina, trajo blau, camisa blanca i corbata rosa, posat sacerdotal i mirada absent... (Pàg. 218) |
Índex del llibre Capítol 1: Capítol 2: Capítol 3: Capítol 4: Capítol 5: Capítol 6: Capítol 7: Capítol 8: Capítol 9: Capítol 10: Capítol 11: Capítol 12: Capítol 13: Capítol 14: Capítol 15: Capítol 16: Capítol 17: Capítol 18: Capítol 19: Capítol 20: Capítol 21: |