Osona.com: Fòrum - Rodrigo, somni i realitat

Nom: Roser Iborra i Plans

El somniSurto. Surto! No em puc creure els meus peus, que caminen sense entrebancs..." S'ha acabat el malson", penso. Havia de ser així. Camino com si surés damunt d'un núvol, sense esforç. Arribo al metro de Trinitat Vella i hi pujo encara sense acabar de creure que tot s'ha acabat: l'angoixa, la presó, els interrogatoris inútils ...perquè no pots pas confessar allò que no has fet. La veritat s'obre camí. Ha de ser així. Veig relliscar el paisatge enllà del vidre, els colors de la tardor en llibertat en aquest país que havia cregut que m'acolliria...que finalment m'acull. Que estrany que la mare i la germana no hagin vingut. Potser no ho saben, encara, que estreno la llibertat recobrada, que tornarem a enfilar els dies interromputs. Que la mare no hi pateixi més, penso. Prou. Prou presó, dins i enfora, perquè enllà de la Trinitat també hi ha la presó de la família, que viu dia a dia la impotència i la ràbia...Surto. Surto! No em puc creure els meus peus. Arribo a plaça de Catalunya, vaig a trobar el tren que m'ha de dur a Montgat. Camino amb una lleugeresa estranya, suro i pujo i baixo escales com si volés, ingràvid i lliure. Veig relliscar el paisatge enllà del vidre, els colors de la tardor en llibertat, vermells i ocres contra el cel d'un blau que encega els ulls acostumats als horitzons grisos de la presó injusta, de la presó increïble...La realitatEs diu Rodrigo, té poc més de vint anys i no pot veure la lluna des de cap racó de la seva cel·la, i així ho escriu a la seva mare.El dia quatre de febrer de 2006 , Rodrigo havia estat detingut de matinada. També varen detenir Alex Cisternas Amestica i Juan Daniel Pinto, i encara són a la presó. Són de lluny. També pateixen el racisme institucional. Estarien encara a la presó, si no fossin sud-americans ?Tots tres eren al lloc equivocat en el moment equivocat: hi havia hagut una agressió a un policia, al carrer de Sant Pere més baix. Es va tirar una torratxa des de la casa, i el policia encara està en coma. Aquesta és la versió que va donar l'alcalde Clos. Els nois detinguts ni tan sols hi eren, van arribar més tard i eren al carrer. Però llavors l'alcalde i els mitjans de comunicació van canviar la versió: el policia hauria estat agredit per una pedra, tirada des del carrer.S´han fet rodes de premsa per exposar les irregularitats del procés i les anomalies de la intervenció policial. Els metges (catedràtics de Medicina legal, de les seves Universitats de Catalunya, especialistes en la matèria) que han provat la innocència dels nois amb els seus informes pericials, ni tan sols han estat tinguts en compte per la jutgessa. Les valuoses proves que poguessin existir, al carrer, foren eliminades immediatament per ordre de la Guàrdia Urbana: varen fer entrar el personal de la neteja municipal abans d´arribar la Policia Científica, de manera que qualsevol resta de la torratxa amb plantes o altres vestigis varen desaparèixer.I ara, més de mig any més tard i després d'una vaga de fam d'un mes, que també va fer la mare de l'Àlex, la Mariana, continuen a la presó. Rodrigo encara no ha vist la lluna.El somniJa arribo a casa, ja gairebé hi sóc. És un mica irreal, però només són cinc minuts, penso... Camino com si surés damunt d'un núvol, sense esforç. Ja veig la casa, acollidora com un refugi, com un úter matern...però llavors, de sobte, se'm desdibuixa, es fon en una boira estranya. "Mare!", crido, articulo la paraula, però la meva boca no emet cap so. Em frego els ulls, en va: la casa no es veu. Potser m'he equivocat de camí, potser m'he perdut...L'angoixa em fa un nus estret al pit, em trava les cames, camino però no avanço, les cames se'm traven, com si fossin de fusta.I llavors, com si un tramoia baixés el teló d'un decorat sinistre, la façana de la presó de la Trinitat emergeix entre la boira: freda, sòlida, amenaçadora, tal com la vaig veure el primer dia. I una mà m'hi empeny, unes veus m'hi porten, camino amb cames que no són meves: entro. Més informació a:
http://desdosona.livejournal.com

Re: Rodrigo, somni i realitat	23/10/2006 - 12:21:21

Nom: Escèptic

I el policia que encara està en coma, què? Algú de vosaltres l'ha anat a veure, o ha parlat amb la seva família? No, és clar. Aquí el despatxeu amb una línia, de tota aquesta llarga i pesada parrafada. És clar, ell no és persona...

Re: Rodrigo, somni i realitat	24/10/2006 - 00:14:33

Nom: habeas corpus

L´altre dia vaig veure una pintada que deia: "ABANS ERA UNA PERSONA... ARA ÉS UN POLICIA."

Re: Rodrigo, somni i realitat	24/10/2006 - 13:32:20

Nom: Escèptic

Això és molt vell. I com tothom sap, les pintades sempre tenen raó, oi? I no sóc policia, però ja estic fart de simplificacions fàcils o argumentacions primàries, vinguin del costat que vinguin. Els bons i dolents no sempre són tan fàcils de separar...

Re: Rodrigo, somni i realitat	26/10/2006 - 09:48:44

Nom: Sense nom

Per si no ho sabeu. No era policia, era guardia urbà de barri, de proximitat com li agraden dir als politics, No era dels anti-avalots, UPA'S pels entessos.Un funcionari d'aquests que quan baixeu a Barcelona li demaneu on cau l'adreça que busqueu.Tan jove com alguns de vosaltres.Tan d'esquerra com alguns de vosaltres.Tan català com alguns de vosaltres.Estava alla perquè li havien manat tallar el trànsit de persones i vehicles en aquell carreró tant estret, quan es va trobar en mig d'una batalla campal. Va salvar la vida gràcies a un company, més gran que un os, que va cobrir-lo amb el seu cos. Ara és mort clinicament.

Re: Rodrigo, somni i realitat	27/10/2006 - 17:37:30

Nom: Escèptic

Jo desconeixia tots aquests detalls, però em refermen en el meu primer missatge. Encara em sap més greu per aquest pobre noi. L'altre ha sortit de la presó, aquest no se sap si sortirà del coma...

Re: Rodrigo, somni i realitat	28/10/2006 - 15:23:25

Nom: pluja

Ningú no ha sortit de la presó. Aquests tres nois fa gairebé un any que hi són, SENSE JUDICI. I a ells també els sap greu, que algú estigui en coma. Però, han de pagar pel que NO han fet? Que ho pagaríeu, vosaltres? Ho trobeu just, que algú sigui a la presó sense judici?