Osona.com: Fòrum - QUARANTA-CINC EUROS, CINQUANTA MIL NENS

Nom: Roser Iborra i Plans

QUARANTA-CINC EUROS, CINQUANTA MIL NENSSegons l'impresentable Salvador Sostres, columnista diari i impenitent a l'Avui, aquest és el preu moderat d'un menú a Caelis de Romain Fornell, a la sala noble de l'hotel Ritz ("El restaurant de capçalera", diari Avui, 24 de setembre de 2006).Diu això, i es queda tan ample. Sovint, els seus articles no són sinó propaganda no gens encoberta d'una tirallonga de restaurants. Però això no és res, comparat amb els articles ofensius que sovint dedica a les dones, als presos polítics, als palestins, als nens...i als pobres. I és que ser pobre, diu, no és una qüestió de mala sort: si ets pobre, és perquè ets imbècil."A la nit els preus pugen, però sense exagerar. Els escamarlans cuits i refredats. L'esturió al xampany amb caviar", conclou l'home-anunci. I, mentrestant, Iñaki de Juana Chaos fa més de quaranta dies que està en vaga de fam. I el Zigor, de Terrassa, més d'una setmana. El procés de pau encallat. La cadena perpètua imposada als presos d'ETA, vulnerant totes les lleis. Però això no surt, als diaris.Com que els de l'Avui no només l'aguanten, aquest tipus, sinó que li segueixen oferint (i pagant, suposo) un espai diari; i com que els convergents, sobretot en Mas, es deixen elogiar sense vergonya per aquest individu...ergo, en Mas i l'Avui són de la mateixa opinió, suposo.Amb quaranta-cinc euros, si no vas de restaurant, pots menjar tota la setmana, i és un privilegi. Però els nostres avis i àvies condemnades a pensions de misèria...si has de viure amb tres-cents euros al mes...pagar despeses...potser quaranta-cinc euros és tot el que et queda per a alimentar-te durant el mes.I si parlem de països on un treballador demana al seu capatàs que, sisplau, li avanci un euro del sou, perquè no arriba a fi de mes (Marroc, literalment verídic); països on quaranta-cinc euros són un sou impensable...on la gana i la set són gana i set i malaltia i mort...doncs, afirmacions com la d'en Sostres són, o haurien de ser, perseguides per la justícia. Perquè són una indecència.La riquesa econòmica dels uns només és possible robant els altres. I això no s'entén, no es vol entendre. Ens han convençut que som el que comprem, i comprem més, i devem més, i som més i més infeliços, (no ens casem ni "pel civil" ni per l'església: ens casa la hipoteca). I ja ni ens recordem de mirar enlaire i veure els núvols; ja ni veiem els arbres, el devessall inútil de colors de la tardor, la claror de cada dia que ens era reservada des del passat d'una estrella; ja ni veiem qui ens passa pel costat, i els homes i dones són gent, només, amorfa, anònima. Tot això ha de canviar. Tot això està canviant, de fet, i conec okupes amb unes ganes de viure i un sentit de la justícia envejables: però són vistos com a sospitosos, lladres, perillosos. Diaris com l'Avui hi col.laboren, en aquesta visió.Tot plegat no pot quedar impune. Tard o d'hora, la riquesa desmesurada ha de ser un delicte: que ja ho és, i s'haurà de pagar la insensatesa i l'egoisme i la monstruositat de menjar el pa dels altres, menús "moderats" de quaranta-cinc euros; de beure i malgastar l'aigua escassa, de respirar l'aire més net i dormir al matalàs més tou...mentre cinquanta mil nens moren de fam al dia, i l'aigua dels uns és contaminada pels residus dels altres... No anem bé. No pot acabar bé.I, sí, sí, hem vist la xifra, sabem la xifra, però passem full i oblidem: cinquanta mil nens. Però l'hem de gravar amb foc a la memòria, que sigui el noticiari de cada dia, l'afer urgent a l'agenda: cinquanta mil nens. Que sigui el pregó de la festa i el discurs de la Diada: cinquanta mil nens. Escrivim-ho als diaris, gravem-ho a les parets. Que no hi hagi novel.la que no ho recordi, que no hi hagi poema si no és per dir-ho, ni pintura que no ho expliqui, una vegada més. Repetim-ho per ràdio, per carta: cinquanta mil. Quan fem la llista d'anar a comprar, quan la pengem a la nevera: cinquanta mil nens. Quan ens comencin a envair amb propagandes electorals ... atacs, rèpliques, insults, slògans que no diuen res, intercanviables, esquerra i dreta de qui no té altre nord que un menú de quaranta-cinc (o més! euros): El nostre vot és aquest, el nostre vot és nul, perquè si hi ha injustícia i fam i guerra les eleccions no serveixen per a res: cinquanta mil nens, i nenes, moren de fam. De gana i de set. De malalties que es poden curar, aquí. Cada dia.

Re: QUARANTA-CINC EUROS, CINQUANTA MIL NENS	26/09/2006 - 06:31:20

Nom: Silveri Garrell

Al Sostres ja l'he criticat bastantes vegades en el seu blog, però resulta que en el fons és un noi que a mi personalment em cau bé ja que els altres que solen carregar-se'l son majoritariament independentistes. També veig bé que ataqui als palestins i faci elogis a'n Artur Mas. El Sostres es un escriptor molt jove que escriu de manera compulsiva per omplir pagines sobretot i sense meditar religiosament les seves teories, i els seus articles els deuen pagar molt bé que d'això és tracta: el diner. En Salvador Sostres és un noi que fara una bona carrera d'escriptor, sap omplir pagines amb una rapidesa excepcional, diu bestieses surrealistes, és jove, i ha sabut explotar el filò de la crítica contra certs nacionalismes perifèrics que fan riure. Li queda una llarga carrera per endavant.