Osona.com: Fòrum - Vaga de fam a la presó d'Albacete

Nom: Artur

Benvolgut company ( i no es ironia ) ja esta bé que puguem parlar així. Bé primer de tot merci per la classe d'historia, hi han coses que ja sabia i altres no. És cert que Irlanda ha tingut uan historia diferent a la de el Pais Basc. Però tant ETA com IRA han lluitat per l'allibarament nacional dels eu poble, almenys això pretenen. Malgrat histories diferents. Per altre banda em és totalment cert que la FORMA de repressió exercida pels britanics és diferent a la espanyola. Irlanda és una illa, i per tant la ocupació és més salvatje, les diferencies més grans. però per altre banda recorda que Irlandesos i Anglesos venen d'una mateixa branca ( tots són d'origen celta igual que galesos i escosesos i cornuallesos... ) i si certament el poble irlandes ha estat més oprimit. Tancs als carrers matances d'irlandesos , enviament de colons, a més porotestants armats. però fixet les bases del conflicte són les mateixes: la negació coma poble i la resposta armada de la població. I nose perquè alguns catalans sovint ( m'incloc ) perquè a vagades tb hi faig... el fet de alabar més a l'IRA que ETA... IRA tb ha fet moltes barbaritats tot i que trobo legitima la seva lluita més que la de ETA. Però en tant en quant al pais bASc hi ha gent ACTUALMENT que vol la independencia i es nega el dret a decidir.. i es manté la ocupació ETA és legitima. ( tot i que no comparteixo metodes però si discurs) i no se perquè vas tant a l'historia.... l'interessant és el que pasa actualment que hi ha un conflicte. Ara a irlanda del nord hi ha més protestants que catolics. per això no poden tenir dret a ser lliures¿? perque molts bascos hagin estat a favor d'espanya ara no poden ser lliures? a més a irlanda la majoria ´ha estat pro irlandesa perque no shi ha fet una burgesia... al pais basc ja sabem que els independentistes son forçes d'esquerra com BATASUNA i ja sabem que la burgesia està a favor de poder establert.. el que pasa que el capital britanic a oprimit als treballadors irlandesos per això molts no veien amic l'estat britanic. i a catalunya igual. per cert. l'ocupació militar al pais basc existeix. ( estab a les casernes) i per altre banda molts bascos han estat assasinats i torturats per vulguer la independenmcia del seu pais. HI HA Solidaritat entre bascos i irlandesos, entr el sin fein i batasuna. l'arrel del conflicte és la mateixa, tot i ser de diferents intensitats. si no anem a l'arrel no anirem en lloc. B

Re: Vaga de fam a la presó d'Albacete	23/09/2006 - 15:23:43

Nom: Roger Blume

Jo també no dic irònicament benvolgut company, sempre que s'hem contesti des del respecte com has fet tu i es mantingui un debat sense caure en descalificacions barates i insults, és un plaer de debatre i de que hem responguin de formes inteligents,encara que contraries a les meves.Una petita puntualització els anglesos no son celtes, venen dels Normands que eren francesos, si et fixes bé en els jocs celtes que tenen lloc hem sembla que cada 4 anys nomès en formen part, Lleó, Astùries, Galícia, Bretanya, Escocia i Irlanda i 2 o 3 més a més a les nacions celtes mai s'inclou Anglaterra per ser normanda i enemiga dels celtes, que sempre ha combatut mira sinó a escòcia com eren tractats els catòlics (descendents dels celtes) i la gran rivalitat entre aquests i els protestants, però Anglaterra no és terra celta, i compara una noia de Londres amb una colleen de Cork ja veuras que son totalment diferents.I creume si a Irlanda del Nord tinguessin la meïtat de competències i poder que al País Vasc l'IRA faria 30 anys que no hi seria.És més la poblacio protestant va agafar les armes i feïa terribles atacs contra els catòlics a més de humil·liarlos (encara subsisteixen aquests grups paramilitars pro-britànics) amb la merda de manifestacions orangistes i prohibint-los el pas als sectors protestants de les ciutats, cosa que al País Vasc les víctimes mai no han fet, com a molt a Madrid l'ultradreta s'ha carregat a un parell d'Etarres però la població atacada per ETA mai a creat grups d'autodefensa com els escuadrons protestants, que els maleïts britànics no obliguen a desermar-se en canvi al IRA si...Etc, i oi tant que hi havia burgesos pactistes a Irlanda al segle XIX van acceptar ser lliures a canvi de cedir el Comtat de l'Ulster als malvats invasors i des del parlament de Dublín s'en han desentès totalment abandonant als seus propis germans Nordirlandesos a la seva sortCom veus actualment si hi han moltes diferències entre els dos llocs, i no entenc per quins sets sous els Irlandesos alïats sempre d'Espanya i la fé catòlica (durant totes les guerres han hagut voluntàris Irlandesos per defensar la fé a Espanya, inclús a la guerra civil crec que sobre 1500 o 3000 irlandesos van abandonar les seves cases i voluntàriament van venir a fer costat als franquistes essent destinats a Extremadura, per evitar la crema d'Esglèsies i l'atac als clergues) recolzen als etarres anti-religiosos i comunistes, podría ser extrany però inclús comprensible el recolzament al PNV pero a ETA...Bé son dues situacions totalment diferents per una banda parlem d'una entitat amb milers d'anys d'història independent com es Irlanda i per l'altra d'un intent de estat independent creat per els romàntics nacionalistes al segle XIX, perquè si abans dels textos de Sabino Arana hem trobes alguna cosa que hem diguin que el País Vasc va ser independent...

Re: Vaga de fam a la presó d'Albacete	26/09/2006 - 18:58:45

Nom: Artur

Bé company, Bé no dic pas que els Regne unit tingui origens celtes, però si que els celtes i van estar en el seu moment d'expansió. Bé dit això, dir-te que per ami una variable important és el fet de que Irlanda és una illa. En canvi el pais Basc no, crec jo, ( potser no) que si El pais Basc fos una illa .. tindria molta més força. I per altre banda, encara no mas contestat una cosa, té dret la gent del pais Basc de decidir sobre el seu futur? amb pau i en llibertat? i dir-te que tots els nacionalismes són caracterisitcs del s.XIX, a Irlanda i arreu. Certament el sentiment irlandes a sigut sempre fort. Però al Pais Basc també, primer amb conotaciosn racistes i xenofoboes, però ja es parlava d'una patria basca. I crec que també t'oblides una cosa, el fet diferncial en si, aquest vulguem o no existeix, i aquest es constituent del fet de nació. és a dir la llengia, l'historia, la cultura, i sobretot el vulguer ser, és clau perque per exemple el Pais Basc es consideri pais ( fins i tot el nom ho diu) llavors crec jo, que tenen dret a decidir en llibertat i igualtat, igual que el poble irlandes. O es que només els pobles que han patit durament, com el palesti o l'irlandes, tenen dret a l'autodeterminació?Per altre banda això que dius de les competencies, segons el meu punt de vista el amteix estat de les autonomies són una manera de lligar a espanya els pobles. Els britanics amb la seva superbia van utilitzar al força. I una altre cosa, al pais Basc insisteixo té presencia militar espanyola. una altre cosa: l'objectiu de l'IRA és la reunificació d'irlanda, ja els poden donar competencies , tontos no són. I al meu entendre la lluita armada es para per el reconeixament de l'autodeterminació d'irlanda del nord. ( sabent que són minoria els irlandesos) però sabem que hi havia la branca dura que volia continuar la lluita armada fins ,la reunifiació total. p.d: pel que fa a les simapties dels irlandesos, alemnys actualment , en tenen molt més per catalans i bascos que per espanyols, pel sol fet de relacionar opressor britanic amb l'espabyol i el poble oprimit irlandes: amb el català i el basc, només cal veure els murals arreu d'irlanda del nord.

Re: Vaga de fam a la presó d'Albacete	27/09/2006 - 08:24:20

Nom: Roger Blume

Bé, seguint amb el tema, com bé sabràs, la cultura basca també la comparteixen en molts punts de Navarra i Cantabria, i algunes a tot el nord d'Espanya com son el seu frontón, a part la gran cultura diferent basca i la sidra, s'ha potenciat moltísim per part dels nacionalistes per fer-ne un fet diferencial i aprofitable per els seus interessos, perquè abans de l'arribada d'ells no constituia cap fet diferencial, i en quan a la llengua ja t'ho vaig dir se l'han inventat tota aquest segle i si vas al País Basc ja hem diràs quants parlen en euskara (l'euskara autèntic te 7 o 8 dialectes molt diferents entre ells i nomès parlats a algunes remotes valls)..i la història, ja te la dic jo abans del XIX era sempre recolzar al estat i tot era Regne de Navarra res de País Basc, l'entitat històrica es Navarra no ells i al XIX va ser zona Carlista com Navarra i el Nord de Catalunya i ja saps que vol dir això no? Déu,furs i patria, i un rei absolutista a Madrid, lluïtant en contra de la democràcia i llibertat, duran la guerra civil si que el PNV va lluitar contra Franco a diferència dels nacionalistes de dretes catalans, però ràpidament es van rendir sense prestar gaire batalla a les tropes de requetès de Navarra, ja veus tu quina gran lluita honrosa, i en quan que l'exèrcit espanyol estigui allà et recordo que també hi han bascos al exèrcit, i a irlanda no hi han irlandesos al britànic, així que no se fins a quin punt es pot dir que sigui una força foranea d'ocupació...Últim apunt en tot cas històricament el dret de decidir seria dels navarresos per ser l'entitat històrica i en segon terme als bascos, ara suposo que ja entens que els abertzales estiguin tan obsesionats amb Navarra perquè és l'entitat històrica sense la qual la realitat basca no té cap sentit, i jo tinc familia allà bastanta i no saps quina por tenen per pensar diferent i el difícil que és oposarse a les idees dels independenstistes...Altra cosa es si coneixes la vida de Sabino Arana l'inventor del nacionalisme basc, coneixeràs el seu final on es va arrepentir de tot el creat i va reconèixer que no tenia sentit...Jo entenc que és demani més autoregulació perquè històricament si que era així amb els furs que tenien, al igual que Catalunya, Lleó (incloent els territoris de Galicia i Asturies),Aragó i València, però tots sabem la merda de centralisme que ens van portar de França els maleïts Borbons i que tan mal a fet a Espanya, ja que van imposar a Castella i menysprear a les demès regions històriques que es sentien totes espanyoles, amb les seves diferències, i els borbobs van intentar destruir les diferències en ves de mantenir la tradició, aquesta es la font de tots els problemes, la conversió i apropiació del terme Espanya per part de Castella, i no seguir l'històrica concepció d'Espanya com un ent plural amb diferents territoris regulats molt autonomament.

Re: Vaga de fam a la presó d'Albacete	09/10/2006 - 14:49:58

Nom: Ferran Puig i Capdevila

Qui era en Manel Viusà?Nascut l'any 1918 a Barcelona, fill d´un descarregador del moll del port. Va cursar estudis primaris a les escoles de la Generalitat, als 14 anys va començar a treballar en una empresa de decoració de vidre, que durant la revolució de 1936 esdevingué un model d´empresa col.lectivitzada. En aquests anys de joventut va compaginar l´activitat laboral amb la seva formació artística a Belles Arts. Als 18 anys es va fer voluntari a la guerra i en el marc de la seva activitat al Servei de Transmissió compleix missions d´alta perillositat.El 1940 es va casar amb l´escultora i pintora Gertrudis Galí i va ingressar al Front Nacional de Catalunya (FNC) recentment constituït. Instal.lats a Terrassa, on iniciaren una intensa activitat artística i política, la seva casa es va convertir en un centre de resistència artístico-política. D´aquesta època daten les seves activitats d´ajuda a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. La greu caiguda del FNC el 1948 va obligar el matrimoni Viusà i les seves tres filles petites a passar la frontera clandestinament i exiliar-se a Catalunya-Nord on va néixer un quart fill. Allà van seguir treballant en tasques de resistencia político-cultural (edició de "Per Catalunya Lliure" òrgan del FNC). La pintura de Manel Viusà es va caracteritzar per la tendresa i la candor de la figura humana, especialment femenina, i també per la representació de flors i animals (galls, cavalls, ocells, gossos abundants en la seva obra). La crítica ha valorat de manera especial el tractament delicat i sensual del nú femení, un dels principals elements del seu estil inconfusible. Una de les seves principals obres va ser la pintura dels frescos de l'esglèsia de Santa Maria de Terrassa, acabats el 1948 i, malauradament, desapareguts posteriorment a causa d'un incendi.El 1956 la família Viusà s´instal.la a París des d´on ajuden política, econòmica, moral i professionalment a molts catalans, així Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor els hi deuen els seus primers recitals a París. Els anys seixanta Viusà empren l´edició de la revista "Som" que publica un número monogràfic dedicat al president Companys i un altre dedicat a Macià. El 4 de març de 1979 Viusà va ser detingut per la policia francesa a requeriment de l´espanyola que l'acusava de pertànyer a l' "Exercit Popular Català" i demanava la seva extradició; la manca de proves aportades per la justícia espanyola i la mobilització popular van aconseguir la seva llibertat.En la seva vessant de gravador, cal remarcar l'ús del carborúndum que ilustra els Exemples, trets del llibre de les bèsties de Ramon Llull, editada a París el 1978. Va ser docent a París i a la universitat de Caracas, intervenint també en la fundació i la direcció del Centre de Gravat d'Encamp. Va exposar la seva obra a Barcelona entre 1941 i 1993, a Andorra el 1977, París, Perpinyà, Vichy, Londres, Nova York, Washington, Zuric, Schaffhausen, Caracas i Miami.Viusà, pintor, gravador i historiador de l'art va morir el dia 11 de febrer de 1988 a l'edat de 80 anys. Qui es en Manel Viusà?En Manel Viusà es un casal independentista que porta el nom d'aquest patriota, situat al carrer Sant Antoni Mª Claret, nº5 de Vic, representa just al contrari de tots els valors que havia representat.Viusà, persona unitària, estudiós, ordenat, enemic dels extrems i amb la unitat i la feina pel país com a tasca, dista molts d'aquests joves que cada quant volen omplen aquell local.Els seus integrants, cridaners, vestits tots iguals com si fossin una secta, als quals no agrada parlar, ni discutir, ja que a sobre es creuen amb la seva única veritat, i amb la característica de poder criticar tot el que es fa per altres bandes per tal d'engruixir l'independentisme català, fan la gran tasca d'autodestruir. Ho voleu més clar? Si en Manel Viusà veies el reguitzell de joves sectaris fins i tot amb la manera de vestir, i amb el seu grau d'implicació en el linxament de qualsevol idea que no coincidís amb la seva, faria el toc d'alerta...Si veies aquests joves que amaguen el cap sota l'ala quant veuen algun espanyolista corrent per la comarca, però s'enfronten, com a mínim amb crits, empentes, i riure estúpids, amb d'altres membres del moviment independentista que no són del seu agrat... diria si teniu clar perquè lluiteu... Si us plau, no embruteu el nom dels patriotes que abans de vosaltres han fet feina per la Nació.El seu llegat era treballar, construir, i tenir clar qui era l'enemic... Esperem que n'aprengueu. En el nom dels que vam compartir amb ell, el seu temps, la seva lluita, la seva esperança. Atentament,F.P. VIC

Anar a la pàgina

1 2