TEMA: L'ONZE DE SETEMBRE I LA LLUNA
| L'ONZE DE SETEMBRE I LA LLUNA | 11/09/2006 - 15:53:11 | |
| Nom: Roser Iborra i Plans
L'ONZE DE SETEMBRE I LA LLUNAEs diu Rodrigo, té poc més de vint anys i no pot veure la lluna des de cap racó de la seva cel.la, i així ho escriu a la seva mare. Jo l'entenc, perquè ja fa anys (des que un meu germà em va fer adonar que calia mirar amunt, de tant en tant) també tinc la lluna de referència. Avui és onze de setembre i la lluna es fa petita, cada dia serà més petita. I demà sortirà més tard...Avui és onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya. I també a Xile és una data d'especial significació, ja que es commemora la resistència al cop d´estat del general Pinotxet l'11 de setembre de 1973. I el Rodrigo, que va néixer de mare xilena, des la presó de la Trinitat, no veurà la lluna, ni les manifestacions on la seva foto no serà exposada, ni la seva llibertat demanada, malgrat que el cas dels tres presos del "quatre de febrer" és ben conegut. És aquesta mena de coses, que em fan sentir incòmoda en algunes manifestacions d'avui: el partidisme i el fet que la gent d'altres cultures, en general, no hi és present, no els ho hem sabut explicar, no hem volgut o sabut reclamar els seus drets des de l'estelada.El dia quatre de febrer de 2006 , Rodrigo havia estat detingut de matinada. També varen detenir Alex Cisternas Amestica i Juan Daniel Pinto, i encara són a la presó. Són de lluny. També pateixen el racisme institucional. Estarien encara a la presó, si no fossin sudamericans ?Tots tres eren al lloc equivocat en el momernt equivocat: hi havia hagut una agressió a un policia, al carrer Sant Pere més baix. Es va tirar una torratxa des de la casa, i el policia encara està en coma. Aquesta és la versió que va donar l'alcalde Clos. Els nois detinguts ni tan sols hi eren, van arribar més tard i eren al carrer. Però llavors l'alcalde i els mitjans de comunicació van canviar la versió: el policia hauria estat agredit per una pedra, tirada des del carrer.S´han fet rodes de premsa per exposar les irregularitats del procés i les anomalies de la intervenció policial. Els metges (catedràtics de Medicina legal, de les seves Universitats de Catalunya, especialistes en la matèria) que han provat la innocència dels nois amb els seus informes pericials, ni tan sols han estat tinguts en compte per la jutgessa. Les valuoses proves que poguessin existir, al carrer, foren eliminades immediatament per ordre de la Guàrdia Urbana: varen fer entrar el personal de la neteja municipal abans d´arribar la Policia Científica, de manera que qualsevol resta de la torratxa amb plantes o altres vestigis varen desparèixer.I ara, més de mig any més tard i després d'una vaga de fam d'un mes, que també va fer la mare de l'Àlex, la Mariana, continuen a la presó. El Rodrigo encara no ha vist la lluna.I a les manifestacions d'avui, com que no se'ls considera presos polítics, com que no se'ls considera prou catalans, segurament tampoc no hi haurà pancartes demanant la seva llibertat.Nosaltres la demanem des d'aquí, almenys. I recordarem Rodrigo i els seus companys cada dia, cada lluna.Koordinadora d'Osona kontra la tortura i l'explotació laboralTorelló, 11 de setembre de 2006
| |
| Re: L'ONZE DE SETEMBRE I LA LLUNA | 11/09/2006 - 20:05:52 | |
| Nom: Francesc
Aquets dos companys han comés el pitjor delicte de tots, ESSER POBRES.Salut.
| |
| Re: L'ONZE DE SETEMBRE I LA LLUNA | 12/09/2006 - 12:20:12 | |
| Nom: Silveri Garrell
Si jo fos ara jove em canviaria per ells. Desitjaria molt més ser tancat a la garjola rodejat solament de llibres i ordinador, i sense poder veure el sol i la lluna, que no pas haver de treballar 12 hores diaries en el sector hosteler de temporada tal com he fet en la meva joventut, unes temporades a la Costa Brava sense fer un dia de festa en 6 mesos cada estiu, i durant 14 anys que vaig aguantar. I encara també podem fer unes comparances amb els joves que desesperadament cerquen la primera feina, almenys tancats a la garjola poden menjar i al mateix temps és converteixen en una herois. No tot és tan senzill a l'hora de treure la mesura dels "patiments" de qualsevol engarjolat, ja que a ben segur que molts quan miren endarrera de la seva vida més voldriem haver viscut d'una altre manera. Ademés la Justicia Humana no pot ser perfecta i hem de comptar sempre un tant per cent d'equivocacions, un tant per cent de gent engarjolada que és innocent i que els toca ser màrtirs per la causa de la Justicia. De totes maneres, la garjola no pot ser tortura en les nostres contrades: tenen biblioteques i bona taula. Obligar a viure d'ermitans no és torturar a ningú i ho veiem actualment amb la noieta Natascha Kampush que va sortir del forat més fresca que una rosa. Meditacions de bruixot ermità de moda, i no hi puc fer més.
| |
| Re: L'ONZE DE SETEMBRE I LA LLUNA | 13/09/2006 - 09:33:28 | |
| Nom: Elisenda
Estic cansada de sentir a la gent quan diu: Jo crec en la Justicia.Mirin senyors: JO NO HI CREC EN LA JUSTICIA i fets com aquests em produeixen molta ràbia i m'indignen. Us imagineu per un moment que fossiu innocents i haguessiu d'estar a la presó per culpa de la incompetència (mental, també)d'uns quants???? és que és molt fort...
| |
| Re: L'ONZE DE SETEMBRE I LA LLUNA | 13/09/2006 - 19:09:48 | |
| Nom: Solidaritat
"QUIEN ROBA LA LIBERTAD, ROBA LA VIDA" Bastante tranquila resultó la manifestación por la libertad de lxs presxs del 4F realizada el 12 de septiembre en la comuna de Providencia (Santiago)lxs asistentes a la convocatoria de la pagina www.portusderechos.tk. Amigxs, ex compañerxs de Colegio y solidarixs se comenzaron a reunir en la salida del metro pedro de valdivia a eso de las 13 hrs. para marchar hacia la embajada de España y para demostrar que lxs chikxs no están solxs, con gritos y aplausos lxs manifestantes, aproximadamente 25, se las ingeniaron para acaparar miradas de transeúntes e incomodar el monótono funcionamiento de la diplomática sede. Dos días antes, el 10 de septiembre, en una actividad cultural (que no pudo realizarse como estaba prevista por la amenaza de desalojo de la policía) se mostró el video/ensamble relacionado con el caso, para luego conversar con la madre de Alex uno de lxs detenidxs en Barcelona, ella nos platico de todas las irregularidades del proceso y las acciones de solidaridad desarrolladas durante estos siete meses de encierro.ABAJO LOS MUROS DE LAS PRISIONES!!!ALEX, RODRI Y JUAN A LA KALLE!!!más infowww.karcelona.revolt.org
| |
| Re: L'ONZE DE SETEMBRE I LA LLUNA | 09/10/2006 - 13:33:40 | |
| Nom: Ferran
Qui era en Manel Viusà?Nascut l'any 1918 a Barcelona, fill d´un descarregador del moll del port. Va cursar estudis primaris a les escoles de la Generalitat, als 14 anys va començar a treballar en una empresa de decoració de vidre, que durant la revolució de 1936 esdevingué un model d´empresa col.lectivitzada. En aquests anys de joventut va compaginar l´activitat laboral amb la seva formació artística a Belles Arts. Als 18 anys es va fer voluntari a la guerra i en el marc de la seva activitat al Servei de Transmissió compleix missions d´alta perillositat.El 1940 es va casar amb l´escultora i pintora Gertrudis Galí i va ingressar al Front Nacional de Catalunya (FNC) recentment constituït. Instal.lats a Terrassa, on iniciaren una intensa activitat artística i política, la seva casa es va convertir en un centre de resistència artístico-política. D´aquesta època daten les seves activitats d´ajuda a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. La greu caiguda del FNC el 1948 va obligar el matrimoni Viusà i les seves tres filles petites a passar la frontera clandestinament i exiliar-se a Catalunya-Nord on va néixer un quart fill. Allà van seguir treballant en tasques de resistencia político-cultural (edició de "Per Catalunya Lliure" òrgan del FNC). La pintura de Manel Viusà es va caracteritzar per la tendresa i la candor de la figura humana, especialment femenina, i també per la representació de flors i animals (galls, cavalls, ocells, gossos
abundants en la seva obra). La crítica ha valorat de manera especial el tractament delicat i sensual del nú femení, un dels principals elements del seu estil inconfusible. Una de les seves principals obres va ser la pintura dels frescos de l'esglèsia de Santa Maria de Terrassa, acabats el 1948 i, malauradament, desapareguts posteriorment a causa d'un incendi.El 1956 la família Viusà s´instal.la a París des d´on ajuden política, econòmica, moral i professionalment a molts catalans, així Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor els hi deuen els seus primers recitals a París. Els anys seixanta Viusà empren l´edició de la revista "Som" que publica un número monogràfic dedicat al president Companys i un altre dedicat a Macià. El 4 de març de 1979 Viusà va ser detingut per la policia francesa a requeriment de l´espanyola que l'acusava de pertànyer a l' "Exercit Popular Català" i demanava la seva extradició; la manca de proves aportades per la justícia espanyola i la mobilització popular van aconseguir la seva llibertat.En la seva vessant de gravador, cal remarcar l'ús del carborúndum que ilustra els Exemples, trets del llibre de les bèsties de Ramon Llull, editada a París el 1978. Va ser docent a París i a la universitat de Caracas, intervenint també en la fundació i la direcció del Centre de Gravat d'Encamp. Va exposar la seva obra a Barcelona entre 1941 i 1993, a Andorra el 1977, París, Perpinyà, Vichy, Londres, Nova York, Washington, Zuric, Schaffhausen, Caracas i Miami.Viusà, pintor, gravador i historiador de l'art va morir el dia 11 de febrer de 1988 a l'edat de 80 anys. Qui es en Manel Viusà?En Manel Viusà es un casal independentista que porta el nom d'aquest patriota, situat al carrer Sant Antoni Mª Claret, nº5 de Vic, representa just al contrari de tots els valors que havia representat.Viusà, persona unitària, estudiós, ordenat, enemic dels extrems i amb la unitat i la feina pel país com a tasca, dista molts d'aquests joves que cada quant volen omplen aquell local.Els seus integrants, cridaners, vestits tots iguals com si fossin una secta, als quals no agrada parlar, ni discutir, ja que a sobre es creuen amb la seva única veritat, i amb la característica de poder criticar tot el que es fa per altres bandes per tal d'engruixir l'independentisme català, fan la gran tasca d'autodestruir. Ho voleu més clar? Si en Manel Viusà veies el reguitzell de joves sectaris fins i tot amb la manera de vestir, i amb el seu grau d'implicació en el linxament de qualsevol idea que no coincidís amb la seva, faria el toc d'alerta...Si veies aquests joves que amaguen el cap sota l'ala quant veuen algun espanyolista corrent per la comarca, però s'enfronten, com a mínim amb crits, empentes, i riure estúpids, amb d'altres membres del moviment independentista que no són del seu agrat... diria si teniu clar perquè lluiteu... Si us plau, no embruteu el nom dels patriotes que abans de vosaltres han fet feina per la Nació.El seu llegat era treballar, construir, i tenir clar qui era l'enemic... Esperem que n'aprengueu. En el nom dels que vam compartir amb ell, el seu temps, la seva lluita, la seva esperança. Atentament,F.P. VIC
| |
| MANEL VIUSÀ | 09/10/2006 - 14:50:32 | |
| Nom: Ferran Puig i Capdevila
Qui era en Manel Viusà?Nascut l'any 1918 a Barcelona, fill d´un descarregador del moll del port. Va cursar estudis primaris a les escoles de la Generalitat, als 14 anys va començar a treballar en una empresa de decoració de vidre, que durant la revolució de 1936 esdevingué un model d´empresa col.lectivitzada. En aquests anys de joventut va compaginar l´activitat laboral amb la seva formació artística a Belles Arts. Als 18 anys es va fer voluntari a la guerra i en el marc de la seva activitat al Servei de Transmissió compleix missions d´alta perillositat.El 1940 es va casar amb l´escultora i pintora Gertrudis Galí i va ingressar al Front Nacional de Catalunya (FNC) recentment constituït. Instal.lats a Terrassa, on iniciaren una intensa activitat artística i política, la seva casa es va convertir en un centre de resistència artístico-política. D´aquesta època daten les seves activitats d´ajuda a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. La greu caiguda del FNC el 1948 va obligar el matrimoni Viusà i les seves tres filles petites a passar la frontera clandestinament i exiliar-se a Catalunya-Nord on va néixer un quart fill. Allà van seguir treballant en tasques de resistencia político-cultural (edició de "Per Catalunya Lliure" òrgan del FNC). La pintura de Manel Viusà es va caracteritzar per la tendresa i la candor de la figura humana, especialment femenina, i també per la representació de flors i animals (galls, cavalls, ocells, gossos
abundants en la seva obra). La crítica ha valorat de manera especial el tractament delicat i sensual del nú femení, un dels principals elements del seu estil inconfusible. Una de les seves principals obres va ser la pintura dels frescos de l'esglèsia de Santa Maria de Terrassa, acabats el 1948 i, malauradament, desapareguts posteriorment a causa d'un incendi.El 1956 la família Viusà s´instal.la a París des d´on ajuden política, econòmica, moral i professionalment a molts catalans, així Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor els hi deuen els seus primers recitals a París. Els anys seixanta Viusà empren l´edició de la revista "Som" que publica un número monogràfic dedicat al president Companys i un altre dedicat a Macià. El 4 de març de 1979 Viusà va ser detingut per la policia francesa a requeriment de l´espanyola que l'acusava de pertànyer a l' "Exercit Popular Català" i demanava la seva extradició; la manca de proves aportades per la justícia espanyola i la mobilització popular van aconseguir la seva llibertat.En la seva vessant de gravador, cal remarcar l'ús del carborúndum que ilustra els Exemples, trets del llibre de les bèsties de Ramon Llull, editada a París el 1978. Va ser docent a París i a la universitat de Caracas, intervenint també en la fundació i la direcció del Centre de Gravat d'Encamp. Va exposar la seva obra a Barcelona entre 1941 i 1993, a Andorra el 1977, París, Perpinyà, Vichy, Londres, Nova York, Washington, Zuric, Schaffhausen, Caracas i Miami.Viusà, pintor, gravador i historiador de l'art va morir el dia 11 de febrer de 1988 a l'edat de 80 anys. Qui es en Manel Viusà?En Manel Viusà es un casal independentista que porta el nom d'aquest patriota, situat al carrer Sant Antoni Mª Claret, nº5 de Vic, representa just al contrari de tots els valors que havia representat.Viusà, persona unitària, estudiós, ordenat, enemic dels extrems i amb la unitat i la feina pel país com a tasca, dista molts d'aquests joves que cada quant volen omplen aquell local.Els seus integrants, cridaners, vestits tots iguals com si fossin una secta, als quals no agrada parlar, ni discutir, ja que a sobre es creuen amb la seva única veritat, i amb la característica de poder criticar tot el que es fa per altres bandes per tal d'engruixir l'independentisme català, fan la gran tasca d'autodestruir. Ho voleu més clar? Si en Manel Viusà veies el reguitzell de joves sectaris fins i tot amb la manera de vestir, i amb el seu grau d'implicació en el linxament de qualsevol idea que no coincidís amb la seva, faria el toc d'alerta...Si veies aquests joves que amaguen el cap sota l'ala quant veuen algun espanyolista corrent per la comarca, però s'enfronten, com a mínim amb crits, empentes, i riure estúpids, amb d'altres membres del moviment independentista que no són del seu agrat... diria si teniu clar perquè lluiteu... Si us plau, no embruteu el nom dels patriotes que abans de vosaltres han fet feina per la Nació.El seu llegat era treballar, construir, i tenir clar qui era l'enemic... Esperem que n'aprengueu. En el nom dels que vam compartir amb ell, el seu temps, la seva lluita, la seva esperança. Atentament,F.P. VIC
| |
|
|
