Nom: un
Era d'esperar. El país veí ha declarat les curses de braus (vaja, els mal anomenats "toros") patrimoni d'interés cultural nacional. Amb aquesta declaració, els nostres veins, no nomès s'asseguren que no es prohibiràn mai els "toros", com hem fet aqui, a la nostra Catalunya, sinòs que es reforça aquesta tradició, que allà es cel-lebra ininterrompudament des del segle XIX (com aquí). I que cel-lebren centenars de milers de persones cada any.
Però, ja ho sabem, els nostres veins son uns bèsties. I volen anomenar-se europeus, aquests?. Nosaltres, en canvi, som infinitament més civilitzats, i si que mereixem anomenar-nos europeus. I encara tindràn raó els que diuen que Àfrica comença als Pirineus. Nosaltres, que els varem prohibir, per una raó estrictament de protecció dels animals, i no per un tema estrictament polític, oi? (i qui malpensi, el cap li caigui). I que mantenim tradicions tan sanes, i tan inòcues, i tan estrictament arrelades a la terra, com és la matança del porc, per exemple, on el protagonista de la festa és acaronat, suaumnet, i, barretina al cap, es deixa torturar, tranquilament, entre somriures còmplices. I no para de fer: oink, oink, això si, si us hi fixeu, bé, ho fa en català. Fins que és degollat, entre riures i aplaudiments.
Que en son de bèsties, al pais vei. I aquests es creuen que són europeus? No, FRANÇA, no ho sou pas, d'europeus. Potser l'Alemanya de la Merkel, si que ho és. Però vosaltres heu demostrat ser més africans que els altres veins, els del Sud. I que París no deixa de ser Rabat. Oi, catalinus?
|
