TEMA: Boadella i la distorsió de la realitat
| Boadella i la distorsió de la realitat | 15/07/2006 - 00:49:59 | |
| Nom: 001366
Article de Jaume Farrerons publicat avui, 14 de juliol de 2006, a la secció TRIBUNA del diari EL PUNT:
BOADELLA I LA DISTORSIÓ DE LA REALITAT
La plataforma Boadella es presenta com una ventada d'aire fresc en l'ambient corrupte del nacionalisme. Això és, almenys, el que ens volen fer creure determinats espais d'opinió vinculats al PP. Però una senzilla anàlisi de la seva realitat interna palesa el que podríem qualificar com a distorsions de la realitat d'un discurs que considera el falsejament simbòlic dels problemes socials objectius l'element central del seu atac a la política catalanista. En aquest sentit, Ciutadans de Catalunya no substitueix la presumpta mentida del nacionalisme per un discurs més autèntic, sinó que afegeix a la dogmàtica vigent un conjunt alternatiu de tòpics "políticament correctes" i, per tant, no aporta res més que un nou factor de manipulació popular al ja ric panorama català de les impostures polítiques. ¿Quines són, doncs, les suposades mentides del "no nacionalisme"?
En primer lloc, la més coneguda, a saber: aquest projecte es pretén, precisament, no nacionalista, però una estada de tres o quatre mesos al seu fòrum intern o una simple xerrada amb els membres més destacats de llurs agrupacions locals, evidencia que les bases són nacionalistes espanyoles i que si no ho confessen més obertament o en reclamen la plasmació programàtica és perquè a can Boadella el nacionalisme en general ha estat expressament estigmatitzat. Però el més possible és que els fundadors ja ho sàpiguen, encara que no vulguin reconèixer la realitat. Tenim, doncs, la mentida del no nacionalisme com a distorsió originària i fonamental.
En segon lloc, Ciutadans començà la seva trajectòria identificant-se amb un espai polític d'esquerra, fet que li va permetre una ràpida implantació al cinturó de Barcelona. Tanmateix, ja en el segon manifest va renunciar al rètol en favor d'una transversalitat que aixecà significatius malestars entre els qui consideraven que la ubicació política esmentada era un dels requisits de la seva adhesió, i que no s'havia tingut en compte aquesta sensibilitat, veritablement majoritària, escampada per gairebé totes les agrupacions locals. Finalment, el 6 de maig passat, quan es van constituir els òrgans provisionals, l'enfrontament entre les persones que els fundadors havien nomenat a dit per dirigir el partit fins al congrés fundacional i la voluntat democràtica de les bases, es convertí en una veritable batalla ideològica, en la qual els elements pro PP al voltant d'Arcadi Espada van desplaçar els dirigents naturals de les agrupacions, de sensibilitat socialista. Dit breument, Ciutadans serà formalment, quan acabi el seu congrés fundacional, un partit de dreta liberal que s'adreçarà a un electorat d'esquerres per tal de posar aquests vots al servei del projecte que encapçala el senyor Piqué, qui mai no els obtindria per mèrits propis a les esmentades zones obreres.
En tercer lloc, la plataforma de Boadella ha utilitzat la simpatia i rebellia d'aquest personatge teatral per fer-nos creure que el nou partit no sols aportarà una sigla "més" al mercat electoral, sinó sobretot una forma nova de fer política, transparent i propera als ciutadans reals. Recordem la frase del Tívoli: "vull tornar a votar amb illusió... I ara estem molt a prop d'aconseguir-ho, des d'un partit transparent i democràtic que comptarà amb mecanismes per garantir que el seu comportament mostri en tot moment la voluntat de les bases". Tercera mentida i aquesta potser la més greu, si això és encara possible. Ciutadans s'ha format al voltant d'un grapat d'intellectuals elitistes que han nomenat a caprici dues persones, els senyors J. March i Pepe Domingo, per liderar el procés de fundació del partit des de plantejaments expressament declarats com a no assemblearis. Francesc de Carreres ja va menystenir una iniciativa de les agrupacions, a les quals ni tan sols es va molestar a respondre, on es proposava una altra manera de fer les coses. Simplement, l'assemblea general de socis no ha estat mai convocada i els qui la demanàvem hem acabat marxant del partit. Així, tot i que no es pot confondre democràcia participativa amb posicions d'esquerres i que de fet molts de nosaltres ens varem alegrar quan Ciutadans renuncià a l'etiquetatge ideològic per declarar-se transversal, tot esperant que amb això es facilitaria la construcció d'un moviment cívic basat en principis ètics republicans i configuració assembleària enlloc dels habituals aparells burocràtics i dogmes doctrinals heretats-, la realitat és que els processos de dretanització i de tancament oligàrquic del projecte han anat junts.
En definitiva, Ciutadans de Catalunya és un projecte polític "no nacionalista" que menja el pa del nacionalisme espanyol, un partit "progressista" que empra vot i militància socialista o d'esquerres al servei de la dreta liberal, un partit "alternatiu" compromès amb la "transparència" que ha tapat ja la boca a les seves bases obreres mentre Boadella representa la comèdia de l'home simpàtic, intelligent i transgressiu. Aquesta plataforma instrumentalitza així una realitat que, al mateix temps, li inspira malfiança: la de l'enorme sector social de treballadors castellanoparlants catalans, hostils, és cert, al catalanisme del PSC, però també als interessos dretanistes del Círculo Ecuestre i del Sr. Piqué. A fi de dur a terme aquesta dubtosa operació pro PP, Arcadi Espada apellarà a l'amenaça nacionalista i mantindrà enganyat un electorat i unes bases que, cas de poder expressar-se de manera assembleària, farien esclatar, amb propostes políticament no correctes (pensem en el tema immigració), el dispositiu elitista imposat pels intellectuals fundadors. Per tant, aquests ciutadans nacionalistes espanyols i d'esquerres, immensa majoria dins la plataforma Boadella, encarnen la prova vivent de la mentida al si d'una organització suposadament crítica amb el discurs del Tinell, d'un projecte que rebutja la falsificació catalanista de la realitat però que es fonamenta en una perversa distorsió política i humana- de la seva mateixa base social.
Jaume Farrerons
Figueres, 14 de juliol de 2006
| |
| Resp: Boadella i la distorsió de la realitat | 15/07/2006 - 00:53:45 | |
| Nom: Olga
Endavant companys en la lluita del poble contra la mentida, la manipulació i la injustícia.
Ni Anglada (=CiU), ni Boadella (=PP).
Per un partit d'esquerres contra l'actual política d'immigració.
Els immigrants no tenen la culpa, LA CULPA LA TE LA MATEIXA DRETA QUE FINANCIA A l'ANGLADA.
No et deixis prendre el pèl!!!
| |
| Resp: Resp: Boadella i la distorsió de la realitat | 17/07/2006 - 07:26:50 | |
| Nom: Nacionalisme Espanyol
Trobo perfectament definit el nacionalisme de Boadella que sigui ESPANYOL, com a cosa fonamental per tal que no sigui a l'inrevés nacionalisme català, ja que precisament la formació de Ciutadans de Catalunya en fuig totalment del Nacional-catalanisme, i per tant s'ha de decantar cap a l'altre banda. El que no és pot fer es nedar entre dues aigües i dir que s'és nacionalista "moderat", encara que això és més aviat característic de CiU. Nedar entre dues aigües ens fa viure desorientats sense brújula. Nom hi ha volta de fulla: o nacionalisme espanyol o nacionalisme català. En Boadella s'ha decantat cap el primer, (i jo també), però aquesta postura no ens deixa sense reinvindicar l'AUTONOMISME, sinò al contrari: seguim sent AUTONOMISTES, doncs faltaria més. En aquest assumpte els nacionalistes empedreïts sou de mollera molt dura, ja que tracteu d'imbècils a tots els que no secundem la vostra proposta, de tan imbècils tracteu als Boadella i Companyia que només els veieu amb els ulls posats a Madrid. Us convé fer-vos una repassada per l'oculista dels vostres ulls de visió "nacional-catalanista", i veureu que també o més encara, els estrictament AUTONOMÍSTES estimem de veritat a Catalunya. Vosaltres els radicals separatistes de cap manera teniu l'exclussiva de la Bonhomia i la Filantropia, i precisament aquestes qualitats humanes impulsden a la UNIÓ de pobles, abans que, a la SEPARACIÓ.
| |
| Resp: Resp: Resp: Boadella i la distorsió de la realitat | 18/07/2006 - 13:12:40 | |
| Nom: predicador
Un moment mestre!
Abans d'acusar de viscerals als nacionalistes catalans jo crec que cal saber on som.
Tenim tota la caverna espanyola, representada pel PP, que no semblen massa amistosos amb Catalunya. O és que no ens volen o que volen tot el que es nostre però sense nosaltres.
Tenim un % alt de població que diu que no se sent espanyol: estan obligats a sentir-se'n?
Finalment tots els catalans estariem d'acord en fer un referèndum perm saber que vol la gent. Hi estairen disposats els espanyols o es que Catalunya s'ha de sotmetre tan si vol com si no?
Els passos es fan un darrere l'altre:
1 Que es respecti als catalans
2 Que deixin d'espoliar-nos
3 Consultem a la gent a veure que vol
I a partir d'aqui jo seré el primer de deixar de ser nacionalista
S
| |
| Resp: Resp: Resp: Resp: Boadella i la distorsió de la realitat | 18/07/2006 - 19:53:05 | |
| Nom: Silveri Garrell
L'altre missatge era meu, y contesto a'n Predicador.
Això que dius que a Catalunya hi ha un gran porcentatge de ciutadans que no se senten espanyols ja ho hem vist en el referèndum de l'Estatut que ha quedat en un 50 per cent aproximat i a Euskadi quan voten el seu estatut queden aproximmadament semblants. No cal que ens hi escarrassem, ja està prou vist, la Independència només la volen la meitat més uns quants, i per aquesta miseria no cal que trenquem la unitat espanyola. Quatre peres no fan el cistell.
| |
| Resp: Boadella i la distorsió de la realitat | 19/07/2006 - 12:34:28 | |
| Nom: Pep
Es pot ser català i espanyol sense problemes? Una cosa exclou necessàriament l'altra o aquesta suposada incompatibilitat és un fet imposat pels polítics?
Pregunto.
| |
| Resp: Resp: Boadella i la distorsió de la realitat | 20/07/2006 - 07:30:30 | |
| Nom: Silveri Garrell
També la independència radical molt bé pot ser una imposició dels polítics. Ho tenim en Andalusia on en Chaves els ha imposat la "nacionalitat", i realment la cosa és ben còmica. Ser català i al mateix temps ser espanyol en rès estan renyides les dues naturaleses, i encara n'hi podriem afegir més com ser català-espanyol-barcelonista-espanyolista- marroquí-homosexual-i ect.
| |
| Resp: Resp: Resp: Boadella i la distorsió de la realitat | 20/07/2006 - 21:20:43 | |
| Nom: Pep
Jo em sento catakà i espanyol i no tinc cap problema de compatibilitats, de la mateixa manera que no hai d'excollir entre la mev amare i la meva germana, tampoc no hai d'escollir entre Espanya i Catalunya.
Salutacions.
| |
| Resp: Boadella i la distorsió de la realitat | 24/07/2006 - 16:23:25 | |
| Nom: Olga
El independentismo radical que se extiende entre las comunidades autónomas descubriendo "naciones" históricas bajo las piedras es una estafa política de primera magnitud al servicio de cuatro sinvergüenzas y vividores sin escrúpulos.
Recordemos el caso de la autonomía de Segovia.
¿Cuándo se va a acabar todo esto?
Cuando un partido de izquierdas y español empiece a poner los puntos sobre las íes.
Saludos.
| |
| Re: Boadella i la distorsió de la realitat | 04/08/2006 - 21:59:02 | |
| Nom: Pep
Ja prou d'utilitar Catalunya com a excusa i coartada per als negocis. Això ha estat, fins ara, el nacionalisme català. No ens enganyem.Salutacions.
| |
|
|
