Osona.com: Fòrum - La dreta com a responsable de l'actual política d'immigració

Nom: 001366

La dreta com a vera responsable de l'actual política d'immigració

Malgrat tots els mites i tòpics idiotes, ha estat la dreta econòmica qui ens ha conduït a l'actual situació d'immigració descontrolada que la dreta política de forma cínica i hipòcrita- denuncia insistentment demanant més mà dura contra la inseguretat als carrers. I malgrat les consignes humanitàries amb què cada dia i cada hora ens renten el cervell a la televisió i als mitjans de comunicació, els motius del capital financer han estat sols l'interès crematístic propi. Com sempre. Podia ser d'una altra manera? Perquè la dreta econòmica necessita mà d'obra barata, la qual cosa implica desregular el mercat de treball mitjançant la importació d'esclaus i dividir la classe obrera europea en compartiments estancs (multiculturalisme) que facin impossible la seva actuació coordinada en defensa de la justícia social.

Fou la Fundació BBV la instància que obrí foc a Espanya els anys vuitanta dient que no es podrien cobrir les rendes passives: burda excusa, perquè la majoria dels immigrants treballen en negre i no aporten res a la caixa de la seguretat social. Si a això afegim totes les despeses assistencials que implica la immigració il·legal, les reagrupacions familiars (pensem en les pensions no contributives a què tenen dret, sense haver cotitzat mai ni ser ciutadans del país, els exèrcits de pares, mares, avis, germans i esposes) i la integració indiscriminada de nouvinguts al sistema públic de salut, el que resulta de tot plegat no és l'evitació del col·lapse, sinó la seva acceleració galopant.

Fou la dreta econòmica, tan catòlica ella, la que, preocupada per l'augment del preu de la mà d'obra, va difondre el discurs suposadament humanitari amb què actualment es justifica el tràfic de carn, putes incloses. Fou també la dreta econòmica qui provocà la caiguda de la taxa de natalitat amb una política de vivenda que va convertir l'habitatge en article de luxe i impedí que les parelles catalanes, fins i tot treballant tots dos membres del nucli familiar, tinguessin més d'un fill, la qual cosa començà a generar precisament escassetat de la mà d'obra, augment del valor del treball i perill d'una retallada de beneficis, fenomen que calia aturar creant una bossa d'esclaus disposats a deixar-se explotar en condicions presocials.

Fou la dreta econòmica la mà negra que, un cop caigut el mur de Berlín i conclosa la necessitat de presentar Occident com un aparador del capitalisme davant el comunisme, engegà a Europa el procés d'americanització i desregulació del mercat de treball, activant ella mateixa el "descontrol" un descontrol perfectament induït i planificat, cal afegir- en els fluxos migratoris quant element fonamental de la doctrina liberal. Ens hem preguntat per què els immigrants no entraven a Europa de forma massiva i il·legal a l'època del comunisme? Per què la invasió comença amb la desaparició de l'amenaça soviètica? En definitiva, és el capital financer, interessat en el mercat mundial, qui estimula la immigració, la qual representa sols un aspecte de la globalització i no té res a veure amb la solidaritat (els qui es queden a l'Àfrica segueixen patint gana i malalties) ni amb la competitivitat (els productes asiàtics són més barats perquè allà l'obrer industrial està mancat de drets civils i laborals). I a sobre, és la dreta i l'extrema dreta política qui es vol beneficiar del desastre que ella mateixa ha legitimat, amb un discurs de la seguretat ciutadana contra la delinqüència i el terrorisme que ens hauria de fer reaccionar immediatament si no fos perquè la classe treballadora ha desaparegut ja fa dècades com a força política organitzada.

Fou la dreta econòmica, aquesta purrialla supèrbia, perfumada i amb gomina que va a missa cada diumenge, qui pactà l'entrada d'immigració islàmica, amb instal·lació de mesquites i colonització cultural afegida, a canvi de determinats preus del petroli que fessin rendibles llurs negocis i el nodriment de llurs comptes corrents. El pacte, que resta reflectit al núm. 2 de la revista Eurabia, comportava les següents exigències dels països àrabs exportadors de petroli: "La Asociación Parlamentaria para la Cooperación Europea pide a los gobiernos europeos que dispongan medidas especiales para salvaguardar el libre movimiento de los trabajadores árabes que emigrarán a Europa así como el respeto a sus derechos fundamentales (...) Junto al inalienable derecho a practicar su religión y mantener estrechos vínculos con sus países de orígen, los inmigrantes tendrán también el de expotar a Europa su cultura. Es decir el derecho de propagarla y difundirla" (Citat per Oriana Fallaci, La fuerza de la razón, 168-169, Madrid, 2004). Els acords amb la llavors CEE (Comunitat econòmica europea) no van ser pas secrets, es van adoptar des del novembre de 1973 a la llum del dia i implicaven la implantació de l'islam a Europa i el seu desenvolupament sense límits previsibles. Tanmateix, això va ser obra dels polítics professionals, és a dir, dels empleats que la dreta econòmica col·loca regularment a les institucions mitjançant el control de la premsa i injeccions massives diner corrupte, per tal que aquests desgraciats sense honor gestionin els interessos del capital.

L'esquerra radical o la dreta excrementícia

I què fa l'esquerra? En primer lloc, cal aclarir que l'esquerra del sistema és sols un muntatge de marketing per a les polítiques de dreta. En efecte, des de l'assassinat de Rosa Luxemburg, on fou vergonyosament còmplice dels Freikorps prenazis, la socialdemocràcia, alemanya per excel·lència, ha estat incapaç de trobar un espai sociopolític propi entre el liberalisme i el comunisme. Així, ha hagut d'acceptar el paper de gestor polític del capital a canvi de poder i prebendes, adoptant en tot l'àmbit de la seva existència els valors i la cultura de la burgesia financera que li paga les despeses. Ara bé, el problema és que no existeix una esquerra radical o, més ben dit, que l'espai de l'esquerra radical resta usurpat pels criminals marxista-leninistes, els quals, amb 100 milions de víctimes a llurs esquenes i sense cap credibilitat entre els mateixos obrers europeus (narcotitzats durant 50 anys per la societat de consum però molt capaços d'ensumar-se els horrors inherents a la paraula "comunisme") manté paralitzada aquesta opció política.

L'interès del capitalisme a no modificar la doctrina Hollywood de l'antifeixisme amb una denúncia exhaustiva dels crims de l'esquerra marxista, deriva, entre d'altres factors, del fet que el caràcter aterrador del comunisme és el que fa políticament innocu el radicalisme d'esquerres. A la dreta liberal li convé, per tant, que això no pugui canviar mai més, la qual cosa podria passar amb una liquidació definitiva dels símbols comunistes que alliberés aquest espai per a una alternativa rabiosament anticapitalista i alhora compatible amb la racionalitat, la democràcia i el progrés.

L'esquerra democràtica o la dreta política funcional

Per la seva banda, l'esquerra no marxista, l'anomenada esquerra democràtica, és sols, com ja hem suggerit, la cara amable del capitalisme bancari, un grup d'espavilats que es dediquen a llogar-li al capital financer l'herència simbòlica del progressisme a fi de poder fotre'ns el supositori neoliberal amb els cants de sirena de La Internacional i la quincalla d'estrelles roges de llautó en qualitat de decoració transgressiva de la festa electoral.

Perquè l'imaginari simbòlic de l'esquerra encara segueix exercint una autoritat moral entre els treballadors i li resulta molt útil al capital per a embolcallar tota mena de polítiques de mercat amb alegres colors taronges i roses que la gent s'empassa quan veu el "seu" líder rojo (pffff!!!) amb la jaqueta de pana acusant l'altre candidat de ser un "mer representant dels poders fàctics", mentre calla com una mala puta el nom del banc que li ha finançat al seva pròpia campanya.

De fet, l'esquerra liberal ha estat el vertader instrument polític de la dreta econòmica, molt més eficaç enganyant i manipulant la massa de votants que la dreta política per se. Car la dreta política ha de cercar un discurs propi en temes com ara els impostos o la seguretat ciutadana i sols aixeca cap quan ha d'ajustar les despeses públiques d'un estat en bancarrota. Tanmateix, no ens enganyem, qui ha fet la feina al liberalisme ha estat l'esquerra liberal, l'autèntica dreta política de facto que, amb nocturnitat i traïdoria, ha difós les flaires de l'humanitarisme al voltant del tràfic de persones i ens ha imposat, amb el xantatge d'una permanent sospita de racisme i la complicitat dels sindicats, el que la dreta econòmica necessitava, o sia, el sotmetiment del món del treball.

Hi ha doncs, una dreta política estructural, els partits formalment liberals, i una dreta política funcional, els partits socialdemòcrates. Aquests operen amb els símbols de l'esquerra i viuen d'un imaginari popular altament efectiu a l'hora d'enquadrar la massa dels treballadors i menar-la allà on convingui, de manera que mai atacarà frontalment aquests símbols denunciant el genocidi marxista.

Segona raó per la qual l'esquerra radical marxista leninista sobreviu a les denúncies de Hollywood gràcies al poder financer i veu en l'antifeixisme la raó de la seva existència. Una existència que li interessa sobretot a la dreta econòmica i que esdevé, per aquest motiu, doblement repugnant.

Per una esquerra democràtica radical

Què ens queda llavors? Sols refundar l'esquerra des de posicions no marxistes, condemnar el genocidi marxista amb la mateixa força que el genocidi nazi i intentar obrir un espai polític disposat de veritat a fer política al servei de la classe treballadora, que posi fi a l'esclavatge dels immigrants, a l'explotació del Tercer Món (que no es combat "important" braços i cames, sinó transformant les societats de procedència) i a la nostra podrida i hipòcrita societat de consum, veritable causa de la misèria del Sud.

Cal una transformació radical del pensament polític si de veritat volem que la dreta liberal i la dreta disfressada d'esquerra no ens portin un altre cop a l'hort on el liberalisme construeix el seu immens prostíbul mundial.

En qualsevol cas, un cop entesa quina és la veritable arrel del problema de la immigració, creat pel capital, no hem de tolerar que els vots dels obrers enfadats amb els polítics corruptes i amb els col·laboracionistes de l'islam a casa nostra vagin a parar a l'extrema dreta, i que aquests tarats, aquesta autèntica escòria que actuava no fa tants anys com a partida de la porra del món del diner, es converteixin en "representants" dels interessos de la classe obrera per després posar aquests vots, com ha fet Fini a Itàlia, al servei dels seus correligionaris burgesos de la dreta liberal.

És escandalós que no aparegui un partit d'esquerra radical i democràtica contra l'actual política d'immigració i per aquest motiu no deixarem de treballar fins a aconseguir la seva solemne fundació.

Jaume Farrerons

Barcelona, 13 de gener de 2006

Resp: La dreta com a responsable de l'actual política d'immigració	30/06/2006 - 11:59:46

Nom: Silveri Garrell

Aquest escrit tan llarc es un copi-paste. Es una forma molt còmoda de participar al Fòrum.

Resp: La dreta com a responsable de l'actual política d'immigració	01/07/2006 - 01:59:21

Nom: Pep

Aquest article tan llarg, tan llarg, que la teva ment sembla que no pot abastar, es sols un intent d'explicar el fenomen de la immigració des de plantejaments que no siguin els de l'extrema dreta.

Ha estat publicat a una altra web i es reprodueix aquí integrament amb la finalitat de dinamitzar un debat sobre aquest tema que ja fa una mica de pudor.

Bona nit i bona sort.

Resp: La dreta com a responsable de l'actual política d'immigració	10/07/2006 - 01:35:07

Nom: català

No s'oposa la dreta als immigrants? Expliqui'm que no ho entenc.

Resp: Resp: La dreta com a responsable de l'actual política d'immigració	11/07/2006 - 11:27:03

Nom: Adam

MOlt bo l'article inicial. Com diuen els nostres dominadors, siguem germans però no "primos". Es evident que els principals perjudicats per l'actual i descontrolada allau immigratòria han estat les classes populars, que han vist com els seus salaris anaven a la baixa, l'educació i la sanitat s'han degradat, la inseguretat als barris ha augmentat i moltes ajudes els han estat negades en profit dels nouvinguts. D'altra banda, la dreta ferotge es fergava le mans en veure com augmentava les plusvàlues del treball i s'enriquia un cop més a costa de la gent i del país. El negoci els surt rodó, paguen misèries a les masses del tercer món i venen totxo als jubilats rics europeus, així poden fer-se piscines, comprar cotxes cars i contaminants i enviar els seus vàstags a estudiar a l' estranger. Mentre el país ecològicamnet, culturalment i nacionalment se'n va a fer punyetes a ells se'ls enfot i contribueixen al "bluf" d'aquesta economia amb peus de fang, segurs que ningú els gosarà criticar emmordassada com està l'opinió pública per por a dir allò no políticament correcte. La jugada els surt rodona als poders dominants: s'eliminen diferencies nacionals i culturals, s'enriqueixen i s'afiança el sistema: per una banda els immigrants són docils i s'amotllen a tot i porten fam de consumisme, i de l´altra ningú gosa dir res;ni Maquiavelo ho hagués fet millor. Algú gosarà dir que el rei va nu? Tant de bo! Ens hi va el futur!

Resp: Resp: Resp: La dreta com a responsable de l'actual política d'immigració	12/07/2006 - 00:00:40

Nom: Pep

Hi ha alguna altra cosa a fer a banda de reconèixer els fets de forma objetiva, de manera que no siguem, a sobre d'estafats, els idiotes que voten a l'extrema dreta, els cosins germans ideològics dels qui porten aquí els immigrants?

Salutacions.

manipulaciones de la izquierda y ferrerons!	17/08/2006 - 14:45:14

Nom: Victor Gago

http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276285812.htmlPSOE
E IU PROMUEVEN EL DERECHO A VOTO DE EXTRANJEROS NO COMUNITARIOSLLAMA EL CABALLO DE TROYA Y EL PP LE ABRE, por Víctor GagoLa iniciativa de PSOE e IU para que se conceda el derecho a voto a los extranjeros no comunitarios antes de las Municipales y Autonómicas de 2007 ilustra sobre cómo la izquierda vampiriza electoralmente las políticas públicas de la derecha. De la medida se beneficiarán aproximadamente dos millones de extranjeros que han llegado atraídos por un largo ciclo de crecimiento que las políticas relativamente liberalizadoras de los Gobiernos del PP impulsaron a partir de 1996. La derecha actuó con pragmatismo, favoreciendo que la mano de obra inmigrante contribuyese al despegue económico de nuestro país, a sanear una Seguridad Social que el PSOE había dejado al borde de la quiebra y a equilibrar la contabilidad nacional. Pero quien se dispone, en principio, a recoger los frutos electorales L D (Víctor Gago) El primer sondeo conocido sobre intención de voto de los extranjeros residentes en España data de enero de 2006 y lo realizó la Asociación Española de Estudios de Mercado, Marketing y Opinión (AEDEMO). Según este panel, el 40,4% votaría al PSOE, el 15,4% lo haría al PP, el 1,1%, a IU, y un 35,4 no tiene aún definido su voto. También indica que Rajoy es menos valorado incluso que Llamazares entre los extranjeros residentes en España, mientras que Zapatero es el único líder que aprueba. La puntuación de Zapatero se eleva al 7,8 entre los marroquíes, que es la primera comunidad extraeuropea en número de residentes en España, con más de 500.000 nacionales de ese país viviendo legalmente en nuestras ciudades y pueblos. El presidente del PP sólo consigue un poco de simpatía entre los iberoamericanos, que lo puntúan con una exigua nota de 4,86, siempre por detrás de Zapatero. De modo que ha sido el PP el que atrajo una inmigración legal sin duda productiva para el ciclo de prosperidad y bienestar del país, pero es el PSOE el que atrae su confianza y sus votos. Ha ocurrido algo parecido con el rendimiento electoral de la política-antiterrorista: fue la política de firmeza de los Gobiernos del PP la que puso contra las cuerdas a ETA y comprometió a España en la guerra global contra el terror, pero ha sido el PSOE el que se benefició electoralmente de ella, utilizándola demagógicamente entre el 11 y el 14 de marzo de 2004 y traicionando el Pacto anti-terrorista para negociar con ETA. El PP no ha definido una posición clara y coherente sobre los derechos políticos de los inmigrantes legales. Vuelve a llegar tarde, con el paso cambiado y en situación de desventaja, como ya ocurriera con ocasión del debate sobre el llamado "matrimonio homosexual". En su primera respuesta, Rajoy intenta contentar a todos: ha recordado este miércoles que el PP ya propuso la extensión del derecho de sufragio en la Convención nacional celebrada en marzo de este año, pero también ha matizado que sólo apoyarán la extensión de derechos políticos a los extranjeros de países con los que exista un tratado de reciprocidad por el que se permita votar a los españoles residentes en esos países. El PP desenfoca el problema, al poner el acento en la condición de reciprocidad: ¿qué más da que los españoles residentes en Marruecos puedan votar? Su influencia será irrelevante, mientras que la de los marroquíes residentes en España puede decantar la correlación de fuerzas en ayuntamientos españoles en la que la mayoría pende de unos pocos cientos o miles de papeletas. Y, según los sondeos, lo hará siempre en contra del cálculo electoral del PP. En algunos municipios de la región de Murcia, los marroquíes ya superan incluso a la población nativa. El PP lo tenía relativamente fácil para refutar los argumentos en los que descansa la iniciativa de IU y PSOE, pero ha optado desde el principio por sumarse a la corriente de lo políticamente correcto, como ya ocurrió en abril, en el Congreso, cuando el Grupo Popular respaldó una moción del Grupo Comunista en la que se pedía el derecho a voto para todos los extranjeros residentes en España. Ahora vuelven para rematar la reforma, de la mano del PSOE y del presidente del Gobierno, que, según su periódico portavoz, El País, ha dado el visto bueno a la iniciativa. Utilizan el argumento de una democracia censitaria, basada en el principio de que "quien paga impuestos, tiene derecho al voto". Los derechos y obligaciones de ciudadanía reducidos a la condición de contribuyente exponen un flanco insostenible, que la oposición del PP no ha sabido o no ha querido formular. La motivación de la iniciativa implica que la condición de ciudadano es una contraprestación que puede comprarse y que depende de los ingresos del beneficiario, como los servicios sanitarios o educativos que pagamos con nuestros impuestos. Implica que los españoles nativos no son soberanos por compartir una historia, una lengua y unas tradiciones, sino por haber comprado mediante impuestos el derecho a decidir. Implica que quien no paga impuestos no decide. ¿Qué ocurrirá con los extranjeros que, ante un cambio de ciclo económico, empezarán a recibir prestaciones del estado del Bienestar como la renta básica postulada ahora por el PSOE, un subsidio, una operación clínica, una pensión, una vivienda protegida o un puesto escolar para sus hijos, sin contribuir al sostenimiento del sistema? ¿También podrán seguir votando o se les suspenderá de ese derecho hasta que vuelvan a pagar impuestos? ¿Se aplicará la suspensión a los españoles nativos que, en las mismas circunstancias, no contribuyan? Los impuestos no compran soberanía, por la sencilla razón de que se obtienen coactivamente. Es difícil imaginar un acto más radicalmente incompatible con el concepto de soberanía que pagar impuestos. Es la soberanía nacional la que permite al Estado, mediante un pacto político forjado por la historia, la lengua y las tradiciones, ejercer el monopolio de la violencia para, entre otras cosas, recaudar impuestos. La soberanía es anterior a la coacción, y no se adquiere mediante la aceptación de ésta, sino que es el Estado el que obtiene su derecho a coaccionar mediante un pacto con los ciudadanos soberanos . Rajoy apoyó el derecho a voto de los extranjeros en la Convención nacional de su partido, como también lo hizo la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, el 15 de marzo de 2006, al presentar el plan de integración de los inmigrantes que residen en la Comunidad Autónoma, dotado con más de 4.000 millones de euros de fondos públicos. Es decir: el PP favorece la integración y los derechos políticos, pero quien recogerá las nueces serán sus adversarios, fundamentalmente el PSOE. Algunos institutos, como el GEES, han cuestionado que el voto de los extranjeros se dirija a los partidos de izquierda. En un ensayo para este gabinete de estudios, Pedro Fernández Barbadillo basa su escepticismo en el comportamiento de los extranjeros iberoamericanos residentes en España, cuando son llamados a votar en las consultas de sus respectivos países. Así, por ejemplo, los datos indican que la mayoría de los colombianos residentes en España respaldó a Álvaro Uribe, o que la mayoría de los venezolanos en España apoyó la revocación de Hugo Rafael Chávez Frías en el reciente referéndum celebrado en ese país. Son indicios de que el voto de la inmigración estaría, como mínimo, disputado entre PSOE y PP, como también lo es, a juicio de esta línea de prospección, el precedente de Francia, donde la política de extensión de derechos practicada por la izquierda se ha vuelto contra ésta en los barrios y municipios que han sido su feudo histórico. Unido a este efecto inesperado, está el que tuvo la estrategia del PS de Mitterrand al fomentar el crecimiento de una opción electoral de extrema derecha para dividir el voto del centro-derecha. El resultado de esa estrategia ha sido que Le Pen quitó votos a la izquieda, hasta el punto de que en las últimas elecciones presidenciales superó incluso al candidato socialista Lionel Jospin. No está claro que el comportamiento electoral de los extranjeros iberoamericanos residentes en España y el fracaso de la política de integración de los inmigrantes aplicado por la izquierda francesa sirvan de alentador indicio al cálculo electoral del PP español. Vincular integración a derechos políticos es, como mínimo, incierto. En el Reino Unido, por ejemplo, la extensión de derechos no ha dado lugar a una mayor integración, sino a que surja una generación de yihadistas británicos, plenamente integrados para intentar destruir la forma de vida que acogió a sus padres. Algo parecido ha sucedido en Francia, con los disturbios de noviembre en barrios con una significativa población de origen africano. Por otra parte, el voto a Uribe o contra Chávez de los residentes iberoamericanos en España no parece suficientemente indicativo de la tendencia que podría tener el voto de esa población en unas elecciones locales en España. La identificación de Uribe y PP no es del todo correcta, más allá de que la derecha española comparta determinadas políticas con el líder socialdemócrata colombiano. No se olvide, por ejemplo, que Uribe ha sido uno de los mandatarios americanos que ha dirigido deseos de una pronta recuperación a Fidel Castro, por poner sólo un ejemplo. El principal desafío que la iniciativa del PSOE e IU entraña para el PP es que van a poder votar unos dos millones de extranjeros que han llegado atraídos por la eficacia de las políticas populares, pero lo harán, según los primeros indicios, en contra del PP. Mientras el ciclo económico sea de crecimiento, el PP podrá presumir de crear condiciones de libertad y de empleo en comunidades como Madrid, de integrar con ingente cantidad de fondos públicos a los extranjeros, o de satisfacer sus necesidades de servicios públicos de manera más eficiente que la izquierda, pero quien sacará tajada electoral de todo ese éxito será el PSOE, no el PP. La izquierda ha elegido cuidadosamente el momento de abrir las puertas al Caballo de Troya. No se habría atrevido en una situación de recesión económica, pero con las favorables condiciones creadas por otros y con un PP que hace el trabajo sucio de defender la reforma ante su propio electorado y de contener al mismo tiempo a la extrema derecha, el PSOE no tiene sino que sentarse y recoger la fruta madura del voto de los extranjeros. Para cuando cambie el ciclo económico y el paro haga estallar el polvorín social de la inmigración ilegal y legal en un país que la ha asimilado sólo porque aún hay oportunidades para todos, el PSOE ya estará gobernando en los municipios y comunidades autónomas con mayor número de inmigrantes. Sabrá adoptar un discurso populista para contener la ira popular o habrá contraído, al fin, el dudoso mérito de despertar a la extrema derecha.