TEMA: ÉS UN DRET ESCOLLIR ESCOLA?
| Re: ÉS UN DRET ESCOLLIR ESCOLA? | 03/06/2010 - 22:52:38 | |
| Nom: vigatà català
Vigatana;
Nosaltres som uns pares amb una situació similar a la vostra que de cap manera volem que algú decideixi l'escola dels nostres fills i la nostra mobilitat dels pròxims anys.
Crec que si que ens hauriem de reunir per posar sobre la taula punts de vista i actuacions a portar a terme.
Demà et trucaré.
Vigatà Català
| |
| Re: ÉS UN DRET ESCOLLIR ESCOLA? | 04/06/2010 - 22:04:33 | |
| Nom: vigatana
Hola vigatà
Certament és ben trist que persones alienes a nosaltres decideixin pel futur dels nostres fills, no només pel que fa a la seva educació sino pels seus anys futurs. A nosaltres ens han capgirat el plantejament familiar que teníem i han acabat amb totes les il.lusions i expectatives que havíem posat en la nova etapa del nostre fill. Pel que fa a la mobilitat estic d'acord amb tu, s'equivoquen els que es pensen que és comoditat, és simplement una qüestió de lògica que si tens una escola davant de casa teva, no estiguis d'acord en que una decisió administrativa t'envii a l'altra punta de la ciutat per què això voldrà dir que durant 9 anys o més de la seva vida, en funció si l'escola és pública o concertada, aquella personeta s'haurà de passar 8 hores diàries en un centre escolar. Però es clar, les minories acabem sense tenir els mateixos drets i som ignorats.
Ens parlem.
| |
| Re: ÉS UN DRET ESCOLLIR ESCOLA? | 07/06/2010 - 23:12:48 | |
| Nom: vigatana
Hola lectors,
L'unió fa la força. Som un grup de pares que aquest any no em pogut triar l'escola pels nostres fills a Vic. Si esteu en la mateixa situació i teniu ganes de fer soroll poseu-se en contacte a la següent adreça de correu electrònic: volemescollirescolaavic@gmail.com
| |
| Re: ÉS UN DRET ESCOLLIR ESCOLA? | 29/06/2010 - 14:17:49 | |
| Nom: Mònica
Som els pares de tres fills en Mateu, l’Artur i en Roger i estem davant la problemàtica cada vegada més freqüent a Vic de no poder triar escola pels nostres fills. Hem sol•licitat plaça al mateix centre escolar per cursar 2on, P5 i P4 respectivament. El nostre cas però té un agreujant, perquè s’ha admès al nostre fill gran, en Mateu, en el centre escollit i s’ha denegat l’admissió als altres nostres fills l’Artur i en Roger, als quals se’ls ha assignat un altra escola.
Hem presentat el recurs al Departament d’Educació i se’ns ha denegat, ara només ens queda la opció de fer públic el nostre malestar, i no només per no tenir el dret d’escollir escola pels nostres fills, situació malauradament habitual a la nostre ciutat, sinó especialment pel fet de que als nostres fills se’ls negui el dret bàsic d’estar escolaritzats junts en el mateix centre escolar.
Per a nosaltres l’escolarització conjunta dels nostres fills es un criteri preferent i creiem que per les administracions públiques, que decideixen de forma purament burocràtica el futur dels nostres fills hauria de ser també una opció prioritària. És lògic pensar que si existeix un germà matriculat en un centre, el barem d’admissió dels altres dos germans, hauria de ser un dels criteris més valorats i puntuats per l’administració, però en el nostre cas no ha estat així.
Trencar d’aquesta manera l’agrupament familiar provoca, sens dubte, un desgavell emocional i logístic per a tota la família, un desgavell i una situació de desconcert que estem patint nosaltres actualment.
| |
|
|
