TEMA: Dues visions de la crisi.
| Dues visions de la crisi. | 20/04/2010 - 00:24:22 | |
| Nom: Quico
Dues visions de la crisi
Santiago Niño Becerra i Marc Vidal són dos experts en economia que tenen punts de vista diferents sobre la crisi actual. A tots dos se'ls demanarà que diguin quines són les solucions que proposen per sortir de la crisi i quins són els escenaris de futur.
Hola m´agradaria saber opinios sobre aquest devat d´economia al programa singular del canal 33.
Us poso el link.
http://www.tv3.cat/videos/2848071/Dues-visions-de-la-crisi
| |
| Re: Dues visions de la crisi. | 20/04/2010 - 12:01:47 | |
| Nom: Earendil
Benvolgut Quico,
com vostè, també vaig veure online el singulars d’ahir. El Barberà últimament esta fent un periodisme impressionant. Els entrevistats són dues de les opinions més critiques amb el sistema econòmic actual, pero no per això vol dir que tinguin la raó absoluta o no se’ls hi hagi de fer cas. Pensi vostè que ningú té la “bola màgica” que encerta el futur, sinó si que estaríem arreglats!
A banda de temes econòmics on de ben segur hi ha molta gent amb més capacitat que la d’un servidor, on si estic completament alineat amb ells es en que cal professionalitzar la política. No pot ser que aquest país (i qualsevol altre de democràtic) el maneguin una “pandilla” de corruptes i de ganduls, i el pocs que encara queden honrats i treballadors tenen una greu manca de visió estratègica.
En resum, i una frase que de ben segur a vostè no se li va escapar, estem en un país amb indigència intel•lectual en la política.
Earendil, PIB amunt, PIB avall.
| |
| Re: Dues visions de la crisi. | 20/04/2010 - 12:40:18 | |
| Nom: Xicot
Bon tema, felicitats.
El SNB fa mes d'un any que el segueixo, fins i tot he llegit el seu llibre, la veritat es que fa previsions des de fa mes de 3 anys, de moment els fets l'hi han donat, en part la raó, ja que la realitat passada no es tan greu com ell preveia. De totes maneres, crec jo, l'encerta bastant. Però una cosa si que te de bo, el tio en sap moltissim i l'encerti o no, llegint-lo aprens molt. I t'adones que els dirigents o no en tenen ni ideia o ens prenen per tontos, o les dues coses.
En Marc Vidal, el segueixo des de fa menys, es mes de "batalla" del dia dia de la gent i sense ser tan catastrofista es molt critic amb els dirigents no formats que ens han ficat en un lio econòmic de dimensions històriques. Em va quedar el fet de el 1991 el deute privat d'Espanya era el 65% del PIB, al 2010 es el 250%. Acollontant, evidentment que ens hem cregut rics!. Marc no deixa gaire be part de la població, que sent mileuristes, dels mes pobres de UE s'han tirat a la vidorra de la gent mes rica de la UE, a base de crèdit, o sigui venent-se el seu futur.
No conec tota Catalunya però conec una ciutat/poble de 35000 habitants amb un 20% de paro i gran part dels que treballen cobren 1.000€. Una activitat econòmica molt basada en el totxo sobrant-l'hi pisos a manta. El seu alcalde cobra 6000€/mes i la cabrera 800€/mes. Però el seu carrer principal es ple de cotxes de mes de 30.000€
| |
| Re: Dues visions de la crisi. | 20/04/2010 - 23:03:34 | |
| Nom: roc
El millor economista es aquell que et dirà avui el que va succeir ahir, i demà el que pasarà avui.
Dues visions, dues opinions, un o l'altre encertarà.
| |
| Re: Dues visions de la crisi. | 21/04/2010 - 09:50:32 | |
| Nom: Nano
En aquest link hi ha discusió sobre el tema:
http://www.marcvidal.cat/espanol/2010/04/aqu
%C3%AD-os-dejo-el-programa-de-ayer-fue-un-programa-intenso-enriquecedor-y-espero-que-mostrase-en-el-poco-tiempo-que-tuvimos.html
I això en penso jo:
Bueno bueno, pués lamentablemente el programa me pareció pero que muy pobre. Para catastrofistas ya tenemos a Nostradamus, no necesitamos a ningun Becerra. Que la cosa esta mal es tan evidente que no es necesaria catedra alguna. Para lo que si se necesita càtedra es para ante la situación dar soluciones (y no parafernalia retórica) y de eso nada de nada el senyor Becerra y adláteres.
En lo que si estoy de acuerdo en que los causantes siguen en sus puestos y esto no puede ser. Y suscribo plenamente la atribución de responsabilidades que hacen ambos, aunque hay que precisar.
Efectivamente todos somos responsables. Si, pero no todos somos igualmente responsables. Queda claro ?.
A ver si nos enteramos, nunca jamas ningún pesimista ha solucionado nada. Aunque tampoco hay que caer en el optimismo temerario, hay que continuar el dia a dia y cada cual ha de consumir a la medida de sus posibilidades. Solo así y con el tiempo pasaremos esta crisis.
Donde se es visto que un pretendido catedratico emplace a no comprar viviendas porque van a caer mas de precio, o a no comprar coches o puestos ya cualquier bien o servicio.
Pués que no sufra que si la gente le sigue, el tampoco va a tener para comer y después se dará con la cabeza contra la pared por "ase".
Si que hay que cambiar el modelo, pero con tiempo, puesto que lo contrario huele a guerra.
Es esa la solucion señor Becerra ?.
En una cosa si coincido con Becerra. La necesidad de una amnistia fiscal para repatriar los capitales y aliviar la economia nacional, aún a costa de perdonar a defraudadores a quién alguna tasa se les podria cobrar con lo que además el tesoro ingresaria una importante cantidad. Todo ello solo por el bién mayor de mantener empresas y puestos de trabajo. (Italia ya la ha hecho, Portugal e Irlanda estan en ello ?) Acaso tambien vamos a ser los más chulos "y burros" en esto ?.
Espero señor Becerra no verle ni oirle más, en estos términos, para bien de la humanidad que lo que necesita es esperanza.
| |
| Re: Dues visions de la crisi. | 21/04/2010 - 14:25:06 | |
| Nom: Elisabeth
En el llibre de Santiago Niño Becerra "El Crash del 2010" que es va publicar el maig del 2009 però en el que va començar a treballar-hi des de el 2006. S'han complert totes les expectatives possibles i fins hi tot, s'han superat, en la majoria de les seves prediccions.
Diuen que es: "el profeta de la crisi", jo l’anomenaria "el profeta de la veritat". De moltes veritats que per tots nosaltres, el ciutadans, encara són tabú.
Diuen que les comparacions són odioses i en aquest cas es així, doncs segurament Marc Vidal ofereix informació molt valuosa d'altres països i societats i una crítica contundent respecte a la classe política.
Això no obstant crec que "El Crash del 2010" és un llibre que hauria de llegir tothom, no només pel seu contingut en economia o política, si no per la seva personal i realista visió del sistema i la societat en general.
Em quedo amb una de les seves frases més controvertides: "“Estamos en el punto en el que hay que olvidarse de poner en marcha medidas hasta que toda la mierda de las entidades salga a la luz."
(Només cal veure tot el que està succeint darrerament en els àmbits judicial i polític).
El mestre Santiago aporta, clarividència, intuïció, visió de futur, sensibilitat i una gran consciència del que suposa el conjunt de la humanitat. Comparteixo amb ell i per damunt de tot, que sense un gran canvi de valors, l’evolució, justa, igualitària i equitativa de les societats, no serà possible.
| |
| Re: Dues visions de la crisi. | 21/04/2010 - 14:51:17 | |
| Nom: Elisabeth
Nano,
En primer lloc,hi ha qui confon pessimisme amb realisme.
En segon lloc quan, algú brilla, destaca i sobresurt, sempre tindrà rivals, sense haver fet rés per mereix-se’ls, com diu la frase "El clau que sobresurt", sempre és colpejat.
Finalment, hi ha moltíssima gent en aquest país que esta patint misèria, marginació pobresa. De l'esperança no es menja, si no de la bona voluntat, la feina ben feta i les bones solucions.
| |
| Re: Dues visions de la crisi. | 22/04/2010 - 01:02:45 | |
| Nom: Earendil
Apreciada Elisabeth,
vol dir que no va massa enllà quan anomena al Sr.Becerra “profeta de la veritat”? Entenc el que vol dir, i estic d’acord amb vostè que tots els mitjans de comunicació, tots, estan intervinguts i diuen el “que toca” en cada moment, però això no converteix al Sr.Becerra en “profeta de la veritat”. Permeti’m discrepar amb vostè en aquest punt, i en la seva fe a les seves prediccions.
El fet que algunes de les seves prediccions s’hagin complert no és garantia ni condició perquè es compleixin les futures. Pensi vostè, apreciada Elisabeth, que el futur està condicionat per múltiples variables i que cada variable esta a la vegada condicionada per les acciones de moltes persones. De fet, estimada Elisabeth, no creu vostè amb el “libre albedrío”?
Per sort, i no per desgràcia, no existeix la bola màgica que prediu el futur amb exactitud.
Earendil, molt afectuosament.
| |
| Re: Dues visions de la crisi. | 22/04/2010 - 09:33:14 | |
| Nom: Xicot
Coincideixo bastan amb el Erendil. SNB i Marc Vidal son grans estudiosos de l'economia, amb sòlids arguments extrets d'arreu i hores de treball, només per això mareixen el meu respecte, tot i que encertin o no en les seves previssions.
Nano, SNB es un catedràtic, no un venedor de pisos o politiquillo amb ànsies de vots. Si els seus estudis el porten a creure que els pisos baixaran, com a bon professional ha de dir el que creu. Tu deus ser dels típics que el metge diu el tabac es perillós i l'hi respons amb la tonteria de que un curandero sense formació et va dir que era bo. Recordo frases tan celebres com:
-Los pisos no bajan nunca.
-Los que hablan de crisi son del PP.
-España està en la Champions de la economia. (paro UE 10%, paro ejpanistan 20%)
-Brotes verdes.
-....
Hi ha gent que ha pagat 300.000€ per pisos que no valen ni 180.000€ en base a aquestes previsions d'optimistes o estafadors. O sigui que Nano, cuidado amb els optimistafadors.
No ens ho expliquen tot, un 20% de paro comptabilitzat es insostanible economicament i socialment, una pujada d'impostos com la que faran ens frenarà molt i politiquillos sense formació ni honestitat es impossible que ens treguin del merder que ens han fotut. Però humilment crec que SNB va una mica massa fort en les seves previssions, ja que els països europeus avançats estan sortin lentament de la crisi.
Ara, ejpanistan con su Vigstan a pringar per anys, QUE SOM POBRES ULTRA-ENDEUTATS, COLLONS!
| |
| Re: Dues visions de la crisi. | 23/04/2010 - 11:52:35 | |
| Nom: Elisabeth
Apreciat Earendil,
Pot discrepar tant com vulgui de les meves opinions.
Anomeno a Niño Becerra "Profeta de la veritat", per una raó un tant Subjectiva, com sincera.
Em pregunto quantes de les persones que opinen sobre aquest tema (Xato, Nano, Quico i Vosté mateix), estan a l'atur, han perdut els seu béns de la nit el dia etc, etc..SR. Earendil no són problemes puntuals i excepcionals, si no una realitat que es viu cada dia a la societat i el carrer. No cal llegir al Nostradamus i escoltar als experts.
Quan donem l'espatlla el veí, a l'aturat i el que passa dificultats, donem l'espatlla al món.
Podem mirar a un altre cantó quan milions de persones tenen unes condicions de vida indecents i viuen amb la sensació de no poder aportat rés a la societat? Vivim en un Sistema en el que l'absència d’ingressos implica un rebuig social contundent.
EL Sr. Becerra no parla de prediccions, ni esbrina veritats amb una boleta màgica. Senzillament manifesta una realitat que molts ens hem trobat. Els aturats, els marginats, els pobres....no interessen a ningú. Els funcionaris, defensen els seus drets, com tots el demés col•lectius, afavorint moltes vegades la impunitat dels seus Superiors, com és el cas de Balears i molts d’altres, castigant el que denuncia qualsevol injustícia. No tota la culpa es de la classe política, ens estem tornant, cada dia, més individualistes, més impersonals, més de palla, culpant als sectors més vulnerables de la societat, d’aquest fracassat sistema que esquitxa a tots el àmbits.
No hem d'oblidar que tots som vulnerables i responsables els uns dels altres. Les actituds narcisistes i els discursos buits i carregats de demagògia,en segons quines situacions, cansen i esgoten.
Jo hem sento des de la vísceres i des de el cor, que no, des de la demagògia, molt propera a Santiago Niño Becerra i a tots els que amb valentia s'atreveixen amb la veritat.
Jo noc crec amb el” libre albedrío”, ni em bruixes, però si que crec en la llei de causa afecte. I que el futur dependrà de la nostra actitud quotidiana.
I per acabar em dedico una frase a mi mateixa,
"No regales tu mundo a quien no sea merecedor de él. Doncs darrerament tinc la penosa i trista sensació de que estic perdent el temps:
Agreixo, no obstant la oportunitat que he tingut de expressar-me lliurament.
| |
|
|
