Osona.com: Fòrum - Por de votar el mateix que el PP? Informa't

Nom: gsf

`Aquest és el finançament i la definició de Catalunya que volíem` Jospe Piqué (PPC), en declaracions dos dies després del pacte MAS-ZP (l´estatut que es votarà). -Extret de Telenoticies.cat

Al PP li interessa el SI? (tu decideixes.com)

Diguem-ho clar que tohom ho sap: El PP podria dir que SI a aquest Estatut ja que després de les retallades i `cepilladas` havia quedat, com a mínim, assumible per ells.

Si insisteixen en el No és simplement per que no volen donar la rao publicament al PSOE (no el PSC) en cap tema d´estat. (I de pas, desactiven uns quants vots negatius sobiranistes que no volen votar igual que ells)

Ara bé, li interessa el No al PP? Crec que no.

Si guanyés el No, i malgrat el que diguin els del PSOE i CiU, no ens quedarem amb l´estatut del 79. O potser sí ( i a la curta o a la llarga el renegociarien en base al del 30 de setembre o a algun altre text) però algunes de les millores es posarien a la pràctica amb el redactat de noves lleis i reglaments.

Si per passar a recaptar del al 15 de l´IRPF no va caldre canviar el marc estatutari, per que cal per a passar a recaptar el 50?

I a més tenint en compte que de l´estatut encara vigent encara falten una cinquantena de competències per a traspassar, si sortís el No segurament s´intentaria esprèmer l´actual marc vigent al límit (donant aquestes competències i els mitjans financers per a fer-les viables per exemple).

Ara bé, com que evidentement amb això no hi haurà prou i com que si surt el No no serà per a que ens quedem com estem sinó perque en volem més, les reivindicacions seran llavors més exigents encara. Escenari que no volen ni el PP ni el PSOE. A tots dos els interessa posar aquest pedaç a la situació i que a la nostra propera reivindicació puguin contestar : `Pero si habeis votado que sí! Ahora que quereis? Siempre estais pidiendo!!!`. I apa, a esperar vint-i-cinc anys més.

El PP a Espanya blasma contra el Estatut per que sap que això li dona vots allà. Els seus líders són antipàtics per a la majoria de la nostra població i només per a això molts faran el contrari del que demanen tot pensant que així els foten. (Argument triat pel PSC i ICV a bastament).

Tanmateix, la fúria desfermada a Espanya a Catalunya es torna moderació i relaxació. Mireu els cartells del PP : Demanen el No però el seu logo és diminut i només pel color blau pots deduir a priori que és d´ells. Tot el contrari que la resta de partits polítics que exhibeien els símbols de manera ben ostentosa.

Igual passa a la publicitat televisiva. El PP no treu cap líder a explicar la seva posició (per cert, tampoc ho fa el PSC), l´himne del partit sona gairebé inaudible i el logo del final surt molt de passada. Per no sortir no surt ni la cara dels actors que hi fan l´anunci (algun psicòleg en pot treure alguna conclusio? El que s´amaga és que menteix potser?).

El PP vol el Si però demana el No. I per això el demana tan fluixet, (com va passar amb CiU amb el referendum de l´OTAN per exemple).Els seus caps espanyols els fan al feina bruta i es deixen llençar ous per a apareìxer com a martirs per la causa (cabassos de vots a Espanya) però aquí no destorben gairé per a no molestar la victòria del Si. I de retruc, foten els seus més odiats enemics, els independentistes, fent que algun en tingui recança de votar el que pensa per a no coincidir-hi. Què algú del PP tampoc votarà o ho farà afirmativament per a no coincidir amb els independentistes? Segur. Però mirem quants vots tenen uns i altres i veureu quina opció surt perdent.

Mil raons per dir NO. Només una per dir SI: la partidista.

PP, etc...	09/08/2006 - 10:17:05

Nom: Joan Parera Datsira

Si algo m'han ensenyat aquets anys la política del PP i la d'Estats Units és que si vas pel món imposant la veritat absoluta, només rebràs castanyes per arreu on passis.El parlament ideal és aquell on cada escó sigui format per un sol representant de cada partit, i que no hi hagi un nombre d'escons màxim, sino que com més partits es creïn,més llengües parlin i més cultures diferents tinguin millor, més escons a dialogar. És una vergonya que per culpa d'aquestes majories absolutes, fagi 30 anys que no avancem gens en res. El veritable diàleg és el dels que fan un esforç per escoltar-se i entendre's amb la resta.L'època dels monòlegs s'ha d'acabar.

Re: Por de votar el mateix que el PP? Informa't	24/08/2006 - 13:41:17

Nom: Joan

Benvolgut,Votar sí a l'Estatut fou una opció del tot legítima, a més, si es pensava en Catalunya, sense cap dubte, la més satisfactòria. Ningú pot negar que per a l'autogovern de Catalunya el nou Estatut era molt millor que el de l'any 1979. Això no ho nega ni el PP, allò que succeeix és que defensen que per a Espanya, i fins i tot per a Catalunya, és millor la centralització. Els que vàrem votar sí, pensem en canvi que és molt millor la descentralització, sobretot per a Catalunya.El PP va fer d'aquesta qüestió el seu puntal més important: fins i tot van tenir el seu líder recorrent Espanya en busca de firmes i de suports. Allò que de cap manera és creible ni defensable és que el PP va defensar el No amb la boca petita. El PP, més aviat, fou el partit del No des d'un començament i fins al final. Van anar conra l'Estatut des d'un bon inici fins al final (com a antagonia del PSOE i sobretot del PSC, sí, però també com a projecte ideològic propi, o és que algú s'imagina la dreta espanyola defensant processos d'obertura?). Foren el partit del no de totes totes, i fins i tot durant el referèndum, aquelles zones que van votar que no foren precisament els espais on es vota el PP. És a dir, foren els que voten PP, els que van votar que no. Mentre que molts votants d'ERC van decidir abandonar l'opció del no.Fer història virtual és senzill. Si passa això, aleshores... Aleshores, jo no sé què hagués passat, però dubto molt que cap partit es decidís a arriscar tant per encetar nous processos estatutaris o d'obertura. El PP no ho faria, sens dubte, ja que com es pot veure en 1934 no els cal gaire suport per tal de frenar processos estatutaris. Es pot imaginar, si hom vol, una aliança ERC i PP per tal de donar un estatut molt millor per a Catalunya en un futur del tot imaginari. Però seria això, un futur del tot imaginari. Això no s'ho creu ningú. Per altra banda, el PSOE de cap manera hagués pogut encetar un nou tram de major autonomia, ja que el no hagués estat sobretot el triomf del PP, que per això foren sempre el partit del NO. En fi, quin valor té la història virtual?