TEMA: nibell C de català
| nibell C de català | 10/06/2009 - 18:50:42 | |
| Nom: un
Hola amics, creieu que a catalunya tenim el nivell C de català, o com el nostre honorable president imitat al polonia, el nivell "no se" de català. Tinc la sensació que el català cada cop se sap parlar i escriure menys.
| |
| Re: nibell C de català | 10/06/2009 - 19:51:12 | |
| Nom: puf
jo tinc la sensació de cada cop se sap parlar i escriure menys en totes les llengües.
| |
| Re: nibell C de català | 10/06/2009 - 21:25:30 | |
| Nom: Ignorant
Doncs, si, cada cop s'escriu més malament en català... No hi ha "nibell"...
| |
| Re: nibell C de català | 10/06/2009 - 22:09:07 | |
| Nom: xicot
no home no, el català està en una salut perfecte i n'assegurem la permanència a primera divisió.
| |
| Re: nibell C de català | 10/06/2009 - 23:00:41 | |
| Nom: Moulinex de la plana
tu deus tenir l'ADVANCED en català jajajajajajajaja per desgràcia el nivell de català ha baixat a tot arreu, en especial en els entorns internet on es notan a faltar els professionals del sector.
| |
| Re: nibell C de català | 11/06/2009 - 00:29:30 | |
| Nom: monlix
Llo krec qe en jeneral, a kataluña tenim un mol von nibell de katalá. Io si lu tink, si mes no. Parlantlu y eskribintlu.
| |
| Re: nibell C de català | 11/06/2009 - 07:19:33 | |
| Nom: salvador de la plana
La palabra vernáculo significa propio del lugar o país de nacimiento de uno, nativo, especialmente cuando se refiere al lenguaje. Así, para la mayoría de los usuarios de esta enciclopedia, el idioma vernáculo es el castellano o español. La palabra proviene del latín vernaculus, que significa nacido en la casa de uno, proveniente de vern, un esclavo nacido en la casa del amo.
El término es usado en el contexto del lenguaje cuando el idioma usado en un área del conocimiento es distinto a la lengua materna de los hablantes. La lengua "no-vernácula" por excelencia fue durante varios siglos el latín, que era la lengua propia de los romanos. Luego tras la caída del imperio romano, mientras lenguas propias se desarrollaban en diferentes partes de lo que había sido el imperio, los escolásticos y la Iglesia siguieron usando el latín para los estudios; de hecho, la única versión autorizada de la Biblia, la Vulgata, estaba en latín. La traducción de la Biblia a las lenguas vernáculas fue parte importante de la Reforma protestante. El latín era asimismo usado como la lingua franca de la ciencia hasta mediados o finales del siglo XVIII, cuando fue sustituido por el francés, y luego en algunas áreas por el alemán o el inglés, que es ahora la lengua que predomina en la comunicación científica. El uso del latín subsiste en algunas áreas, especialmente en la taxonomía vegetal, donde no sólo los nombres sino también las descripciones oficiales de las especies u otros taxones se siguen publicando obligatoriamente en latín. No ocurre lo mismo en zoología, donde las descripciones nuevas se publican ya en lengua vernácula, aunque los nombres se siguen formando según las reglas del latín. Para referirse a un nombre en lengua local, se prefiere el adjetivo «vernáculo» a «vulgar», por las connotaciones peyorativas de este último (vulgar es lo relativo al vulgo).
| |
| Re: nibell C de català | 11/06/2009 - 10:52:37 | |
| Nom: comandante Marcos
Uno de los síntomas que demuestran que alguien se está VOLVIENDO BUENO es la CONSIDERACIÓN HACIA EL PRÓJIMO. Ese elemento nos transforma en personas adaptadas y confiables. De la consideración se desprende la responsabilidad y desde ahí a la beatificación ya quedan pocos pasos.
Una vez que ya somos buenos, necesitamos lo que algunos llaman la “sal de la vida” y consiste de actitudes aisladas donde la consideración y la responsabilidad son dejadas de lado.
Hay que tener cuidado, porque esos pequeños actos aislados son adictivos y si abusamos de ellos pueden poner en peligro nuestra cómoda vida actual.
| |
| Re: nibell C de català | 19/06/2009 - 12:51:04 | |
| Nom: Santi
El català és una llengua viva, que evoluciona amb el dia a dia. No sé si es parla malament o simplement canvia la manera de parlar. Es pot parlar malament una llengua? Una llengua és per comunicar-nos entre nosaltres i si ens entenem alhora d'escriure i llegir, és suficient? Tot això és un tema de debat interessant...
Ara hi ha dos temes respecte el català, un és que avui més que mai hi ha gent a arreu del món que coneix la nostra llengua. Fa 30 anys quants senegalesos o marroquins parlaven català i avui? Els numeros absuluts ens son favorables pel que fa a l'us de la llengua
Un altre punt de vista podria ser els numeros relatius, doncs malgrat que avui hi ha més gent que mai que coneix la llengua catalana, a la terra que li dona nom a la llengua, el seu ús perd cada dia pes específic a favor principalment del castellà (espanyol) i en segon terme d'altres llengues vingudes amb l'immigració.
Un cop dit això animo doncs a totes les persones que viquin a Ctalunya a fer us de la llengua a la qual ha donat nom aquesta terra, Catalunya. Ho faig per romanticisme i per compromis cultural, doncs la cultura catalana és el patrimoni "espiritual" més gran que té casa nostra. A més opino que la diversitat cultural és un valor afegit a la cultura en general, i degradar aquesta o qualsevol altre varietat cultural a favor d'una més gran i expansionista és un error, destruim patrimoni cultural.
Endavant amb el català de carrer i amb la pedagogia de l'us del català. La imposició fa mal.
| |
|
|