Benvolguda amiga Anna,
M'agradaria pensar que els ninotets dels que parles nomes son fruit d'una mala nit que tothom podem arribar a tenir. Malgrat tot existeixen i son reals com la vida mateixa. L'altre dia pujant per un centric carrer de la ciutat m'en vaig trobar uns quants. Desde la llunyania em van semblar una colla de marrecs acabats de sortir d'una classe d'ESO pero a mesura que m'hi anava apropant vaig poder comprobar que no eren quatre ni cinc ni sis adolescents malcriats sino que es tractava d'un veritable exercit de ciutadans de cartro. Efectivament, eren els ciutadans perfectes per a una ciutat perfecte. Aquells que callen i diuen que a si a tot. Els ninots, amiga Anna, son una metafora. Reflexiona-hi bonica.