Cinquanta entitats exigeixen una moratòria urbanística al litoral

>> Dura crítica a l'administració pel que consideren falta de planificació territorial
>> El món ecologista català avança cap a una estratègia comuna

Jordi Serrat - Figueres
Una cinquantena de plataformes ecologistes van subscriure ahir la Declaració de Figueres, un manifest que, entre altres coses, demana "una moratòria del desenvolupament urbanístic de la franja litoral, així com dels espais agrícoles i naturals d'alta vàlua dels Països Catalans". La proclama va ser un primer pas, encara embrionari, d'una estratègia comuna del moviment ecologista català de base.

Fent cas de la màxima "actua a nivell local però pensa globalment", els ecologistes són cada dia més conscients que les seves reivindicacions tindran més ressò si sumen esforços. Per això van decidir posar en comú les seves experiències en la prmera Trobada d'Entitats i Plataformes en Defensa del Territori que s'ha celebrat aquest cap de setmana i que neix amb voluntat de continuïtat. Convocats per l'associació Salvem l'Empordà, a la cita hi van anar des d'entitats més conegudes, com la Plataforma de Defensa de l'Ebre, protagonista de la lluita antitransvasament, fins a tota mena de grups grans, mitjans o petits que treballen per una nova cultura de l'aigua, per un entorn més sostenible, per una millor gestió dels residus o per defensar algun espai amenaçat.

Portal d'Internet

Els 400 participants van intervenir en un seguit de taules rodones tècniques, i van posar les bases per mirar de coordinar-se entre si. Van acordar fer un portal d'Internet comú i un logotip que englobi totes les plataformes, i estudiaran com crear un sistema d'assessoria jurídica compartit.

Els quatre eixos del debat van ser la planificació territorial, les grans infraestructures, els espais no urbans a conservar i la gestió de residus. Les conclusions queden resumides en un manifest de 20 punts, en el qual destaca la demanda que sigui retirat el Pla Hidrològic Nacional, el rebuig al Pla d'Energia 2010 de Catalunya, la necessitat d'una reforma tributària ecològica i la petició a l'administració que apliqui la llei vigent per conservar els espais naturals. El manifest recorda que, segons l'Agència Europea del Medi Ambient, els Països Catalans ja són una de les quatre regions continentals que pateixen un impacte més gran sobre el territori. Els ecologistes denuncien un "desgavell territorial econòmic, ambiental i social sense precedents" i la mala planificacio de l'administració.

La trobada va fer aflorar una clara consciència d'unitat d'acció. Però una unitat que serà difícil per les mateixes característiques d'aquestes entitats: en defensar una democràcia al màxim de participativa, els costa arribar al consens. Ahir mateix van passar-se hores discutint en assemblea si el manifest havia d'incloure una crítica oberta al model capitalista actual. Al final van guanyar les tesis més moderades dels qui van dir que era més prudent criticar "el model socioeconòmic imperant" i no explicitar-ho com a "crítica al capitalisme neoliberal".

(Avui, 13-X-2003)

Text de la Declaració de Figueres

Els Països Catalans són un territori privilegiat pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals que cal conservar i gestionar per assegurar la nostra qualitat de vida, la de les generacions futures i la memòria històrica.

Tanmateix, el model socio-econòmic imperant està comportant un desgavell territorial, econòmic, ambiental i social sense precedents. Segons l' Agència Europea del Medi Ambient ens trobem en una de les quatre regions d'Europa
que pateixen un major impacte sobre el territori. Si considerem les contínues agressions a causa de l'especulació, la planificació incorrecte i deficitària per
part de l'administració i la permissivitat envers l'incompliment de la normativa ambiental; s'entén que en els últims anys dotzenes d'entitats i plataformes arreu del país s'hagin creat per aturar alguns dels projectes més agressius.

Els 400 participants membres d'una cinquantena d'entitats i plataformes que ens hem reunit a Figueres, el 10,11 i 12 d'octubre del 2003, en la Primera Trobada d'Entitats i Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans, reconeixem com a pròpies les diferents lluites i volem reclamar de manera conjunta:

L'aplicació de la legislació vigent sobre espais naturals per garantir la seva conservació i l'establiment de les connexions ecològiques per a garantir la seva
biodiversitat.

La protecció de l'espai agrari mitjançant el desenvolupament del pla sectorial previst al Pla Territorial General de Catalunya (PTGC).

Un Pla de gestió integral del litoral que garanteixi la conservació dels darrers espais verges i dels ecosistemes marins.

Una planificació econòmica apostant per la diversificació enfront de l' insostenible monocultiu turístic.

La definició d'un model de mobilitat que garanteixi la màxima eficiència energètica i que minimitzi l'ocupació del territori tot fomentant el transport públic i el transport de mercaderies per ferrocarril.

La definició d'una política forestal que garanteixi la funcionalitat ecològica dels boscos i el seu aprofitament.

L'aplicació d'eines de planificació territorial supramunicipal per garantir un model d'urbanisme compacte i amb poc consum de sòl, i una moratòria del desenvolupament agrícoles i naturals d'alta vàlua.

La definició d'una política correcta dels usos de l'aigua dins el context de la Nova Cultura de l'Aigua. Retirada del Pla Hidrològic Nacional.

Una gestió dels recursos basada realment en la reducció, la reutilització i el reciclatge i en la corresponsabilització dels qui generen més residus.

Un canvi cap a un model energètic eficient equilibrador del territori, basat en les energies renovables i sostenibles respectant els espais naturals, culturals i paisatgístics. Rebuig a les previsions del Pla d' Energia 2010 de
Catalunya.

Conservar el paisatge com a element clau de la identitat col.lectiva aplicant el Conveni Europeu del Paisatge.

Impulsar una reforma tributària ecològica i un canvi en el sistema de finançament dels municipis

La creació de jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar les fiscalies de medi ambient, atesa la complexitat d'aquesta matèria, la importància de la defensa dels valors i drets medioambientals dels ciutadans d'acord
amb el mandat constitucional.

Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten el territori com a element clau d'un model realment democràtic. Com per exemple demanar que les agendes
21siguin vinculants i auditades.

No vetllar només pel nostre territori sinó també comptar amb els efectes de les nostres activitats, tant col.lectives com personals, sobre l'entorn global.
Pressionar contra les polítiques internacionals amb conseqüències socioecològicament negatives.

i, denunciem les contínues pressions i amenaces que pateixen els activistes mediambientals, particularment intenses en les poblacions rurals, i que són una vulneració dels drets democràtics més elementals.

Havent intercanviat les diferents inquietuds entre els participants de lesTrobades ens sentim reconegudes en les lluites de la resta, i ens comprometem a:

Seguir treballant de forma local per tal de conservar i millorar el territori on habitem, mitjançant una lluita pacífica que englobi la informació i conscienciació social. Demanem a l'administració pertinent el compliment de la
legislació vigent, una planificació basada en la sostenibilitat, amb la participació de la societat civil, que tingui en compte el medi natural i humà i que deixi de
banda els interessos especulatius i el clientelisme polític.

Seguir proposant alternatives sostenibles a l'actual model imposat.

Establir xarxes de comunicació, debat i suport entre les organitzacions per intentar consolidar una unitat d'acció d'àmbit nacional basada en propostes concretes. Per tal de seguir fomentant l'autoformació, la comunicació i
l'intercanvi d'experiències es potenciaran actes com els celebrats aquí a Figueres.

Treballar per que la societat prengui consciència de l'actual situació i que s'impliqui en les diverses reivindicacions.

Empordà, octubre 2003

Web oficial de la Trobada