Coincidint amb l’amarga polèmica sobre la pederàstia, l’Església Catòlica s’ha emportat moltes garrotades i crítiques furibundes davant el suposat silenci de les autoritats eclesiàstiques sobre els abusos practicats, des de fa anys, per alguns sacerdots i religiosos (religioses) envers infants i adolescents.

 

Ja ha passat: Per als creients catòlics, ja s’ha acabat una de les setmanes de més bullícia de tota la litúrgia vaticana. Fa tres mesos que naixia el fill de Déu i ja l’estem enterrant. És una de les paradoxes que jo, que sóc creient, trobo més ridícules del muntatge, quasi teatral, d’una manera d’interpretar i de fer creure que, amb espectacles com del que parlem, serem capaços de fer adeptes entre els qui tenen dubtes.  

Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida [Lc 21,19]. En aquesta sentència dels relats apocaliptics en els evangelis tenim la clau de lectura i d’interpretació davant del sofriment, de la prova, de les dificultats de la vida i, si s’escau, del final de la història.

No sé si el mes encertat és dir que “anem amb la creu a coll”, o que ha començat “una creuada per la creu”. Sigui com sigui, avui em prenc la llibertat d’apel·lar al sentit comú i a les causes urgents i necessàries.

L’eriçó terrestre és un animal ben elegant, diuen, perquè sota la seva ordenada capa de punxes defensives, es reclou un ésser tendre, feble, fràgil i sensible. Aquesta novel·la, L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery —que la faixeta de sobrecorberta anuncia que fou premi dels llibreters francesos del 2007—, ja porta nou edicions en català a casa nostra, la qual cosa ens parla de la gran acollida i interès que ha suscitat. De fet, és veritat que es tracta d’un títol si més no original que incita igualment a la curiositat.

Aquests primers dies de tardor han dit adéu a un gran home d'estat del nostre entorn. El diumenge 11 d'octubre va morir a Barcelona a 81 anys Joan Martí Alanis, arquebisbe emèrit d’Urgell, un dels grans bisbes catalans del segle XX. Martí Alanis va ser el pastor de la diòcesi d’Urgell durant trenta-dos anys, responsabilitat que també comporta la de ser el copríncep d’Andorra. Home de gran bagatge cultural i intel·lectual, Joan Martí formava part dels sectors oberts de l’Església i al mateix temps fidel al país.

Fa dies que se sent parlar de la reforma de la llei de llibertat religiosa. La idea principal és convertir l'estat, que fins ara és aconfessional, en un ens de caràcter exclusivament laic a tots els efectes. D'aquesta manera es trencaria amb trenta anys de retard sobre una llei nascuda a la transició i que sembla curiós que, en ple segle XXI, no hagi estat pràcticament modificada en els últims trenta anys.

El bisbe emèrit de Vic, el doctor Josep Maria Guix i Ferreres, va morir aquest proppassat diumenge, 28 de juny, vigília de Sant Pere i de Sant Pau, gairebé a tocar del migdia. Comptava 81 anys i mig i en feia sis que vivia a les Germanetes dels Pobres, com un més.

El doctor Josep Maria Guix, bisbe emèrit de Vic, va morir una setmana abans de la festa major de la ciutat. Així, doncs, no haurà pogut assistir en vida a l’Ofici Solemne de la catedral, el mateix indret on s’ha celebrat el seu funeral i el lloc on ha estat enterrat. Tanmateix, els vigatans que la diada de sant Miquel dels Sants hagin assistit a l’Ofici en honor del trinitari, hauran estat molt a prop del que va ser el seu bisbe durant 20 anys (1983-2003), avui sepultat a la capella de sant Josep, a la mateixa seu episcopal.

Una situació de tempesta. A vegades passa que sembla que el món s’acabi, tal i com deia aquell programa de la ràdio, que crec que ja no el fan, el món s’acaba però s’acaba bé. I aquí podríem posar una llista de coses i de situacions.

«Déu és amor i el qui està en l’amor està en Déu i Déu està en ell (1Jn 4,16)».Aquesta afirmació de la primera carta de Sant Joan, no per ser coneguda, deixa de ser sorprenent i és així que el papa Benet va començar la seva primera carta encíclica: Déu és amor. De fet és una afirmació que ens crida a la conversió.