L'expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, feia públic dilluns un manifest signat per 36 entitats de la societat civil, on es comprometen a millorar l'educació a Catalunya. I dijous, a l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses es va presentar el manifest en un acte multitudinari. Les entitats signants assumeixen el compromís de treballar des dels seus respectius àmbits per prioritzar l'educació.

No s’entén gaire que des d’alguns sectors es gosi criticar l’escola concertada, quan la seva discriminació i la seva situació d’absoluta inferioritat davant de la pública resulta més evident any rere any...! Convé, doncs, malgrat que no sigui gaire popular ni políticament correcte —i, encara menys, progressista...– fer-ne pública apologia: sense ella l’educació, al nostre país, seria impossible.

En aquestes darreres eleccions municipals hem vist com, lamentablement, un partit de l'anomenada «nova ultradreta» de l'estil Haider o Le Pen ha esdevingut segona força política a Vic. Aquest partit ha obtingut, també, nous regidors a altres poblacions com el Vendrell i Manresa. Aquests resultats, a part d'indicar-nos la força de la demagògia en termes electorals, ens indica que la immigració ha esdevingut a moltes poblacions un tema de primer ordre en l'agenda ciutadana però descuidat per les forces polítiques convencionals. Si ens hi fixem bé, la PXC ha obtingut poder polític allà on la immigració ha arribat i s'ha concentrat en grans quantitats i ha esdevingut, per a molts, un problema. Al meu entendre, si aquesta qüestió es tracta de forma adequada la ultradreta hauria de desaparèixer, ja que el seu motiu d'existir ja no hi seria.

Habitatge, universitat, treball, salut, cultura, oci, .... Són molts els temes que afecten al jovent i que per tant ens preocupen. En un món cada cop més globalitzat i liberal i amb una precarització incipient, és evident que el que hauria de ser una realitat, l'emancipació juvenil, està esdevenint per molts de nosaltres una utopia. És per aquest motiu que a moltes i molts joves no ens fa cap mena de por comprometre'ns políticament, tot al contrari, creiem que el compromís polític és indispensable per  trobar solucions als nostres problemes. Aquestes solucions passen, inevitablement, per una política d'ampli espectre social i nacional, una política contundent i eficaç que sigui capaç de representar al jovent del nostre país.

El dia 16 de Novembre de 2006, més conegut com 16-N pels estudiants, va ser una jornada de vaga i manifestacions estudiantils contra l'anomenat procés de «Bolonya». Quin va ser el motiu de la vaga? El motiu va ser el desacord amb l'anomenat «Pla de Bolonya». Què és aquest pla? Què pot implicar?

Us heu preguntat mai quants missatges de mòbil envieu durant un dia? Segurament que la mitjana seria bastant alta. La veritat és que l'invent dels missatges de mòbil passarà a la història com un dels millors, sense dubte. És més barat, més ràpid i potser, fins i tot més efectiu (en alguns casos). Però començar a escriure pel mòbil és bastant complicat.

Ara fa poc més d'un any començava Informàtica, aquí a la UVic, i els tenia una mica per corbata. Havia sentit els testimonis de familiars i amics més grans que asseguraven que la universitat era d'un nivell sobrehumà, que per sobreviure era imprescindible treballar com un desgraciat, que era per a ments lúcides i voluntats de ferro. Amb tot, és cert que els qui m'ho deien no havien anat  a la UVic (així s'entén tot una mica més) i que, òbviament, no eren de lletres.

Ara fa mes o menys un any que començava periodisme a la Universitat de Vic (UVIC). A 2/4 de 9 del matí em plantava al vestíbul de la facultat d'empresa i comunicació amb el meu bolígraf blau, la carpeta vermella i un grapat de fulls. Després de la presentació de la primera assignatura tocava temps de descans –abans pati-. Com és costum el primer dia un s'intenta socialitzar desesperadament . Així que amb els quatre col·legues acabats de conèixer vam decidir esmorzar al bar de la uni.