Sap greu assumir que la vaga de dimecres va ser un fracàs gairebé tan gran com la dels serveis públics de juny. Si ha de servir de consol, aquesta no era una vaga vertical d'un col·lectiu amb la feina majoritàriament segura, ni amb uns sous majoritàriament raonables o alts, o amb uns convenis ben reblats, però precisament amb aquests antecedents de només tres mesos enrere els sindicats haurien d'haver mesurat millor la seva força i no empènyer cap endavant com el bou amb les orelleres.

El moviment obrer vinculat a la indústria desapareix com desapareix la industria o es fa neta, de laboratori, i els sindicats estructurats a partir d'eines amb que subornar –per no dir vendre's- la patronal i l'administració, muntats en equipaments expropiats i després mal repartits en el postfranquisme, i ultrasubvencionats pels mateixos contra qui diuen fer la vaga, no acompleixen els seus requisits fundacionals. Són assessories on s'arreglen nòmines, es preparen declaracions de la renda, es negocien acomiadaments i, si un es descuida, surt amb un pis a sota del braç o amb un curset per fet de manobre ara que el totxo s'ha aturat.

Seria injust, però, que els treballadors carreguéssim tota la frustració contra els professionals del sindicalisme sense fer autocrítica. Volíem ser propietaris i ens hem quedat en hipotecats, volíem aparcar el cotxe més potent a la porta de la fàbrica, preteníem disfressar-nos davant els nostres similars, i el pitjor de tot ja no és que no ho hem aconseguit, sinó que malgrat tot ho hem interioritzat i ens creiem amb dret de jutjar, com jutgen els rics, els quatre nanos que fan pintades en una sucursal bancària o que trenquen el vidre d'una ETT, sense entendre que tant la sucursal bancària com la ETT tenen unes assegurances que en un mes treuen més beneficis que el que cobrarem la majoria després de treballar durant 50 anys.

Que trist tenir vocació capitalista i ni un duro a la butxaca. De la mateixa manera que la industria que es manté ha hagut d'adaptar la seva activitat a la modernitat i a les noves tecnologies, perquè el moviment sindical segueix en l'era del negre fum, el soroll de maquinari i l'accidentalitat? Perquè no poden destinar una part del funcionariat sindical a pensar en altra cosa que no sigui la manera de rebre més subvencions? Perquè les mobilitzacions no poden adaptar-se als nostres temps si els mateixos sindicats fan cursos de reciclatge en qualsevol matèria?