He viscut en primera línia, com a periodista, els esdeveniments previs i la resolució final de la reapropiació de l'antic Banco Español de Crédito (aquell Banesto que temps ha havia comanat Mario Conde), a la plaça Catalunya de Barcelona, entre els dies 25 i 29 de setembre d'enguany. Voldria apuntar, sense haver de ferir ningú, més enllà dels qui parlen gratuïtament de la violència dels moviments socials, que el comportament de la majoria de mitjans del règim -és a dir, tots els qui viuen de les les subvencions milionàries sense les quals ja haurien hagut de tancar la barraca- ha estat no solament nefast quant al biaix criminalitzador d'aquests moviments, sinó clarament intoxicador i fal·laç.

En posaré un exemple, que dóna idea de fins a quin punt molts periodistes no solament no tenen criteri, sinó que sembla que facin la feina amb el ulls, les orelles i la boca tancats i barrats amb pany i clau, no fos cas que el pensament propi els costés alguna cosa més que el sou, migrat o no, que cobren.

Pocs moments després del desallotjament (a)legal efectuat pels Mossos d'Esquadra -sense ordre judicial i amb la falsa excusa que dins l'edifici s'hi amagaven els violents-, comanats pels hereus dels qui van ocupar el mateix solar durant el període de la guerra d'agressió (1936-939), a l'antic Hotel Colón, seu del comitè central del PSUC, vaig ser testimoni de com dues periodistes, en serveis mínims, de la Televisió de Catalunya (TV3) es preparaven per a un enregistrament que s'havia de passar a un quart de nou del vespre per la televisió pública del país. Una trucada efectuada des dels serveis centrals va aclarir, de manera diàfana, com s'havia d'engiponar la peça: calia lligar la crema d'un cotxe de la Guàrdia Urbana, amb el llençament de pedres fet als voltants de la Rambla i les detencions dels violents, que eren els qui havien ocupat l'exbanc en qüestió, des d'on s'organitzava tots els actes dels "antisistema".

Vet aquí, doncs, com es basteix la realitat, que els mateixos fets desmenteixen, perquè de les 20 persones que eren a l'enorme local desocupat des de fa anys de la Plaça Catalunya, cap ni una no va ser detinguda. Ho repeteixo: cap ni una, tal com em va confirmar in situ un dels comanaments dels Mossos. On eren, doncs, els violents? Evidentment, a dins del local no hi eren. Per tant: a quins foscos interessos responia l'actuació dels Mossos d'Esquadra? Perill: no n'hi havia. Ordre judicial: no n'hi havia… És clar que, quan vaig veure que una brigada municipal tapiava a correcuita i maldestrament la porta d'un solar propietat d'una immobiliària amb gran prèdica al litoral del País Valencià (Ballester, amb la marca Andyval a Barcelona) -especialment a Benidorm, dirigida per Andrés Ballester, amic intim de l'exalcalde i nefast exministre Eduardo Zaplana- vaig començar a entendre que potser hi havia, i hi ha, alguna cosa més darrere d'aquest estrany i exprés desallotjament. No endebades, el digital Valencia Plaza, el mateix dia 29-S informava, en la seva secció VP Confidencial, que "el empresario valenciano ha decidido enviar un equipo de directivos y abogados a observar in situ los acontecimientos y tomar las medidas pertinenentes"… És a dir, allò tan castís de "esto lo arreglo yo en un plis plas"!

Del suposat informe policíac presentat pels Mossos al jutge i que han fet córrer parcialment diverses fonts m'ha fet gràcia el fet que diguessin que hi havia gent manipulant benzina o que hi havia un gran mapa de la ciutat amb les accions que es farien el dia de la vaga. La benzina: simplement era gasoil per fer anar la "burra" (generador), per tenir llum durant la nit; el gran mapa dels "violents": les més de cinc-centes persones que hi van passar aquests dies hi anotaven coses com ara "verdures per al vaguistes" a tal lloc, piquet d'informació a tal altre, llocs de concentració per barris per anar a la manifestació, "Algú ha trobat une ulleres de pasta?", etc.

Pel que fa als violents, ja coneixem de fa anys el pa que s'hi dona: delinqüents, desvagats i algun sonat; gent que, sense venir a tomb, tant crema un contenidor, com inutilitza una porta o es dedica a llençar pedres; gent que quan s'ajunta són carn del canó electoral i cortina de fum de la violència que exerceix el mateix estat quan, en canvi, atonyina ciutadans que expressen pacíficament les seves idees.

No cal dir que abomino qualsevol classe de violència, tret de la justa autodefensa davant de qualsevol agressió física injustificada, com la immensa majoria dels qui van tractar de reapropiar-se d'aquest espai per fer-hi un projecte compartit per a la millora social dels més desfavorits.