Amb el temps que fa que segueixo assumptes d’aquests que surten als diaris, he detectat que existeix un corrent de pensament que pateix per la distribució desigual d’homes i dones en una sèrie d’àmbits de la vida. A les llistes electorals, als consells d’administració, a la investigació científica o als bordells, per exemple. Sovint s’utilitza el desequilibri com a evidència de discriminació, opressió... i a Espanya, entre d’altres llocs, fins i tot es fan lleis per mirar de posar-hi remei per la via ràpida. Als Estats Units tampoc no es queden curts: la llei diu que un procediment de selecció d’una empresa (o del mateix govern) és discriminatori (i, per tant, il·legal) si, tot i no tenir en compte directament cap dels factors “delicats” (raça, sexe, orientació sexual, etc.), la conseqüència de la seva aplicació és una distribució desigual dels escollits en alguna d’aquestes dimensions.

Bé, porto notícies fresques: a mi m’importa més aviat poc, però suposo que a tots aquests els interessarà saber que la distribució de condemnats a mort als Estats Units funciona de la següent manera: el 98 per cent són homes i el 2 per cent dones. El tema de la pena de mort va sortir als diaris precisament la setmana passada arrel del traspàs precipitat de la senyora Teresa Lewis al penal estatal de Jarrat, a Virgínia, després que uns funcionaris de la presó li administressin, per ordre judicial, substàncies químiques poc saludables.

En els dies previs a l’execució vam assistir a un rebombori considerable de gent amunt i avall enviant cartes al governador sol·licitant clemència per la condemnada, moltes més que pel condemnat mitjà. Molts van ressaltar el fet que es tractava de la primera dona executada a l’estat des de 1912. Insinuaven que era una barbaritat (executar una dona) pròpia d’altres èpoques feliçment superades.

Doncs el que deia. Crida l’atenció el poc interès que suscita aquest desequilibri. No és perquè aquest tipus d’arguments es considerin fora de lloc en aquest àmbit, el de la provisió pública d’homicidis: he llegit apel·lacions de condemnats que pretenen convèncer els tribunals que la pena de mort és discriminatòria per l’enorme desproporció de negres empadronats als corredors de la mort arreu del país . Certament, els negres estan sobre-representats, tenen més condemnats del que els tocaria per població. Però encara ho estan, i molt més, els homes. Un 50 per cent de la població... i un 98 per cent dels condemnats!

Si això no és un procediment amb impacte desigual, crec que les empreses del país haurien de poder respirar tranquil·les amb qualsevol procediment de selecció que vulguin utilitzar.