Actualitzat el 28/09/2010 a les 19:21h

El cor trencat dels sindicats

La reforma laboral proposada pel Govern espanyol ha fet que els sindicats es mobilitzessin amb tota mena de protestes i, fins i tot, una vaga general. És obvi que, en plena crisi, alguna cosa cosa calia fer per posar-se al dia econòmicament parlant, tot i que probablement una altra mena de reforma hauria estat menys polèmica i segurament més encertada. Però el cas és que hi ha reforma i hi ha protestes.


Tanmateix, és evident que els sindicats tenen un problema: si es queixen massa, potser fan caure un govern dit d'esquerres -no discutirem terminologies, ara- perquè pugin a ocupar el tron els dits de dretes. I vade retro, satanas! Això sí que no. Natura mana, els sindicats es fan amb els governs d'esquerres, uns i altres es complementen com un matrimoni potser mal avingut, però, en el fons, més o menys feliç.


Al senyor Circumstàncies, que és més llarg que un dia sense pa, li agrada imaginar-se, en aquestes hores prèvies a la tan temuda reforma, les converses entre sindicats i Govern espanyol. Segur que són converses semblants a les que ell manté amb la seva dona, allò de voler i doler, allò de disparar una mica però vigilant de no ferir de mort el contrincant, allò d'arribar als pactes que calgui per continuar la unió que un dia tots dos es van prometre eterna. El senyor Circumstàncies s'imagina els sindicats amb el cor trencat lamentant-se entre llàgrimes, “Per què ens fas això, ZP? No t'hem demostrat prou que t'estimem?” I en ZP, des de la cuina, contestant amb la paella ben agafada pel mànec: “Doncs porteu-vos bé i no em poseu en evidència!”. Se'ls imagina en la següent escena, al sofà, agafant-se les mans, i mirant-se als ulls. I els sindicats dient: “Nosaltres hem de protestar per força, però no pateixis, no demanarem mai la teva dimissió, pactarem serveis mínims generosos a les vagues i mirarem de contenir els piquets” I la contesta d’en ZP, del tot estovat i amb els ulls molls, “Doncs jo faré veure que cedeixo en alguna cosa.” I els sindicats, emocionats: “Oh, gràcies!”. I en ZP: “Ep, però no serà immediat... i serà poqueta cosa, eh? Que, si no, encara descobriran que som parella de fet!”

La següent escena segurament és al llit, com en el cas del senyor Circumstàncies amb la seva dona. Però d'això no en parlarem. Millor creure en ingènues escenes de sofà per a les converses entre els agents socials i les altes esferes polítiques. És més elegant i més bonic.

Navega per les etiquetes

vaga

COMENTARIS

+0
-1
VAGA????
Anònim, 29/09/2010 a les 17:49
Com sempre en aquell païs, Espanya van tard i malament.
Fan una reforma quan ja no quedan empreses per reformar
ni treballadors. Els Sindicats tal com está tan ben expressat, fan un paperot de protesta, on eran aquets 2 anys quan havien de protestar ?? Però en ells que el hi va ni dels tancaments de les empreses ni de la gent que creix i creix a l'atur, els Sindicalistes que en saben d'aixó.
Ells tenen la cadira segura i pagada, com els polítics.

Quin fàstic tots plegats
+1
-0
Jo faig vaga general
Elisenda, 29/09/2010 a les 11:55
No sé què fa avui el senyor Circumstàncies perquè no ho acaba de deixar clar. Estic d'acord amb el seu raonament, en la desconfiança que manifesta tant envers els sindicats com envers el govern. Però hi ha moments en què ens hem de decantar cap a un costat o a l'altre de la balança, encara que sigui amb molta recança. Jo faig vaga perquè no estic d'acord amb una reforma que ha estat aprovada en un Congrés de Diputats pràcticament per un sol partit, amb una reforma que no crea ocupació segons reconeixen gent de diverses tendències ideològiques, i sobretot, perquè no estic d'acord amb les mesures que pren el govern de ZP, que a més a més, sempre són desfavorables per a Catalunya.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Blanca Busquets
Treballa a Catalunya Ràdio des de fa vint-i-cinc anys on ha fet de tot i molt i se sent com a casa. La ràdio l'apassiona, però confessa que la seva vida són les lletres: ja té cinc novel·les publicades, Presó de Neu (2003), El Jersei (2006) Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009) i acaba de publicar La nevada del cucut.

A Twitter: @blancabusquets
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: