Hi ha partits que proposen reduir l’administració pública, i fins i tot reduir el nombre de conselleries. Lloats siguin!... si desprès ho porten a terme i redueixen el cost pels administrats. Perquè aquesta és la clau, el que en llenguatge de reenginyeria empresarial es coneix com reduir el cost de la goma d’enganxar, que l’administració té aquesta funció coordinadora de la societat. El perill és que ens enduguem part d’allò que enganxem, o sigui els serveis prestats.

Escapçar personal, que s’entén, sobretot com càrrecs i altres contractats per l’aparell polític dels partits governants, no pas funcionaris, que tenen el lloc de treball assegurat i dels que no voldria veure jo un pla al estil del practicat al sistema financer, en el que els ciutadans estem pagant la jubilació anticipada de gent competent, sana i fins i tot disposada, però que no es veuen en cor de renunciar al regalet. Si els partits pensen en desfer-se de funcionaris per aquesta via, no gràcies!, que tindrem pitjor servei i més cost. Si del que es tracta és de fer més o el mateix, però fent-ho millor, amb menys gent manant, amb una altra organització, i altra dotació de capital (no dic de “mitjans”, paraula molt volguda en l’àmbit de la prestació de serveis públics i que s’acaba per traduir en més recursos per obtenir el mateix), si és amb aquestes condicions anem pel bon camí.

Hi ha un munt de regalies, de subvencions de caire cultural i dels que es diuen “socials” que fan sospitar que formen part del sosteniment ideològic dels que manen i que serveixen per afavorir l'aquiescència dels votants i que s’haurien de treure sobretot en favor de la llibertat dels qui les promouen. Si per defensar unes idees, un folklore, una religió, etc. es necessita de l’ajut públic per que la gent que ho defensa no està disposada a pagar-s'ho, llavors no val la pena que ho paguem entre tots. Si s’elimina la despesa pública vinculada a tot això, és sobrer el seu control, i les persones de l’administració pública que fins ara s’hi dedicaven poden passar a ser útils i més productius en altres llocs. En una societat moderna i que s’ha enriquit en general, cal anar deixant de banda les subvencions i les dotacions en infraestructures improductives que comporten.

Per evitar la temptació de fer oposicions a corre-cuita per tal de deixar col·locats els amiguets dels partits, una mesura molt adient fóra anular qualsevol oposició celebrada en el darrer any de mandat d’una força política, però no trigaríem a sentir les queixes dels funcionaris que las han guanyades amb tot el dret, i fent-los els cors, el d’aquells que no mereixen estar en la funció pública. Potser la millor mesura per evitar temptacions sigui una norma que obligui a reduir cada any el nombre de funcionaris.