Actualitzat el 28/09/2010 a les 00:01h
Sindicats o «gangs»?
Demà dia 29 hi ha vaga general. Molt bé. L’altre dia el periodista Manuel Fuentes entrevistava al director general de Treball de la Generalitat i no va poder treure l’aigua clara de gairebé res. Però va posar en evidència un fet: no estaran garantits els drets d’aquells que desitgin anar a treballar. Ja se sap, piquets “informatius”, coaccions, etc.
Fa temps que els sindicats han caigut en el descrèdit més avançat. És una llàstima per a tothom però, sobretot, per a aquells que creiem que els sindicats són una eina útil per a la democràcia. No sabem quants afiliats tenen, ni qui els finança (jo crec que el nivell de corrupció és elevadíssim), ni quants sindicalistes hi ha que no fan res, etc. Entre nosaltres, sindicalista i gandul han esdevingut mots sinònims.
Davant d’una qualsevol crítica als sindicats es desferma ràpidament la reacció. Com quan es critica els partits. A veure si ens entenem. Jo sóc partidari de la democràcia i del sistema de partits. Però no sóc partidari del “nostre” sistema de partits i del “nostre” mètode d’elecció de diputats i alcaldes. No sóc partidari del “nostre” sistema de sindicats. Precisament, perquè sóc demòcrata.
El sistema de sindicats espanyol porta la mala llavor en els mateixos orígens que el sistema de partits. En sortir de la dictadura es va creure oportú establir unes lleis que protegissin aquest tipus d’organitzacions. Ben fet. Però en lloc d’establir-ne una temporalitat, els seus beneficiaris directes (membres de partits i sindicats) s’han establert sine die. Els sindicats tenen uns privilegis dels que ningú altre gaudeix. Constitueixen l’aristocràcia de la grisor pública. La seva posada en escena (l’estètica dels seus representants, la seva manera de parlar) demostra que han esdevingut organitzacions poc útils i nocives per al país. Haurien de transformar-se si no volen acabar sent percebuts com a gangs.
Demà, ja ho veuran, es cometran delictes que quedaran impunes. Els nostres governants no tindran el coratge de fer actuar la policia i practicar detencions. Els “companys” dels sindicats, que no se sap a qui representen, actuaran a l’ombra protectora dels “companys” dels partits. El vici recolzat en la incompetència.
Fa temps que els sindicats han caigut en el descrèdit més avançat. És una llàstima per a tothom però, sobretot, per a aquells que creiem que els sindicats són una eina útil per a la democràcia. No sabem quants afiliats tenen, ni qui els finança (jo crec que el nivell de corrupció és elevadíssim), ni quants sindicalistes hi ha que no fan res, etc. Entre nosaltres, sindicalista i gandul han esdevingut mots sinònims.
Davant d’una qualsevol crítica als sindicats es desferma ràpidament la reacció. Com quan es critica els partits. A veure si ens entenem. Jo sóc partidari de la democràcia i del sistema de partits. Però no sóc partidari del “nostre” sistema de partits i del “nostre” mètode d’elecció de diputats i alcaldes. No sóc partidari del “nostre” sistema de sindicats. Precisament, perquè sóc demòcrata.
El sistema de sindicats espanyol porta la mala llavor en els mateixos orígens que el sistema de partits. En sortir de la dictadura es va creure oportú establir unes lleis que protegissin aquest tipus d’organitzacions. Ben fet. Però en lloc d’establir-ne una temporalitat, els seus beneficiaris directes (membres de partits i sindicats) s’han establert sine die. Els sindicats tenen uns privilegis dels que ningú altre gaudeix. Constitueixen l’aristocràcia de la grisor pública. La seva posada en escena (l’estètica dels seus representants, la seva manera de parlar) demostra que han esdevingut organitzacions poc útils i nocives per al país. Haurien de transformar-se si no volen acabar sent percebuts com a gangs.
Demà, ja ho veuran, es cometran delictes que quedaran impunes. Els nostres governants no tindran el coratge de fer actuar la policia i practicar detencions. Els “companys” dels sindicats, que no se sap a qui representen, actuaran a l’ombra protectora dels “companys” dels partits. El vici recolzat en la incompetència.
COMENTARIS
+1
-0
Ricard, 04/10/2010 a les 01:26
Hem assistit, entre impassibles i indignats, a una campanya brutal de descrèdit contra els sindicats. Que si reben subvencions, que si el Toxo se'n va de creuer… Però ningú no parla de les subvencions que rep la patronal, al capdavant de la qual està el seu president, l'empresari Gerardo Díaz Ferrán, responsable de deixar a l'atur milers de treballadors i treballadores, sense abonar les seves nòmines. Aquesta persona va ser entrevistada el mateix dia de la Vaga General, pel periodista Carles Francino de la cadena SER. Irat, va advertir a l'audiència del programa que "l'endemà, tota la ciutadania hauria de pagar els costos de la Vaga". Díaz Ferrán, que representa l'empresariat de l'estat espanyol, era copropietari, amb Gonzalo Pascual, d'una de les empreses turístiques més importants de l'estat espanyol, el grup Marsans, fins que l'aerolínia del grup, Air Comet, va fer fallida. Aleshores, els empresaris van vendre el grup a una societat que, com ja denunciaven els sindicats, era només instrumental, i ara ja ha sol·licitat davant els Jutjats la seva liquidació anticipada. El representat dels empresaris va deixar amb total impunitat milers de persones al carrer sense pagar els seus salaris. L'actual propietària del grup Marsans, Posibilitum Business, amb Ángel de Cabo al capdavant, pretén que el Fons de Garantia Salarial, FOGASA, pagui les nòmines dels treballadors del mes de juny. Amb representants com aquests, i mentre el govern no faci rés per evitar aquestes conductes il·lícites, sent connivent amb elles, qualsevol atac contra els sindicats sembla més un intent de desviar l'atenció d'allò que és veritablement il·legal. La classe treballadora estem desprotegits davant aquests successos.
+0
-0
Charly Brown, 28/09/2010 a les 22:29
Excelent article.
Espanya porta el "cuentu" a la médula, de fet neix en la fantasmada i la figuració, i això penetra tots els racons, el Sud, el Nord, el centre, a Catalunya, els diferents parlaments, els governs de tots els nivells, la Transició, la Reconciliació, els sindicats, la judicatura, ... etc, etc, etc...
Espanya porta el "cuentu" a la médula, de fet neix en la fantasmada i la figuració, i això penetra tots els racons, el Sud, el Nord, el centre, a Catalunya, els diferents parlaments, els governs de tots els nivells, la Transició, la Reconciliació, els sindicats, la judicatura, ... etc, etc, etc...
+0
-0
Cagondena, 28/09/2010 a les 21:18
Sóc repartidor autònom, aquest any he fet una setmana de vacances i sense cobrar, si em poso malalt no cobro, si em diuen "gràcies, no et necessitem més" no tinc ni un dia per any treballat, i amb la crisi, aquest any he guanyat un 40% menys que els altres anys. M'haig de posar al costat de qui té vacances pagades, 20 o 30 dies per any treballat, paternitat i només li han rebaixat un 5 o 10 % el sou? I s'hi han de posar els aturats? És una vaga simbòlica contra la darrera reforma laboral com si fos el dia sense cotxes o una vaga indefinida contra el sistema capitalista abusiu amb connivència amb els poders polítics. Si és aquesta darrera, dieu-m'ho, que jo m'hi apunto.
+2
-1
AliBay, 28/09/2010 a les 20:38
Els sindicats són uns cagamandúrries que no tenen pebrots a fotre una vaga general de veritat. Però clar, per a fer-la haurien de ser la CNT del 1931 i no la UGT o CCOO del 2010.
Els partits polítics són uns cagamandúrries que no tenen pebrots d'aplicar la reforma laboral que cal. Però clar, per a fer-la haurien de ser el Bismarck del 1880 o el Roosevelt del 1930.
Els empresaris són uns cagamandúrries que no tenen pebrots de crear la riquesa que cal. Però clar, per a fer-la haurien de ser el Güell del 1890 o el Cambó del 1910.
I a sobre, tots tres col·lectius es preocupen exclusivament de si Escanya va bé o va malament o de si fan més vaga que aquí o en fan menys.
Quan els sindicats proposin una vaga revolucionària indefinida fins que no assolim la independència, els polítics bloquegin tots els acords al parlament escanyol fins que no assolim la independència i els empresaris declarin un tancament de caixes fins que no assolim la independència, aleshores que m'avisin que jo seré amb ells. Mentrestant, seguiré treballant per a mi i, en la mesura de les meves possibilitats, per Catalunya.
Els partits polítics són uns cagamandúrries que no tenen pebrots d'aplicar la reforma laboral que cal. Però clar, per a fer-la haurien de ser el Bismarck del 1880 o el Roosevelt del 1930.
Els empresaris són uns cagamandúrries que no tenen pebrots de crear la riquesa que cal. Però clar, per a fer-la haurien de ser el Güell del 1890 o el Cambó del 1910.
I a sobre, tots tres col·lectius es preocupen exclusivament de si Escanya va bé o va malament o de si fan més vaga que aquí o en fan menys.
Quan els sindicats proposin una vaga revolucionària indefinida fins que no assolim la independència, els polítics bloquegin tots els acords al parlament escanyol fins que no assolim la independència i els empresaris declarin un tancament de caixes fins que no assolim la independència, aleshores que m'avisin que jo seré amb ells. Mentrestant, seguiré treballant per a mi i, en la mesura de les meves possibilitats, per Catalunya.
+1
-0
Galdric, 28/09/2010 a les 18:33
Hi han prous motius per fer vaga general, retallades socials i laborals importants, una reforma laboral que no generara més ocupació i com reconeixen els mateixos empresaris i rrhh de moltes empreses només servirà per abaratir l'acomiadament. Ens juguem molt com a nació i com a treballadors/es. Els sindicats son eines amb la missió de defensar els drets dels treballadors, podem qüestionar com funcionen, si estan antiquats, si han esdevingut aparells tancats i no eines....això no invalida que la missió segueix tenint sentit, i que la vaga és oportuna, certament s'hauria d'haver fet molt abans. Demà 29 S, vaga general
+1
-1
FRANCESC DE L´EIXAMPLE, 28/09/2010 a les 17:26
Sí sr. Roig; d´un pais de botiguers i petits empresaris em passat a un pais de funcionaris amb mentalitat de funcionaris.
El proletiarat s´ha consagrat i és intocable. tot el que s´espabila i vol treure el cap.....gharrotada!! Capitalista!!!Burgués!!!!Explotador de emigrantes!!!
Ser empresari avui és ser gairebé un delinqüent en potència.
Paradoxalment tots, TOTS, demanen un lloc de treball. És l´hora de passar la responsabilitat al govern.Que els proporcioni l´estat els llocs de treball. Ell i no més ell en sap.VAGA D´EMPRESARIS!!!
F.D.
El proletiarat s´ha consagrat i és intocable. tot el que s´espabila i vol treure el cap.....gharrotada!! Capitalista!!!Burgués!!!!Explotador de emigrantes!!!
Ser empresari avui és ser gairebé un delinqüent en potència.
Paradoxalment tots, TOTS, demanen un lloc de treball. És l´hora de passar la responsabilitat al govern.Que els proporcioni l´estat els llocs de treball. Ell i no més ell en sap.VAGA D´EMPRESARIS!!!
F.D.
+0
-1
Anònim, 28/09/2010 a les 13:33
Entre els comentaris i el texte d'aquest visionari de la futura democràcia he perdut el sentit de la realitat i ja no se on navego.Esquirols que van a traballar, sindicats pirates,polítics transformistes...Fantasies animades.
Estem inserits en un conte esquizofrènic d'efectes incalculables.
Estem inserits en un conte esquizofrènic d'efectes incalculables.
+0
-0
Sir William Temple, 28/09/2010 a les 12:54
Llegint la majoria de comentaris es fa evident la magnitud de la tragèdia i que hi ha molta feinar a fer.
+1
-0
Anònim, 28/09/2010 a les 12:46
Suposo que aquest gran reformadador del sistema democràtic el fet de què hi hagi 4 milions d'aturats (dins del seu imaginari mental suposo que aquesta tasa d'atur és culpa dels actes mafiosos dels sindicats i no pas del gran capital i llurs polítiques de tall neo liberal)i més d'un milió de famílies a tot l'estat sense cap mena d'ingrés econòmic no li treuen la son.Està ocupat dissenyat la seva pròpia utopia democràtica.Suposo que ell se'n reserva un paper rellevant i és clar ben remunerat.
+1
-1
Anònim, 28/09/2010 a les 12:40
Ara defensa el dret a treballar en dia de vaga (abans treballar en dies tan assenyalats se'n deia ser esquirol)i d'aquí un temps,aquest gran democrata,defensarà el dret a morir-se de fam.Això ho defensarà amb valors democràtics.
Quins drets?,heus aquí el gran enigma a desxifrar.
Quins drets?,heus aquí el gran enigma a desxifrar.
+1
-0
Anònim, 28/09/2010 a les 12:17
Suposo que aquest senyor és futuroleg puix que ja sap i ha valorat el cost dels desperfectes ocasionats per piquets descontrolats.
+1
-1
Anònim, 28/09/2010 a les 12:14
Aquests senyor ha vist moltes pel.lícules...Sindicats del crim,societats descomposades per la corrupció política i sindical,legions de gànduls subencionats,etc.
Un bon guio de pel.lícula,llàstima que la realitat vagi per un altre costat.
Quin gran guionista que ha perdud Hollywood.
Un bon guio de pel.lícula,llàstima que la realitat vagi per un altre costat.
Quin gran guionista que ha perdud Hollywood.
+0
-0
Anònim, 28/09/2010 a les 10:53
Sr.Roig,
La seva manera de veure i percebre la Democràcia, suposo des d'una perspectiva podríem dir.ne'n crítica, és inquietant.Acusant de corrupció als sindicats i posant en entredit una sèrie de drets socials no semblña ser el camí més correcte a l'hora d'assolir majors quotes de democràcia.
Hom ja sap allò de què és comença per qüestionar aquest col.lectiu (en aquest cas el moviment sindical.Darrera eina de defensa col.lectiva dels treballadors) per posteriorment posar en dubte certes lleis i drets i per acabar es cau en la dissolució de la Democràcia per caure en la més absurda de les tiranies.
Això si tot en nom dels drets individuals dels homes. De quins homes? .
La seva manera de veure i percebre la Democràcia, suposo des d'una perspectiva podríem dir.ne'n crítica, és inquietant.Acusant de corrupció als sindicats i posant en entredit una sèrie de drets socials no semblña ser el camí més correcte a l'hora d'assolir majors quotes de democràcia.
Hom ja sap allò de què és comença per qüestionar aquest col.lectiu (en aquest cas el moviment sindical.Darrera eina de defensa col.lectiva dels treballadors) per posteriorment posar en dubte certes lleis i drets i per acabar es cau en la dissolució de la Democràcia per caure en la més absurda de les tiranies.
Això si tot en nom dels drets individuals dels homes. De quins homes? .
+1
-0
Anònim, 28/09/2010 a les 10:17
Si s'acusa de corrupció, cal aportar alguna prova. El nombre d'afiliats als sindicts, les quotes que paguen i les subvencions que reben per diverso conceptes són públiques. Només cal cercar-les.
El de vaga és un dret col·lectiu. Els pioquests aseguren el compliment dels acords majoritaris. Si no agrada la vaga, cal defensar-ho en els sindicats i en les assemblees, però en cap cas es correcte fer l'esquirol. L'esquirolatge no es el dret al treball-
El de vaga és un dret col·lectiu. Els pioquests aseguren el compliment dels acords majoritaris. Si no agrada la vaga, cal defensar-ho en els sindicats i en les assemblees, però en cap cas es correcte fer l'esquirol. L'esquirolatge no es el dret al treball-
+1
-0
David, 28/09/2010 a les 07:56
Sr Roig, estem d´acord en que el dret a treballar s´hauria de respectar i que hi ha gran part de sindicalistes que com alguns funcionaris només els interessa garantir el seu futur. Però no es més cert que la majoria d´empresaris presionen als seus treballadors per a que no puguin practicar el dret a vaga. Ja sabem que en temps de crisi augmenta la por.
+1
-1
Joan Crosta, 28/09/2010 a les 07:56
Sr. Roig, comparteixo al 100% la seva opinió. Cal que ens desfem el més aviat possible de l'enganxifoa forma de fer i costums espanyolitzants. Tot el que ve de ponent, malament!!!.
+1
-0
Anònim, 28/09/2010 a les 01:39
esquirols al bosc!
Autor
Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
