Ser catalanista no és garantia de res. I ser-ho irresponsablement només fa endarrerir el pas històric que aviat ens tocarà viure. Si alguna cosa ha caracteritzat les darreres dècades –fins i tot centúries- de les classes dirigents catalanes ha estat l'aprofitament del fet diferencial –diferenciador, en aquest cas- per aconseguir d'Espanya un tracte de favor sobre la faixa que ha anat des d'aranzels fins a avantatges fiscals o comercials. La veritable essència del catalanisme modern, de la voluntat d'emancipació real, de la idea d'un nou estat amb components diferents a la vella Europa hereva de les monarquies absolutistes, ha partit sempre del poble i ha anat sempre lligada a la prosperitat.

El catalanisme ha seduït per la seva sobrietat aquelles terres estranyes i aquelles gents que han arribat d'arreu. D'altra manera no s'entendria una pervivència tan clara en unes condicions tan pèssimes. Valors com el republicanisme, la socialització de la cultura, la lluita de classes i la voluntat democràtica són intrínsecs al catalanisme dels darrers dos-cents anys i sense ells fa l'efecte que parlem de tota una altra cosa. Hi pot haver un altre catalanisme, però ho és tant en quant lligat a Espanya.

I és clar que des d'aquests valors es pot donar un cop de puny a la taula, i cridar a sometent si calgués, però sense obviar una manera de fer que ens han permès encapçalar la modernitat a Espanya i que ens ha de fer aparèixer en el mapa europeu seduint. No pot ser d'una altra manera. I no pot ser no pas pel romanticisme històric d'haver liderat la revolució democràtica, d'haver adoptat abans que ningú els valors de la Revolució Francesa o haver encetat la Revolució Industrial, sinó perquè d'una altra manera no ens en sortirem.

Seríem independents com a país i esclaus com a persones. Viuríem amb el jonc d'haver pogut construir quelcom exemplar i haver-nos conformat amb el mateix que tots. Hauríem perdut l'oportunitat de liderar el món des dels valors democràtics que sempre han caracteritzat el nostre poble. Ens hauríem quedat en més del mateix, en un nou vell estat d'Europa. Transmetre que això ja ens està bé cada cop que obrim la boca o pitgem el teclat ens empeny a una independència sense fita, sense orgull. Jo m'he fet el propòsit de convèncer sense espantar. Des dels valors de sempre: els dels llibres i els de la tradició.