A la meva edat (55 anys), m’han passat les ganes de sortir de nit. Suposo que és un fenomen natural després de tres dècades de nits de rock and roll i xerrameca als bars musicals. De tant en tant, però, tres o quatre vegades a l’any, faig una escapada nocturna, coincidint amb algun esdeveniment cultural.

Aquesta vegada, em va tocar sortir el divendres 17 de setembre, la segona nit d’una nova edició del Mercat de Música Viva passada per aigua. Vaig sortir de casa a dos quarts d’onze de la nit amb el paraigües, sota una insistent pluja, amb l’idea d’acostar-me a la plaça dels Màrtirs a veure i escoltar l’Orquestra Àrab de Barcelona. Tanmateix, tot i la prevenció del paraigües, vaig arribar-hi amb els peus molls. I tal com temia, l’actuació s’havia suspès.

Però de cop i volta em vaig trobar amb l’amic Jordi Gratacós, un empordanès que, conjuntament amb el també empordanès Jordi Coll (malauradament traspassat aquesrt estiu als 53 anys) fa més de vint anys va ser l’inventor del Mercat de Música. Gratacós, nascut a Figueres, fa poc va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de les Arts i de les Lletres pel Ministeri de Cultura i Comunicació de França, per la seva dilatada trajectòria en l’organització i dinamització de festivals musicals, com ara el BAM de Barcelona. Però tot i el seu poderós currículum no amaga ni dissimula la seva normalitat i afabilitat.

En Jordi em va convidar a entrar al bar Can Joan (abans, el local era conegut amb el nom del Cafè de la República) on vaig descobrir un miracle musical sense precedents: l’actuació improvisada del grup portuguès Orquestrada. Resulta que aquests músics havien d’actuar a l’escenari de la plaça dels Màrtirs, però davant la suspensió del concert no van voler marxar de Vic sense abocar el seu talent musical. I van tenir la humilitat d’oferir un concert memorable davant d’un auditori de 50 parroquians que van al·lucinar de valent al bar de Can Joan. Es tractava d’una curiosa i sensible barreja –molt ben ben feta- de filarmonia, cants gitanos, hard metal, gòtic i fado. Les veus, el contrabaix, la percusió, les guitarres, l’acordió i el violí van dibuixar unes sonoritats fastuoses. Música en majúscula, sense trampa ni cartró, sense artifici ni palla. Música directa i viva, tal com pertocava a un Mercat de Música Viva.

En sortint de Can Joan vaig acostar-me a l’auditòrium l’Atlàntida, on encara no havia posat els peus des que va ser inaugurat, amb l’objectiu de presenciar en directe el concert de Juan Perro. I vaig estar de sort. Per una nit que surto, dues perles. Si la dels portuguesos va ser una agradable sorpresa, la perla de Juan Perro me l’imaginava. Penso que aquest home, l’alter ego de Santiago Auserón, és el músic popular amb més qualitat de l’Estat espanyol dels últims 30 anys. Tan és que interpreti rock, pop, com aires cubans, jazz o blues. Un músic, de nou, amb majúscula. Aquesta vegada, Juan Perro només estava acompanyat pel guitarrista Joan Vinyals; però va deixar clar que la bona música no necessita efectes especials ni parafernàlies barroques. La bona música, com la bona literatura, és simple, sense guarniments innecessaris.

Vaig sortir de l’Atlàntida a dos quarts de dues de la matinada, amb els peus molls, però l’ànima confortada per la música. I vaig entrar a la Cava de Jazz, un reducte insòlit dels melòmans vigatans. L’endemà em vaig despertar amb el nas congestionat pel refredat ocasionat per la pluja que m’havia mullat les sabates i, per extensió, els mitjons i els peus. A la meva edat ja s’ha de vigilar una mica. Però va valer la pena.

Però em vaig entristir pensant en l’absència de Jordi Coll, l’altre fundador del MMVV. El vaig veure per darrera vegada fa dos anys, amb motiu del reconeixement públic que l’organització del Mercat va fer dels dos fundadors de l’esdeveniment. Si en Jordi Gratacós sempre està enderiat amb l’organització d’experiment  musicals, en Jordi Coll, un home reservat i humil, mentre va viure va vessar energia a gavadals. A banda de treure’s de la màniga el MMVV i de contribuir a aixecar el projecte de l’Orquestra de Cambra de l'Empordà, també va ser el representant (o mànager) del grup menorquí Ja T’Ho Diré. I mil històries més. Amb bon humor i sensibilitat.

Ara, coincidint amb les valoracions de la 22a edició del Mercat, el sector musical ha proposat eliminar els concerts gratuïts perque aquesta tendència diuen que genera uns “hàbits perversos”. De fet, la programació musical en temps de crisi va ser el tema central de la primera jornada tècnica per a professionals al Mercat de Música Viva. Però proposar l’eliminació de la gratuïtat dels concerts com un factor important en la recuperació pel sector no és sostenible moralment, sobretot perque el mateix MMVV està finançat amb els diners que els ciutadans aportem, a través dels impostos, a les arques de la Generalitat i de l’Ajuntament. Només faltaria haver de pagar dues vegades. La música no hauria de tenir preu.

Una abraçada als amics Jordi Gratacós i a l’inoblidable Jordi Coll, sigui on sigui.