M'han sorprès desagradablement les amenaces -atiades per El Periíódico- de tancament de la nova ràdio Som.cat (94,2 FM), que ha nascut amb un insubornable compromís de catalanitat i servei a la causa independentista

Recordo el 1978, a prop del carrer de Trafalgar, el naixement de la primera emissora lliure catalana, Ona Lliure, que va ser tancada per la policia judicial. Hi vaig participar amb molts companys de la irredempta, llavors, facultat de Ciències de la Informació. També hi era Enric Marín, actual president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, lligat, doncs, al Govern que ara sembla amenaçar aquest nou mitjà de comunicació.

Si teniu la paciència, si més no des de Barcelona, de girar el dial del vostre aparell de ràdio, us adonareu no solament de la quantitat d'emissores realment pirates i comercials que hi ha, sinó que oireu que la majoria són en espanyol, que no és -encara no, oi-, la llengua pròpia de Catalunya.

El decadent Govern Montilla farà un gran favor a la causa independentista si fa tancar aquesta emissora -que no té finalitat de lucre-, però es cobrirà de glòria -per no dir un altre mot més gruixut- per haver passat a la història -entre d'altres exabruptes- com un més dels repressors -com aquells policies transfranquistes de 1978- contra la lliure expressió dels catalans.